John Cranko

coreògraf sud-africà

John Cranko (Rustenburg, Sud-àfrica, 15 d'agost, 1927 - Dublín, 23 de juny, 1973) fou un ballarí i coreògraf sud-africà.[1]

Infotaula de personaJohn Cranko
Eva Zippel, 119.jpg
retrat per l'artista Eva Zippel, 1965 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1927 Modifica el valor a Wikidata
Rustemburg (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1973 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Dublín (República d'Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentStuttgart Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Ciutat del Cap Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCoreògraf, ballarí de ballet i mestre de dansa Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJohn Neumeier, William Forsythe i Jiří Kylián Modifica el valor a Wikidata

IBDB: 6795
Find a Grave: 71863674 Modifica els identificadors a Wikidata

Començà actuant a Johannesburg i després a Ciutat del Cap, on ja als quinze anys muntava una coreografia per La Història d'un Soldat d'Ígor Stravinski. El 1946 se'n va cap a la Gran Bretanya, contractat pel Sadler's Wells Theatre en qualitat de ballarí; entre 1951-57 fou coreògraf d'aquella companyia, per la qual també treballà una vegada convertida en el Royal Ballet, si bé li foren encarregades un gran nombre de coreografies per diverses companyies. El 1952 va escriure i dirigí la seva primera revista teatral, estrenada al Teatre St. Martín (1956).

Va realitzar a Nova York L'Embruix (1950), i l'Òpera de París La Bella Helena (1955), sobre música de Jacques Offenbach i una de les seves obres més destacades, en la qual certa mescla d'estils no deixa de traduir-se en un perfecte equilibri i una gran vitalitat. El Marquès de Cuevas li encarregà la coreografia de Cat’s Cradle (1958). Cranko procedia directament de l'escola de Diàguilev, què, per ironia del destí, va considerar-se en el seu dia com a reaccionària, malgrat haver constituït la base de la dansa moderna.

Multat el 1959 per homosexualitat entre adults consentits,[2] el 1961 va abandonar l'ambient intolerant d'Anglaterra i se'n va anar cap a Stuttgart, on fou mestre de ballet al teatre de l'estat de Württemberg.[3] En poc temps sota el seu engrescament aquesta companyia va atènyer classe mundial.[4] El 1968 va anar a l'Òpera de Munic.

El seu do per explicar històries matisades amb una estructura dramàtica clara i el seu exquisit domini de l’art del pas de deux va conquistar el públic de Nova York el 1969.[4] En tornar del tercer gir exitós amb la seva companyia als Estats Units, el 26 de juny de 1973 va tenir un infart a l'avió que va fer un aterratge d'emergència a Dublín, Irlanda, on va morir en arribar a l'hospital.[5]

LlegatModifica

Des d'arribar a Stuttgart, es va comprometre a crear un centre de formació de ballet. L'escola va obrir l'1 de desembre de 1971. El 1974, després de la seva mort, va ser rebatejada John Cranko Schule,[4] l'únic institut públic d'Alemanya que dona una formació completa.

Coreografies destacadesModifica

  • Tritsch-Tratsch (1946)
  • Sea Change (1949)
  • Beauty and the Best (1949)
  • Pastorale (1950)
  • Pineaple Poll (1951)
  • Harlequin in April (1951), ballet considerat la seva obra mestra
  • Reflection (1952)
  • The Lady and the Fool (1954)
Per al Sadler's Wells Theatre
Per al Royal Ballet va produir
  • Antígona (1959)
  • Peça d'ocassió (1959)
  • Sweeney Todd (1959)
El Ballet Rambert li encarregà
  • Variacions sobre un Tema (1954)
  • La Reixa (1959)

ReferènciesModifica

  1. «Cranko, John». A: Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1973-74 (en castellà), p. 248. ISBN 84-239-4551-0. 
  2. «John Cranko Fined» (en anglès). London Evening Standard. Lagna, 09-04-1959. [Consulta: 27 agost 2019].
  3. Britten, Benjamin. Letters from a life : the selected letters and diaries of Benjamin Britten, 1913-1976 (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1991. ISBN 0520065204. 
  4. 4,0 4,1 4,2 «History» (en anglès, alemany). John Cranko School, 2019. [Consulta: 28 agost 2019].
  5. Kisselgoff, Anna «John Cranko Dies at 45; Stuttgart Ballet Director» (en anglès). The New York Times, 27-06-1973, p.42. ISSN: 0362-4331.

BibliografiaModifica

Enllaç externModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Cranko