John Stuart Mill
John Stuart Mill (Islington, 20 de maig de 1806 - Avinyó, 8 de maig de 1873) fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del segle xix.[3] Defensava l'utilitarisme, la teoria ètica ja proposada pel qui fou el seu padrí, Jeremy Bentham. Com a membre del Partit Liberal, fou el primer membre del Parlament en advocar pel dret a vot de les dones.
Biografia modifica
John Stuart Mill fou el primer fill de James Mill. Mill fou educat pel seu pare, amb l'ajut de Jeremy Bentham i Francis Place. Rebé una educació molt rigorosa i fou aïllat deliberadament del contacte amb altres nois de la seva edat. El seu pare, un seguidor de les idees de Bentham i de l'associacionisme, tenia la idea de crear una figura intel·lectual que continués difonent les idees utilitaristes després de les morts de Bentham i d'ell mateix.
Els seus coneixements quan era encara un nen eren excepcionals: als tres anys, sabia l'alfabet grec i una llarga llista de paraules gregues amb la seva corresponent traducció a l'anglès; a l'edat de vuit anys, les faules d'Isop, l'Anàbasi de Xenofont i Heròdot i tenia coneixements de Luci, Diògenes, Isòcrates d'Atenes i Plató. També tenia força coneixements de la història d'Anglaterra. Als vuit anys, començà a estudiar llatí, geometria i àlgebra i feu de mestre als seus germans més petits. Les seves lectures principals eren sobre temes d'història, si bé llegí tots els autors clàssics grecs i llatins que es llegien a les universitats de l'època; així, a l'edat de deu anys, llegia Demòstenes i Plató amb facilitat. El 1818, el seu pare publicà Història de l'Índia. Immediatament després, comença a estudiar lògica i llegeix els tractats d'Aristòtil. En els anys següents, s'introdueix en l'economia política i estudia Adam Smith i David Ricardo.
Mill treballà per a la Companyia de les Índies Orientals britànica, però fou també membre del Parlament pel partit liberal. En la seva obra Consideracions sobre el govern representatiu, Mill exposa diverses reformes per al parlament i el sistema electoral, especialment en temes de representació proporcional i extensió del dret de sufragi.
El 1851, Mill es casà amb Harriet Taylor després de 21 anys d'amistat. Harriet Taylor tingué una gran influència en l'obra de Mill tant al llarg de la seva amistat com posteriorment durant el matrimoni; n'és un exemple la defensa que fa Mill dels drets de la dona.
Obra modifica
La seva obra Sobre la llibertat (1859) fou un llibre de gran transcendència sobre la naturalesa i els límits del poder, el qual podria ser legítimament exercit per la societat sobre l'individu. Un argument bàsic de Mill fou l'anomenat principi del dany, és a dir, la gent és lliure de fer el que li sembli convenient sempre que això no suposi un dany o perjudici per als altres. Basant-se en aquest argument, Mill defensà que el paper de l'estat hauria de ser la supressió de les barreres a la llibertat, com ara algunes lleis, i reduir-les en base exclusivament al principi del dany. Existeixen dos àmbits de la vida dels ciutadans: la vida privada i la vida pública. Els éssers humans, dins l'àmbit de la vida privada, trien aquells elements que consideren fonamentals per a la bona vida; segueixen els principis religiosos que consideren més adients, i tenen les opinions que volen, i l'estat no ha d'intervenir en aquests afers de la vida privada.
Ara bé, molts dels nostres actes afecten altres persones i, per tant, no poden circumscriure's dins l'àmbit de la vida privada de la persona. És només en aquestes circumstàncies que l'estat pot intervenir. Cal controlar els poders de l'estat, i situar-los només en l'àmbit de la vida pública. John Stuart Mill valora com un bé preciós la llibertat dins l'àmbit privat: la llibertat de pensament i la llibertat d'expressió són elements de la màxima importància per al seu pensament.
D'acord amb Isaiah Berlin, Mill només parla de llibertat negativa, és a dir, que per a ell la llibertat es defineix com l'absència d'impediments obstacles i/o coerció. Aquesta concepció de la llibertat contrasta amb la idea de llibertat positiva, que centra el focus d'atenció en la capacitat d'actuació i en la presència d'oportunitats per a exercir la llibertat.
Cal distingir entre allò que desitgem, ja que ens fa feliços, d'allò que desitgem per a poder arribar a ser feliços. Les virtuts han de ser considerades com a part del que anomenem felicitat, són el camí cap a la felicitat, ja que podem arribar a un major nivell de la comprensió de la felicitat amb el coneixement i l'experiència.
Així, John Stuart Mill considera que només el plaer és desitjable en si mateix, i que les accions seran considerades correctes o incorrectes en funció de si proporcionen la felicitat dels interessats o no. Cal assenyalar que seguim amb la idea, ja assenyalada per Epicur, que considera la felicitat com la recerca del plaer i la fugida del dolor.
La felicitat és l'única cosa desitjable com a finalitat, mentre que la resta que és desitjable, ho és com un mitjà per arribar a la felicitat. Com ho podem provar? Tenim força problemes per fer-ho a causa de l'evidència del fet. Tothom desitja la seva felicitat, però això no té per què significar que la felicitat sigui bona, tot i que existeix una clara relació entre allò que és bo i allò que és desitjable.
No tots els plaers tenen el mateix valor, ja que hi ha plaers superiors, i plaers inferiors, i les nostres accions han de donar preferència als plaers superiors. Aquí veiem una clara influència del pensament d'Epicur i d'Aristòtil. Els plaers superiors són els que porten al desenvolupament moral propi de l'ésser humà: el coneixement, i el treball intel·lectual. Per això afirmarà: "És millor ser una criatura humana insatisfeta que un porc satisfet, i és millor ser Sòcrates insatisfet que un boig satisfet".
L'obra magna de Mill fou Sistema de lògica, de la qual es realitzaren nombroses edicions. En aquesta obra, avalua les categories aristotèliques i proposa el seu propi sistema. Exposa la seva teoria de termes i proposicions i se centra en el procés inductiu. Aquesta obra recull una forta influència de l'obra de William Whewell Història de les ciències inductives (1837).
La reputació d'aquesta obra es basa en l'anàlisi de la prova inductiva, en contrast amb els sil·logismes d'Aristòtil, basats en el mètode deductiu. Mill formula cinc mètodes inductius:
- El mètode de l'acord.
- El mètode de la diferència.
- El mètode conjunt o doble mètode d'acord i diferència.
- El mètode del residu.
- El mètode de variacions concomitants.
El punt comú d'aquests mètodes és l'eliminació i l'aproximació successiva com a mètode científic.
Obres modifica
- Un sistema de lògica (A System of Logic) (1843)
- Principis d'economia política (Principles of Political Economy) (1848)
- Sobre la llibertat (On Liberty)(1859)
- Utilitarisme (Utilitarism) (1861)
- La submissió de les dones (The Subjection of Women) (1869)
- Autobiografia (Autobiography) (1873)
Traduccions al català:
- Sobre la llibertat, Laia, Barcelona (1983)
- Sobre la llibertat, Educació, Materials de filosofia, Universitat de València (1991)
- L'utilitarisme, Edicions 62, Barcelona (2006)
- Sobre la llibertat, Edicions de la ela geminada, Girona (2012)
- La subjugació de les dones, Edicions de la ela geminada, Girona (2013)
Referències modifica
- ↑ Friedrich Hayek «The Counter-Revolution of Science». Economica. Economica, Vol. 8, No. 31, 8, 31, 1941, pàg. 281–320. DOI: 10.2307/2549335. JSTOR: 2549335.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 "The Project Gutenberg EBook of Autobiography, by John Stuart Mill" gutenberg.org. Consultat 11 juny 2013.
- ↑ «John Stuart Mill». Stanford Encyclopedia of Philosophy, 2016.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- Dossier sobre Utilitarisme, Bentham i Mill (català) i (castellà).
- Informació general sobre Mill (castellà).
- Biografia, obres i citacions de John Stuart Mill (anglès).
- John Stuart Mill a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès.