Jonathan Speelman
Jonathan Simon "Jon" Speelman (nascut el 2 d'octubre de 1956), és un matemàtic i jugador i escriptor d'escacs anglès, que té el títol de Gran Mestre des del 1980.[1]
A la llista d'Elo de la FIDE del maig de 2022, hi tenia un Elo de 2503 punts, cosa que en feia el jugador número 8 (en actiu) d'Anglaterra.[2] El seu màxim Elo va ser de 2655 punts, a la llista de gener de 1989 (posició 4 al rànquing mundial).[3][4]
Biografia modifica
Speelman es formà a Oxford, on hi estudià matemàtiques, i s'hi doctorà.
Resultats destacats en competició modifica
Tres cops guanyador del campionat britànic els anys 1978, 1985 i 1986,[1] Speelman va ser regularment membre de l'equip nacional anglès a les olimpíades d'escacs durant els anys 1980 i 1990.
Es va classificar per dos Torneigs de Candidats:
- Al cicle 1989–1990, Speelman s'hi va classificar tot sent tercer a l'Interzonal de 1987 a Subotica, Iugoslàvia. Després de superar Yasser Seirawan a la primera ronda, per 4–1, i Nigel Short a la segona, per 3½–1½, va perdre contra Jan Timman a les semifinals per 4½–3½.[1]
- Al següent cicle, 1990–93, va perdre per 5½–4½ a la primera ronda contra Short, que finalment seria el finalista i aspirant a la corona de Garri Kaspàrov.
El 1989, va babre Kaspàrov en un torneig televisat de partides ràpides, i guanyà el torneig.
El març de 2019, fou membre de l'equip anglès que va quedar segon al Campionat del món per equips a Astana.[5]
Estil de joc modifica
Destaca pel seu estil imaginatiu, sovint triant vies no evidents per fer tirar endavant les partides. Això ha fet que en anglès sigui conegut per la premsa especialitzada amb el malnom d'«Spess», abreviació d'«specimen».
Escriptor d'escacs modifica
Ha escrit diversos llibres d'escacs, inclosos alguns sobre finals, entre els quals els coneguts Analysing the Endgame (1981), Endgame Preparation (1981) i Batsford Chess Endings (amb altres autors, 1993).
D'entre els seus altres llibres destaquen Best Games 1970–1980 (1982), una anàlisi de gairebé cinquanta partides dels millors jugadors de la dècada 1970-1982, i l'obra molt aclamada Jon Speelman's Best Games (1997).
Obres modifica
(Llista parcial)
- Speelman, Jonathan (1981). Analysing the Endgame. Batsford (Londres, England). 142 pages. ISBN 978-0-7134-1909-2.
- Speelman, Jonathan (1981). Endgame Preparation. B.T. Batsford (Londres, England). 177 pages. ISBN 978-0-7134-4000-3.
- Speelman, Jon (1982). Best Chess Games, 1970-80. Allen & Unwin (Londres, England; Boston, Massachusetts). 328 pages. ISBN 978-0-04-794015-6.
- Speelman, Jonathan; Tisdall, Jon; Wade, Bob. (1993). Batsford Chess Endings. B.T. Batsford (Londres, England). 448 pages. ISBN 978-0-7134-4420-9.
- Speelman, Jon (1997). Jon Speelman's Best Games. B.T. Batsford (Londres, England). 240 pages. ISBN 978-0-7134-6477-1.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Nota biogràfica de Jonathan Speelman» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Anglaterra"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 7 maig 2022].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Jonathan Speelman «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2014-03-14. [Consulta: 22 novembre 2013].
- ↑ «All Time Rankings: Llista històrica dels millors jugadors del món per Elo entre 1970 i 1997» (en anglès). chess.eusa.ed.ac.uk. Arxivat de l'original el 2009-11-26. [Consulta: 22 novembre 2013].
- ↑ Crowther, Mark. «FIDE World Team Championship 2019» (en anglès). The Week In Chess, 14-03-2019. [Consulta: 2 maig 2021].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jonathan Speelman |
- Jonathan S. Speelman al web de la FIDE (en anglès)
- Jonathan Speelman a ChessGames.com (anglès)