Els Jocs Mediterranis,[1] menys sovint Jocs del Mediterrani,[2] són una competició multiesportiva que es disputa cada quatre anys i on participen els estats banyats pel Mediterrani. Es van disputar per primer cop l'any 1951.[1] L'emblema dels Jocs són tres anells que simbolitzen els tres continents que hi prenen part: Europa, Àsia i Àfrica.

Plantilla:Infobox sports competitionJocs Mediterranis
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusesdeveniment esportiu recurrent Modifica el valor a Wikidata
Esportbàdminton, basquetbol, voleibol platja, tir amb arc, esport de boles, boxa, esgrima, futbol, halterofília, handbol, judo, canotatge, karate, atletisme, ciclisme de competició, esports eqüestres, gimnàstica rítmica, lluita, rem, natació, vela, tir esportiu, taekwondo, tennis de taula, gimnàstica, voleibol i waterpolo Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè International dels Jocs Mediterranis Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1951 – Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webcijm.org.gr Modifica el valor a Wikidata

Andorra i Líbia són els únics dos estats participants que no han guanyat mai cap medalla. Per contra, Itàlia continua liderant en nombre de medalles; 2.147, comptant fins a les dels Jocs Mediterranis de 2013.[3]

Història modifica

Jocs regionals anteriors modifica

Abans de la idea de jocs Mediterranis van ser diverses projectes de jocs regionals, com a suplement dels Jocs Olímpics. Van incloure uns «Jocs Olímpics Americans» (planificats a la ciutat de Chicago però mai aconseguits), Jocs Sud-americans (1922, a Rio de Janeiro), Jocs Africans (amb Alger el 1925 i Alexandria 1927 segons un pla mai aconseguit[4]) Jocs hindús i els Jocs d'Extrem Orient. Aquests finals van ser iniciats el febrer de 1913 al Manila (Filipines) i després organitzats regularment fins al 1927, amb les dues edicions finals el 1930 i 1934.[5]

També es va organitzar uns Jocs de l'Amèrica Central (Ciutat de Mèxic el 1926 i l'Havana el 1930). Començant el 1929 es van celebrar els Jocs Balcànics – 1929 a Atenes, 1931 a Sofia, la cinquena edició a Zagreb celebrats anualment durant uns anys. També es van celebrar el 1930 la primera edició dels British Empire Games, ara coneguts com els Jocs de la Commonwealth,[6] i vuit anys més tard els Jocs Bolivarians (a Bogotà, amb sis països competint).

Les primeres edicions modifica

La idea de Jocs Mediterranis fou proposada el 1948 als Jocs Olímpics de Londres per Muhammed Taher Pasha,[7] cap del Comitè Olímpic d'Egipte.[8] El 1949 es disputà una edició no oficial a Atenes. Finalment, foren inaugurats l'octubre de 1951, a Alexandria,[9] Egipte, en honor de Muhammed Taher Pasha, l'ideòleg.

La segona edició fou el 1955 a Barcelona.[10] En aquesta edició es creà l'òrgan de govern dels jocs, que es materialitzà el 16 de juny de 1961 amb el nom de Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis. La seu del Comitè és a Atenes.[1]

Edicions següents modifica

Les 10 primeres edicions es diputaren l'any anterior als Jocs Olímpics. Des del 1993 es disputen l'any posterior a aquests; aquest canvi es van realitzar després de peticions de diversos comitès olímpics nacionals i amb relació del calendari més complet a l'any abans d'uns jocs Olímpics.[8]

Des de 1967, quan els jocs es van celebrar a Tunis, els Jocs Mediterranis també inclouen competicions per a les atletes femenines. Fins a l'edició de 2001, l'organització es van alternar més estrictament entre els països al nord i al sud del mar Mediterrani.[8] Andorra i Líbia són els únics dos estats participants que no han guanyat mai cap medalla.[11]

Jocs Mediterranis de Platja modifica

El 2015 es van celebrar els primers Jocs Mediterranis de Platja (anglès: Mediterranean Beach Games) a la ciutat italiana de Pescara. Competicions d'11 disciplines amb relació de la platja o l'aigua van ser disputades.[12]

Estats membres modifica

 
Estats participants

Actualment hi prenen part 26 estats. Aquests són:

Fins al moment no hi prenen part Israel ni Palestina.

Edicions modifica

Font:[8]

 
Ciutats que han estat seus dels Jocs Mediterranis.
Ed. Any Seu Continent Països Atletes Líder Medaller
I 1951 Detalls   Alexandria Àfrica 10 734   Itàlia
II 1955 Detalls   Barcelona Europa 10 1.135   França
III 1959 Detalls   Beirut Àsia 11 792   França
IV 1963 Detalls   Nàpols Europa 13 1.057   Itàlia
V 1967 Detalls   Tunis Àfrica 12 1.249   Itàlia
VI 1971 Detalls   Esmirna Àsia 14 1.362   Itàlia
VII 1975 Detalls   Alger Àfrica 15 2.444   Itàlia
VIII 1979 Detalls   Split Europa 14 2.408   Iugoslàvia
IX 1983 Detalls   Casablanca Àfrica 16 2.192   Itàlia
X 1987 Detalls   Latakia Àsia 18 1.996   Itàlia
XI 1991 Detalls   Atenes Europa 18 2.762   Itàlia
XII 1993 Detalls   Llenguadoc-Rosselló Europa 19 2.598   França
XIII 1997 Detalls   Bari Europa 21 2.956   Itàlia
XIV 2001 Detalls   Tunis Àfrica 23 2.991   França
XV 2005 Detalls   Almeria Europa 21 3.203   Itàlia
XVI 2009 Detalls   Pescara Europa 23 3.368   Itàlia
XVII 2013 Detalls   Mersin Àsia 24 3.064   Itàlia
XVIII 2018 Detalls   Tarragona Europa 26 3.648   Itàlia
XIX 2022 Detalls   Orà Àfrica 26 3.390   Itàlia
XX 2026 Detalls   Taranto Europa
XXI 2030 Detalls   Pristina Europa

Medaller modifica

Medaller de 1951 a 2022.[13]

Posició País       Total
1   Itàlia 924 791 747 2.462
2   França 652 600 569 1.821
3   Turquia 386 269 315 970
4   Espanya 345 474 569 1.388
5   Grècia 200 257 349 806
-   Iugoslàvia 199 177 182 558
6   Egipte 156 209 255 620
7   Tunísia 89 101 159 349
8   Algèria 86 76 131 293
9   Marroc 72 90 116 278
10   Croàcia 57 69 79 205
11   Eslovènia 55 64 99 218
12   Sèrbia 54 51 58 163
13   Síria 32 42 76 150
-   República Àrab Unida[14] 23 21 30 74
14   Xipre 19 21 25 65
15   Albània 11 19 18 48
16   Líban 10 23 42 75
17   Portugal 10 18 21 49
18   Bòsnia i Hercegovina 6 8 25 39
19   Kosovo 6 1 3 10
20   San Marino 5 10 8 23
21   Mònaco 4 8 10 22
22   Macedònia del Nord 3 2 9 14
-   Sèrbia i Montenegro 2 2 7 11
23   Líban 2 1 14 17
24   Malàisia 1 4 4 9
25   Mònaco 1 3 1 5
26   Andorra 0 0 0 0
  Jordània[15] 0 0 0 0
Total 3.408 3.409 3.914 10.731

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Jocs Mediterranis». enciclopedia.cat. [Consulta: 24 juny 2018].
  2. Pernas López, 2012, p. 9.
  3. Fosbury, Redacció. «Itàlia, la gran potència dels Jocs del Mediterrani», 20-06-2018. [Consulta: 2 setembre 2021].
  4. Pernas López, 2012, p. 21.
  5. Pernas López, 2012, p. 15pp.
  6. Pernas López, 2012, p. 23.
  7. Pernas López, 2012, p. 24.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Mediterranean Games» (en anglès). cijm.org.gr. [Consulta: 30 juny 2018].
  9. Pernas López, 2012, p. 6.
  10. Pernas López, 2012, p. 33.
  11. RTVA, Andorra Difusió. «Andorra, un dels dos països sense medalles als Jocs Mediterranis | Andorra Difusió». [Consulta: 2 setembre 2021].
  12. «Mediterranean Beach Games» (en anglès). cijm.org.gr. [Consulta: 30 juny 2018].
  13. «Tableau des médailles 1951 - 2022» (en anglès americà). [Consulta: 1r setembre 2022].
  14. Egipte i Síria a l'edició de 1959
  15. Jordània participà de manera honorífica a l'edició del 2001.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocs Mediterranis