Johannes Fastenrath

escriptor alemany

Johannes Fastenrath (Remscheid, 3 de maig de 1839 - Colònia, 16 de maig de 1908) va ser un jurista, escriptor i traductor en llengua alemanya i espanyola, hispanista i hispanòfil alemany. Va ser membre corresponent de la Real Acadèmia Espanyola, de la Real Acadèmia de la Història, de la Real Acadèmia Sevillana de Bones Lletres i de la Acadèmia Mexicana de la Llengua.[1]

Infotaula de personaJohannes Fastenrath

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1839 Modifica el valor a Wikidata
Remscheid Modifica el valor a Wikidata
Mort16 maig 1908 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Colònia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, poeta advocat, traductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeLouise Goldmann Fastenrath Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia

modifica

Va estudiar lleis a Bonn, Heidelberg, Múnic, Berlín i París i es va establir com a consultor a Colònia. A conseqüència d'un viatge en 1864 a Espanya es va convertir en un entusiasta hispanòfil i va mantenir correspondència epistolar amb importants escriptors espanyols del seu temps; des de llavors es va convertir en un actiu propagandista de tot el que era hispànic i totes les seves obres van dur la petjada inspiradora del que era espanyol i català. Va instaurar a Colònia uns Jocs Florals a imitació dels de Barcelona. El 1909 va crear un premi anual, el premi Fastenrath de novel·la, poesia i assaig, que concedeix la Reial Acadèmia Espanyola en el seu nom. Va traduir obres de José Zorrilla, Gaspar Núñez de Arce (de qui va traduir la seva Lutero), Manuel Tamayo y Baus, Juan Valera y Alcalá Galiano, Manuel Bretón de los Herreros, José Echegaray, Víctor Balaguer, Ventura Ruiz Aguilera i altres; el seu entusiasme es va estendre a la poesia catalana, que també va traduir (Katalanische Troubadoure der Gegenwart, 1887).[2]

Es va casar amb Luise Goldmann (1858-1914), que va executar la voluntat testamentaria del seu marit en instaurar dos premis que duen el seu nom, un en llengua castellana lliurat per la Reial Acadèmia Espanyola, i un altre en català, ja extint, que es lliurava durant els jocs florals de Barcelona.

Són de temàtica hispànica Ein spanischer Romanzenstrauss (Leipzig, 1866),[3] Klänge aus Andalusien (Leipzig, 1866),[4] Hesperische Bluten (1869), Die zwölf Alfonsos von Kastilien (1887);[5] romanços i cançons a Die Wunder Sevillas (Leipzig 1867);[6] Hesperische Blüten (Leipzig 1869), Immortellen aus Toledo (Leipzig 1869)[7] i els dos volums de Das Buch meiner spanischen Freunde (Leipzig 187l).[8] Tenia especial predilecció per Pedro Calderón de la Barca, a qui dedicà dues monografies (Calderón de la Barca, Leipzig, 1881; Calderón in Spanien, Leipzig, 1882). Altres obres seves són Granadische Elegien, Leipzig, 1885; Von Hochzeit zu Hochzeit. Lieder aus sonnigen Tagen (Viena, 1883); Maravillas hispalenses; Ecos de Andalucía; Siemprevivas de Toledo etcétera. En castellà va escriure Pasionarias de un alemán español (1872) i La Walhalla y las glorias de Alemania (1872).

Fons personal

modifica

El fons personal de Johannes Fastenrath dipositat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona el formen un total de 2.041 documents dels quals 1.990 són cartes; els restants cinquanta-un documents, inventariats conjuntament amb l'epistolari, són impresos, excepte dos, que són manuscrits.[9]

Referències

modifica
  1. Carreño, 2003; 175
  2. Catalanische Troubadoure der Gegenwart. Leipzig: Reissner, 1883. 
  3. Ein Spanischer Romanzenstrauß. Leipzig: E. H. Mayer, 1866. 
  4. Klänge aus Andalusien. Romanzen. Leipzig: E. H. Mayer, 1866. 
  5. Die zwölf Alfonsos von Castilien. Historischer Romanzen-Cyclus. Leipzig: E. H. Mayer, 1887. 
  6. Die Wunder Sevilla's. Romanzen und Lieder. Leipzig: E. H. Mayer, 1867. 
  7. Hesperische Blüthen. Lieder, Sprüche und Romanzen. Leipzig: E. H. Mayer, 1869. 
  8. Das Buch meiner spanischen Freunde. Sonette, Romanzen und Mährchen. Leipzig: E. H. Mayer, 1870.  Das Buch meiner spanischen Freunde. Leipzig: E. H. Mayer, 1870. 
  9. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. Fons documentals: inventaris en format pdf. Fons privats

Bibliografia

modifica
  • Carreño, Alberto María. «Juan Fastenrath». A: José Luis Martínez Rodríguez. Semblanzas de académicos. Antiguas, recientes y nuevas. México: Fondo de Cultura Económica-Academia Mexicana, 2004. 
  • Trost Karl-Heinz, «Johannes Fastenrath y sus amigos españoles», Anuari de filologia. 1991, 14 (2): 123-130.
  • Hildegard Schmökel: «Johannes Fastenrath, ein Freund Spaniens aus Köln», Jahrbuch des kölnischen Geschichtsvereins (JbKölnGV) 42/1968; 189-198.
  • Ernst Hirsch: «Johannes Fastenrath und die württembergischen Waldenser»", Zeitschrift für Württembergische Landesgeschichte (ZWLG), Jg. XXX, Heft 2. Stuttgart: W. Kohlhammer Verlag, 1970; 408-411.
  • Titus Heidenreich: «Johannes Fastenrath und Mexiko. Themen und Folgen der Briefe (1889 ff.) von Otto Engelbert Freiherr von Brackel (1830-1903)», a: Manfred Tietz (Editor): Das Spanieninteresse im deutschen Sprachraum. Beiträge zur Geschichte des Hispanistik vor 1900. Frankfurt am Main: Vervuert Verlag, 1989 (Edition der Iberoamericana III, 27).
  • Ursula Vones-Liebenstein: «Johannes Fastenrath (1839-1908)», Reinische Lebensbilder volum 12, Köln/Bonn 1991, 157-178.