Joost Susterman

Pintor flamenc

Joost Susterman (Anvers, 1597 - Florència, 1681) fou un pintor i dibuixant d'origen flamenc establert a Itàlia i especialitzat en retrat cortesà. El seu art és una bona mostra de la simbiosi flamenca i italiana, que fou preludi de l'art retratista del s. XVIII.

Plantilla:Infotaula personaJoost Susterman

Gravat de Joost Susterman Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 setembre 1597 Modifica el valor a Wikidata
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 abril 1681 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort1681
Pintor de cambra
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatNeerlandès
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Mòdena (1649–1650)
Viena (1623–1624)
Florència (1620–1623)
París (1616–1619)
Anvers (1609–1616)
Ferrara
Innsbruck
Màntua
Roma
Milà
Mòdena
Roma
Florència
Parma
Piacenza
Gènova Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentAlt Renaixement Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMarten de Vos i Frans Pourbus el Jove Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAnton Domenico Gabbiani Modifica el valor a Wikidata
MecenesCosme II de Mèdici Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansCornelis Sustermans Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables

Format a l'escola de William de Vos i, especialment, a l'estudi de París de Frans Pourbus el Jove abandonà aviat la seva terra d'origen per a instal·lar-se a Itàlia, concretament a Florència on estigué sota la protecció de la cort dels Mèdici. Allí es convertí en pintor de cambra d'alguns ducs i pogué estudiar l'obra d'artistes com Diego Velázquez o Pierre Mignard.

Partint de la tècnica retratística cortesana del seu antecessor, Bronzino (esquemes dels quals repeteix en obres com la Gran duquessa de Toscana, actualment conservada al Museu del Prado, les seves pintures evolucionaren cap a models més relaxats i on s'observa la influència del barroc primerenc, comparable en alguna mesura amb obres de Van Dyck a Gènova pels mateixos anys. Entre 1630 i 1650 es considera la seva etapa més madura. Els colors es tornen brillants i expansius, possiblement influenciat per la contemplació de la Venus d'Urbino de Tiziano.

A part dels retrats també realitzà obres de caràcter històric i mitològic. A Catalunya, per exemple, es pot trobar la seva pintura sobre el moment de l'encontre de la família de Darius davant d'Alexandre el Gran, obra actualment conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Galeria d'imatges

modifica

Bibliografia

modifica