Johannes Itten (Süderen-Linden, Cantó de Berna, Suïssa, 11 de novembre de 1888 - Zúric, 25 de maig de 1967) fou un pintor i pedagog artístic suís. Pertany a l'Escola de Zuric de l'art Concret.

Infotaula de personaJohannes Itten

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Wachseldorn (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1967 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Zúric (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCemetery Hönggerberg (en) Tradueix, 27 8 81029 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióMazdaznan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Supérieure des Beaux-Arts, Genève (en) Tradueix (1909–1910)
Acadèmia Estatal de Belles Arts de Stuttgart Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín (1926–1934)
Weimar (1919–1922)
Amsterdam
Zúric Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant, fotògraf, arquitecte, escriptor, artista gràfic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCirrus
Bauhaus Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAdolf Hölzel Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJosef Albers, Lou Scheper-Berkenkamp i Hertha Olivet Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeHildegard Anbelang (en) Tradueix (1919–1938)
Anneliese Itten (en) Tradueix (1939–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMarion Lichardus-Itten
 ( Anneliese Itten (en) Tradueix)
Klaus Itten
 ( Anneliese Itten (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 2388281 Find a Grave: 158724617 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

 
Cercle cromàtic de Johannes Itten (1961)

L'any 1913 esdevé estudiant del mestre Adolf Hölzel a l'Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart (Stuttgarter Akademie). Allà s'hi troben Ida Kerkovius, Oskar Schlemmer i Willi Baumeister. Durant la Primera Guerra Mundial Itten s'estableix a Viena (1916), on no hi funda cap escola d'art pròpia. A Viena coneix, entre d'altres, en Walter Gropius, que el cridà l'any 1919 per ser un dels primers professors de l'escola estatal Bauhaus a Weimar. Va romandre a la Bauhaus de l'any 1919 fins al 1923 exercint de professor del curs introductori fins que va ser reemplaçat per Josef Albers i László Moholy-Nagy. Juntament amb Gertrud Grunow van desenvolupar l'innovador «Curs Preliminar», que havia d'aportar als estudiants coneixements bàsics de les característiques dels materials, composició i color. Temporalment fou docent de pintura mural i pintura en vitralls.

És el fundador de la nova Teoria cromàtica, sent la seva principal obra L'Art del Color (1961). La seva teoria dels «7 constrastos cromàtics» s'ensenya a tot taller o Acadèmia d'Art de renom.

Un important treball previ a L'Art del Color és el curs preliminar titulat «Anàlisi dels antics Mestres». Es va publicar amb la «Roda cromàtica en 12 tons i 7 lluminositats» en la publicació «Utopia» l'any 1921 a Weimar.

  • 1926–1934 Escola d'art privada a Berlín
  • 1932 - 1938 Director de l'Escola d'Ofici Tèxtil a Krefeld
  • 1938–1954 Director de l'escola d'art (Kunstgewerbeschule) i
  • 1943–1960 Director de l'Escola d'Ofici Tèxtil a Zuric
  • 1949 - 1956 Direcció del Museu Rietberg per Art de fora d'Europa a Zuric
  • 1955 Pintura lliure i elaboració de la seva teoria
  • 1955 Curs de color a la HfG Ulm (Hochschule für Gestaltung) Escola superior de composició a Ulm.

La seva filla Marion Lichardus-Itten és professora d'Història Antiga i Contemporània a la Universitat de la Sorbona a París.

Obra modifica

  • "Analysen alter Meister" (Anàlisi dels antics Mestres). A: Bruno Maria Adler (Hrsg.): Utopia. Dokumente der Wirklichkeit (Utopia. Document de la Realitat). Weimar: Editorial Utopia, 1921.
  • Kunst der Farbe (L'art del color), 1961
  • Mein Vorkurs am Bauhaus, Gestaltungs- und Formenlehre (El meu curs preliminar a la Bauhaus, teoria de la forma i la composició), Editorial Otto Maier Ravensburg, 1963

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johannes Itten