Johan Huizinga

historiador neerlandès

Johan Huizinga (Groningen, 7 de desembre de 1879 - De Steeg, 1 de febrer de 1945) va ser un historiador, filòsof i teòric de la cultura neerlandès.

Plantilla:Infotaula personaJohan Huizinga

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1872 Modifica el valor a Wikidata
Groningen (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1945 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
De Steeg (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaOegstgeest Modifica el valor a Wikidata
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden
1932 – 1933 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióMennonite Church in the Netherlands (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Groningen
Universitat de Leiden Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria medieval, lingüística diacrònica, història, història cultural, estudi de la història de l'art, filosofia de la cultura i antropologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Groningen
Leiden Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, filòsof
Activitat1887 Modifica el valor a Wikidata - 1945 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leiden, professor d'universitat (1914–1942)
Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès. Facultat de Lletres de la Universitat de Leiden (1914–1942)
Universitat de Groningen, professor (1905–1915)
Universitat de Groningen, professor d'universitat (1905–1914) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
La tardor de l'Edat Mitjana
Estudiant doctoralKoenraad Wolter Swart Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLeonhard Huizinga, Jakob Herman Huizinga Modifica el valor a Wikidata
PareDirk Huizinga Modifica el valor a Wikidata
Premis


Discogs: 990544 Goodreads author: 1813 Project Gutenberg: 6957 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va cursar estudis a la Groningen i a Leipzig. El 1897 va iniciar la seva tasca com a docent a Haarlem i més tard a Amsterdam. El 1905 va començar a exercir de professor d'història a la Universitat de Groningen i des de 1915 fins al 1942 a la Universitat de Leiden, quan els nazis van tancar-la. Va ser detingut i confinat a Sant Michielsgestel i posteriorment desterrat a Overijssel i Güeldres, fins que va morir. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències d'Holanda i president de la secció d'humanitats de la Reial Acadèmia d'Holanda. Va estudiar les formes de vida i les pautes culturals del passat, amb una anàlisi molt crítica i fidel a les reconstruccions dels fets històrics, amb una gran qualitat d'escriptura. La major part de la seva feina se centra en la història de França i els Països Baixos en els segles xiv i xv, la baixa edat mitjana, la Reforma i el Renaixement, als quals cal afegir els estudis sobre la cultura de l'Índia i una biografia d'Erasme de Rotterdam, entre altres obres i estudis de tema històric. Gran part de la notorietat d'Huizinga és gràcies a obres com La tardor de l'Edat Mitjana (Herfsttij der Middeleeuwen - 1919) i Homo Ludens (1938), títols als que Ortega y Gasset va qualificar "...del libro sin duda mejor y en sus límites realmente óptimo que hay sobre el siglo XV...", el primer, i com un "egregio libro", el segon. Altres obres són En la boira del matí (In de Schaduwen van Morgen - 1935) i Món profanat (Geschonden wereld - 1945).

La tardor de l'edat mitjana

modifica

A partir de 1905, Johan Huizinga va dur a terme recerques en història de l'edat mitjana i el Renaixement. Es va interessar molt per l'art i l'espectacle i en aquesta obra s'allunya de la interpretació que dominava l'època, intenta definir la frontera que separava l'edat mitjana i el Renaixement. També descriu el final de l'edat mitjana com un període de pessimisme i decadència, també des del punt de vista demogràfic. Aquesta lectura de l'època va ser desenvolupada més tard per diversos medievalistes i per José Ortega y Gasset, amic personal seu. Huizinga analitza les idees, els somnis (l'ideal cavalleresc i l'ideal cortès), les emocions, les imatges produïdes durant aquest període. L'obra, que li va donar molta fama, és reconeguda com una contribució de primera línia a la història del període i comparable a l'altre clàssic de l'època, Civilització del Renaixement a Itàlia de Jacob Burckhardt. El llibre es distingeix igualment per la presentació de la vida cultural en una llengua rica, amb qualitats literàries, i tracta principalment de França i de la part sud dels Països Baixos del període de la baixa edat mitjana fins a la Reforma.

Homo Ludens

modifica

A Homo Ludens (1938), Huizinga estudia la influència del joc en la cultura europea. El joc és un fenomen cultural i no només es pot entendre des d'un punt de vista biològic, psicològic o antropològic. La dimensió del joc és essencial per comprendre a l'home des d'un punt de vista del coneixement i el saber (homo sapiens) i del treball (homo faber). Per a Huizinga, el joc contribueix a desenvolupar la cultura, com ell va dir, el joc és una tasca seriosa. Homo Ludens es va imposar com una obra que estudia el temps lliure i la cultura.

Enllaços externs

modifica
  • Notes biogràfiques (anglès)
  • Johan Huizinga The Waning of the Middle Ages (anglès)