John Glückstadt

pel·lícula de 1975 dirigida per Ulf Miehe

John Glückstadt és un llargmetratge alemany en blanc i negre escrit i dirigit per Ulf Miehe amb un guió basat en la novel·la Ein Doppelganger de Theodor Storm. Fou protagonitzada per Dieter Laser i Marie-Christine Barrault. L'estrena alemanya va tenir lloc l'1 de juliol de 1975 en el marc del Festival Internacional de Cinema de Berlín. La pel·lícula es va llançar a tot el país el 22 d'agost de 1975.

Infotaula de pel·lículaJohn Glückstadt
Fitxa
DireccióUlf Miehe Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticGeorg von Kieseritzky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióHeinz Angermeyer Modifica el valor a Wikidata
GuióUlf Miehe i Walter Fritzsche (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEberhard Schoener Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJürgen Jürges Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHeidi Genée Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSüddeutscher Rundfunk Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1r juliol 1975 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0163023 Filmaffinity: 451685 Letterboxd: john-gluckstadt Allmovie: vm111124 TCM: 485989 TMDB.org: 264541 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Nord d'Alemanya, mitjan segle xix. L'aturat John Hansen, que fa el servei militar, participa en un robatori junt amb el lladre Wenzel. Hansen és atrapat per la policia i posat a disposició judicial. El veredicte: sis anys de presó. Després de complir la seva condemna a la presó de Glückstadt, torna a la seva petita ciutat natal del nord d'Alemanya i a partir d'aleshores és anomenat John Glückstadt pels residents. Hansen fa feines esporàdiques i coneix la treballadora no qualificada Hanna. Els dos es casen i aviat tindran un fill.

Però la parella no serà feliç; la pobresa és massa gran i ambdues són reduïdes per societats hostils a causa de la seva baixa situació social i pel seu passat. Quan un dia Hanna recorda al seu marit el seu passat, es produeix una forta discussió. Hansen colpeja la seva dona tan durament que cau i mor poc després. Tot i així, el veí de Hansen l'ajuda a ocultar la causa de la mort. John Hansen ara intenta escapar amb la seva filla petita. Però li prenen la nena i la posen a un orfenat. Hansen decideix llavors fer un acte de desesperació: segrestar la seva pròpia filla i fugir amb ella a Amèrica, per començar de nou i construir un futur per a ell i la seva filla sense pensar en el passat.

Repartiment modifica

Recepció modifica

La pel·lícula va ser nominada a l'Os d'Or al 25è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[1] Lactor principal Dieter Laser i el director Ulf Miehe van guanyar els premis al millor actor i al millor director novell als Deutscher Filmpreis de 1975

Crítiques modifica

A Frankfurter Allgemeine Zeitung deia que John Glückstadt estava «clarament dissenyat per al cinema pel que fa a la seva estètica, que ja s'ha convertit en una raresa notable a Alemanya» i, malgrat totes les crítiques individuals al director de Miehe, va resumir: «No obstant això, s'ha convertit en una pel·lícula força notable el blanc i negre melancòlic de la qual coincideix amb l'atmosfera que coneixem per Effi Briest de Fassbinder».[2]

Lexikon des Internationalen Films va escriure: «La pel·lícula, amb les seves motivacions i emocions, captiva amb el seu sentit de l'estil, la urgència i els excel·lents intèrprets».[3]

A Das Großes Personenlexikon der Film de Kay Weniger, és elogiada la interpretació de l'actor principal: «Ja en el seu treball debut, John Glückstadt de Theodor Storm, Laser es va mostrar com un actor de personatge extraordinàriament madur.»[4]

Referències modifica

  1. «25th Berlin International Film Festival». berlinale.de. [Consulta: 4 juliol 2010].
  2. Wilfried Wiegands Artikel Junger deutscher Film am Ziel?, in: FAZ vom 5. Juli 1975
  3. Klaus Brüne (Red.): Lexikon des Internationalen Films Band 4, S. 1891. Reinbek bei Hamburg 1987.
  4. Kay Weniger: Das große Personenlexikon des Films. Die Schauspieler, Regisseure, Kameraleute, Produzenten, Komponisten, Drehbuchautoren, Filmarchitekten, Ausstatter, Kostümbildner, Cutter, Tontechniker, Maskenbildner und Special Effects Designer des 20. Jahrhunderts. Band 4: H – L. Botho Höfer – Richard Lester. Schwarzkopf & Schwarzkopf, Berlin 2001, ISBN 3-89602-340-3, S. 594.

Enllaços externs modifica