Johan Svendsen
Johan Severin Svendsen (Cristiania (Oslo) 30 de setembre de 1840 - Copenhaguen (Dinamarca), 14 de juny de 1911) fou un compositor noruec.
_(34133117716)_(cropped).jpg)  | |
| Nom original | (no) Johan Severin Svendsen |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 setembre 1840 Oslo (Noruega) |
| Mort | 14 juny 1911 (70 anys) Copenhaguen (Dinamarca) |
| Lloc d'enterrament | Vår Frelsers gravlund (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Leipzig |
| Activitat | |
| Ocupació | Director d'orquestra, compositor, academic musician (en) i musicòleg |
| Gènere | Simfonia |
| Professors | Fredrik Ursin |
| Alumnes | Adolf Hansen i Nancy Dalberg |
| Instrument | Clarinet i violí |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Eyvind Johan-Svendsen |
| Germans | Elise Svendsen |
Premis | |
      | |
Fill de músics, rebel·là unes dots musicals molt precoçment que li permetrien familiaritzar-se amb nombrosos instruments i dirigir, als quinze anys d'edat, una banda militar. després d'actuar en un teatre d'Oslo, realitzà diversos arranjaments per a una acadèmia de dansa; el 1863 aconseguí una beca que li va permetre dedicar-se a l'estudi de la composició.[1]
Estudià al Conservatori de Leipzig i després féu una sèrie de viatges com a concertista de violí. El 1871 fou nomenat solista dels concerts Euterpe de Leipzig i de 1872 a 1877 dirigí la Societat de Música de Cristiania, i el 1883 aconseguí el nomenament de director d'orquestra de la cort de Copenhaguen, on tingué alumnes com Iver Holter i Fini Henriques.[2]
Va tenir d'abandonar la carrera de violinista degut a unes rampes que l'atacaven tot sovint a la mà esquerra. La seva notable producció simfònica i de cambra, apreciada inclús pel mateix Edvard Grieg, va atreure molt aviat l'atenció de la crítica i del públic. A partir de 188 viatjà per Europa i Amèrica, complint nombrosos contractes. Concloïa la seva carrera el 1908, any en què era mestre de capella de la cort de Copenhaguen.[1]
Notable compositor, la seva obra comprèn:
- dos quartets i un octet per a instruments d'arc;
- cors per a veus d'home;
- un quintet;
- dues Simfonies;
- un concert de violí;
- un concert de violoncel;
- una Obertura per a Sigurd Slembe, de Bjørnson;
- Karneval in París;
- una marxa fúnebre en honor de Carles XV;
- Zorahayde;
- Polonesa;
- Krönungsmarck für Òscar II;
- Hochzeitsfest;
- Marxa humorística;
- quatre Rapsòdies noruegues;
- una obertura per a Romeu i Julieta;
- dues col·leccions de lieder, i canta populars noruecs, suecs i islandesos.
El compositor i escriptor Catharinus Elling va escriure una extensa biografia sobre Svendsen.[3]
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johan Svendsen |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 58, pàg. 957 (ISBN 84-239-4558-8)
- ↑ 1,0 1,1 Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1407. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa v. 27, pàg. 1081, (ISBN 84-239-4527-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. IV, pàg. 15 (ISBN 84-239-4574-X)