Johnson Thomas Umunanke Aguiyi-Ironsi

militar nigerià

Johnson Thomas Umunanke Aguiyi-Ironsi fou un militar nigerià i president colpista de Nigèria. Va servir en un regiment britànic a Sierra Leone des de 1942. Després es traslladà a Londres per realitzar estudis militars Warminster. Després d'un breu període en l'Alta Comissió Nigeriana a Londres, se'l posà al front del contingent nigerià de la host de les Nacions Unides al Congo i, posteriorment, fou nomenat comandant en cap d'aquestes tropes (desembre de 1963).

Infotaula de personaAguiyi-Ironsi
Nom original(en) Johnson Aguiyi-Ironsi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJohnson Thomas Umunanke Aguiyi-Ironsi
3 març 1924 Modifica el valor a Wikidata
Umuahia (Nigèria) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juliol 1966 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Ibadan (Nigèria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Seal of the President of Nigeria.svg President de Nigèria
16 gener 1966 – 12 juliol 1966
← Nnamdi AzikiweYakubu Gowon → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatNigèria Nigèria
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióStaff College, Camberley (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conegut perPrimer cap de govern nigerià
Activitat
Ocupaciómilitar, president
Carrera militar
Branca militarNigerian Army (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsThomas Aguiyi-Ironsi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Per últim, el 1965, assistí novament a la Gran Bretanya, a un curs en el Col·legi Imperial de Defensa pel que ascendí a general i, a la vegada es convertí en el primer nigerià posat al front de l'exèrcit del seu país (març de 1965).

Tan brillant carrera militar no fou secundada per llur carrera política, que començà tardanament al produir-se el cop d'estat militar del 15 de gener de 1966 que posà fi a la vida del primer ministre federal Tafawa Balewa. En el nou ordre de coses, imposat pels joves oficials, Ironsi aconseguí imposar-se i ser anomenat cap del govern militar recent establert.

Tendí, en la seva curta magistratura, a formar un estat unitari enfront a la solució federal precedent i abolí els partits polítics. Però això, suscità rivalitats regionals, sobretot entre les tribus hausa del nord i ibo, a la qual pertanyia, que culminaren en un nou esclat insurrecte, quan es trobava d'inspecció a Ibadan on fou arrestat i més tard mort per oficials rebels de Nigèria del Nord que l'acusaven d'haver instigat la deposició del sardana de Sokoto, Ahmadu Bello.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica