Johann Adam Hiller

Johann Adam Hiller (Osiek Łużycki, Baixa Silèsia, Polònia, 25 de desembre de 1728 - Leipzig, Prússia, 16 de juny de 1804) fou un compositor, musicògraf i escriptor teatral alemany.

Infotaula de personaJohann Adam Hiller
Saxonia Museum fuer saechsische Vaterlandskunde IV 40.jpg
Gravat de Johann Adam Hiller al Museu de Saxònia
Biografia
Naixement25 desembre 1728 Modifica el valor a Wikidata
Osiek Łużycki (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 1804 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor i musicògraf, escriptor teatral
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca i Primera Escola de Viena Modifica el valor a Wikidata
EstilClassicisme
ProfessorsGottfried August Homilius Modifica el valor a Wikidata
AlumnesElisabeth Mara, Christian Gottlob Neefe, Johann Samuel Schroeter, Corona Schröter i Daniel Gottlob Türk Modifica el valor a Wikidata
InstrumentFlauta Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFriedrich Adam Hiller Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 4ZvDoU9ERSWWo7veyKPVM2 Musicbrainz: 30cfaebd-696e-4d83-8015-7c45b862a724 Discogs: 3993353 IMSLP: Category:Hiller,_Johann_Adam Modifica els identificadors a Wikidata

Mercès als seus coneixements musicals pogué estudiar en la Universitat de Leipzig i el 1754 fou nomenat preceptor d'un fill del comte Bruhl, al que acompanyà a Leipzig (1758), fixant allà la seva residència. En aquesta localitat també donà lliçons de música i cant, tenint entre els seus alumnes la cantant Corona Schröter (1751-1802) i el seu germà Johann Samuel Schroeter (1752-1788) i, els que més tard serien uns bons compositors Wincenty Lessel,[1] Daniel Gottlob Türk (1750-1813) i Christian Gottlob Neefe (1748-1798).[2]

El 1763 ressuscità els concerts d'abonament que havien estat suprimits a causa de la guerra dels Set Anys, dirigint-los amb èxit, fins que, havent fundat August Eberhard Müller la Konsertgesellschaft, s'encarregà de la direcció d'aquests concerts que es donaven en la Gewandhaus, i que des de llavors s'han nomenat així, essent, per tant, Hiller el primer director de la famosa societat.

També fou cantor de l'Escola de Sant Tomàs. Hiller té, a més, importància en la història de la música per haver estat el creador de la singspiel (comèdia lírica) que s'havia desenvolupat independentment, encara que, paral·lelament, de l'òpera bufa italiana i de l'òpera còmica francesa. Aquestes comèdies líriques, a part de la seva novetat i de ser precursores d'un gènere, tenen el mèrit d'haver contribuït a esplèndida floració del lied operada algun temps després, ja que en aquestes petites obres els personatges del poble expressaven els seus sentiments per mitjà de lieder, mentre que els personatges principals cantaven aires vertaders.

Hiller fundà la primera revista musical que hagi existit, la Wöchentliche Nachrichten und Ammerkungen die Musik bettrefend (1766 a 1770) i fou un dels millors professors de cant de la seva època.

Per contra, Hiller no fou tan afortunat en voler cultivar el mateix gènere fora del teatre.

Obra escènicaModifica

  • Der Teufel ist los, (1765)
  • Lisuart und Dariolette, (1767)
  • Lottchen am Hofe, (1767)
  • Die Liebe auf dem Lande, (1770)
  • Der Dorfbarbier, (1770)
  • Die Fagd, (1771)
  • Die Muse, (1773)
  • Der Aerndtkraus, (1773)
  • Der Krieg, (1773)
  • Die Fubelhochzeit, (1773)
  • Das Grab des Mufti, (1773)
  • Das Gerettete Troja, (1777)

MúsicaModifica

  • També deixà nombrosos lieder, simfonies, cantates, etc.

MusicografiaModifica

  • Lebensbeschreibungen berühmter Musikdehrten und Tonkünnstler, (1784)
  • Nachricht von der Aufführung des Haendelschen "Messias in der Domkirche", (1786)
  • Ueber Metastasio und seine Werke, (1786)
  • Anweisung zum Musikalisch-zierlichen Gesang, (1791)
  • Anweisung zum musitung zum Singen, (1791)
  • Anweisung zum Violinspiel, (1792)

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Adam Hiller
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 700. (ISBN 84-7291-255-8)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 38, pàg. 36 (ISBN 84 239-4538-3