Obre el menú principal

John Ireland (Bowdon, Cheshire, 1879Washington, Sussex, 12 de juny de 1962) fou un compositor britànic.

Infotaula de personaJohn Ireland
John Nicholson Ireland (circa 1920).jpg
Biografia
Naixement 13 agost 1879
Bowdon Tradueix
Mort 12 juny 1962 (82 anys)
West Sussex
Educació Royal College of Music
Activitat
Ocupació Compositor, pedagog de música i compositor de bandes sonores
Ocupador Royal College of Music
Alumnes Richard Arnell
Instrument Orgue

Spotify: 0QzZLY6jZif9KbXnxaLIUV IMDB: nm0409871 Musicbrainz: 9f7aa025-0554-4783-bd08-10481ca8ee73 Songkick: 166122
Modifica les dades a Wikidata

Estudià en el Royal College of Music de Londres, centre del que arribà a ser professor, contant entre els seus deixebles a Richard Arnell,[1] Benjamin Britten, Alan Bush, Gustav Holst, Arnold Bax i altres de la seva generació. La seva obra està influïda per Vaughan Williams, en l'abundós folklore nacional, netament diferenciada del caràcter germànic, eclèctica i amb l'aparença general d'amateurisme que sembla peculiar de quasi tots els autors britànics.

Una altra característica més que l'uneix tant a la tradició com a llurs col·legues nacionals és la seva predilecció per la música vocal, el qual no exclou que hagi escrit una important obra simfònica: el preludi The Forgotten Rite (1915), la rapsòdia Mai-Dun (1921), un Concert per a piano (1930), Legend, per a piano i orquestra (1934) A London Overture (1936), These Things Shall Be, amb cor (1937), Concertino Pastorale, per orquestra de cambra (1939), Marxa èpica (1942), Overture i Satyricon (1946) i música de cambra, entre ella un Sextet, amb clarinet i trompeta (1898); Sonates per a violoncel i piano (1943).

Té diverses obres per a piano, entre elles una Sonata (1920), i per a orgue. Va cultivar la tradició britànica de música eclesiàstica en dos Services (1907), (1942), el motet Greater Love Hath No Man (1912), l'Office of Holy Communion (1914), un Antheim (1941), etcètera. També, és autor, de diversos cicles de cançons amb acompanyament de piano.

ReferènciesModifica

  1. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 58 (ISBN 84-7291-226-4)