John Monroe Van Vleck

matemàtic estatunidenc

John Monroe Van Vleck (Stone Ridge, 4 de març de 1833 - Middletown, 4 de novembre de 1912) va ser un matemàtic i astrònom estatunidenc, professor de la Universitat Wesleyana (Connecticut). L'observatori astronòmic d'aquesta universitat porta el seu nom.

Infotaula de personaJohn Monroe Van Vleck

(1875) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 març 1833 Modifica el valor a Wikidata
Stone Ridge (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 1912 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Middletown (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaIndian Hill Cemetery, Middletown 41° 33′ 24″ N, 72° 39′ 45″ O / 41.556768°N,72.662623°O / 41.556768; -72.662623 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Wesleyana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, astrònom, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Wesleyana Modifica el valor a Wikidata
AlumnesClarence Waldo Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEllen Maria Burr
FillsEdward Burr Van Vleck Modifica el valor a Wikidata
ParePeter Van Vleck i Ann Hasbrouck

Vida i Obra modifica

Van Vleck, que havia treballat dos anys al Nautical Almanac Office de Cambridge (Massachusetts), va ser des de 1853 professor de matemàtiques de la Universitat Wesleyana (Connecticut), en la que ell mateix havia estudiat. Ell va ser un dels líders en atribuir un clar sentit de professionalitat i de missió als membres docents de la institució.[1] Va ser rector de la universitat durant dos períodes: 1872-1873 i 1887-1889.[2] Va ser professor en aquesta universitat fins que es va retirar el 1904 (més de 50 anys) i encara va continuar com a professor emèrit fins a l'any de la seva mort el 1912.

Va ser vicepresident de la Societat Americana de Matemàtiques des de 1904 i membre de l'Acadèmia d'Arts i Ciències de Connecticut.

Les seves obres més destacables són taules astronòmiques. Per aquest motiu, l'observatori de la universitat porta el seu nom per honorar-lo.[3] Entre els seus deixebles destaca Henry Seely White.

Referències modifica

  1. Potts, 1992, p. 119.
  2. Potts, 1992, p. 138.
  3. Murdin, 2000, p. 1.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica