Johil·lerita

mineral arsenat

La johil·lerita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany al grup de l'al·luaudita. Rep el seu nom per P. Keller, H. Hess, i P. Dunn en honor del professor Johannes-Erich Hiller (1911–1972), mineralogista de la Universitat de Stuttgart, Alemanya.

Infotaula de mineralJohil·lerita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNa(Mg,Zn)₃Cu(AsO₄)₃
EpònimJohannes-Erich Hiller (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Tsumeb (Tsumcorp Mine), Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.8.AC.10
Nickel-Strunz 9a ed.8.AC.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/A.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana38.2.3.8
Heys20.3.14
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 11,870Å; b = 12,755Å; c = 6,770Å; β = 113,42°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorviolat
Exfoliacióperfecta en {010}, bona en {001)
Tenacitatfràgil
Duresa3
Lluïssorsubvítria
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat4,15 g/cm³ (mesurada); 4,21 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,715 nβ = 1,743 nγ = 1,783
Birefringènciaδ = 0,068
Pleocroismeno pleocroica
Angle 2Vmesurat: 80°, calculat: 82°
Dispersió òpticafeble
Fluorescènciano fluorescent
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1980-014
Any d'aprovació1980
SímbolJhl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La johil·lerita és un arsenat de fórmula química Na(Mg,Zn)₃Cu(AsO₄)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1980. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la johil·lerita pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, rosemaryita, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.[2]

Formació i jaciments modifica

Es troba a la zona oxidada de dipòsits de sulfurs polimetàl·lics. Va ser descoberta l'any 1980 a la mina Tsumeb, a la Regió d'Otjikoto, Namíbia, on sol trobar-se associada a altres minerals com: tennantita, adamita cúprica, conicalcita i calcocita. També ha estat descrita a Letmathe (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya), i a la fumarola Arsenàtnaia, al volcà Tolbàtxik (óblast de Kamtxatka, Rússia).

Referències modifica

  1. «Johillerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 setembre 2016].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 6 setembre 2016].