Jordi Bolòs i Masclans

historiador català

Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955)[1] és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida, fill d'Oriol de Bolòs i Capdevila.[2]

Infotaula de personaJordi Bolòs i Masclans

(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 abril 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareOriol de Bolòs i Capdevila Modifica el valor a Wikidata

Lloc webblogger.com… Modifica el valor a Wikidata

La seva obra mestra és la col·lecció dels Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, obra realitzada conjuntament amb Víctor Hurtado de 1998 a 2018.[3][4] L'obra inclou deu volums, dedicats als comtats de Besalú, Empúries-Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet,[1] Pallars i Ribagorça, Cerdanya i Berga.[5] La col·lecció es va acabar amb el desè volum, dedicat al comtat de Barcelona.[6] Segons Josep Maria Salrach i Marès: «aquesta col·lecció d'Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia és i serà una eina d’imprescindible consulta durant molts anys».[6] La revista Sàpiens va avaluar aquesta obra: «Després de vint anys d’investigació i deu volums publicats, aquests dos medievalistes han conclòs […] una obra minuciosa que reconstrueix el paisatge i el poblament de la Catalunya de fa mil anys».[7][8]

Sempre va recercar sobre el paisatge històric, com ara en el projecte PaHisCat[9][10] i en els estudis sobre la vida quotidiana a l'edat mitjana. Amb Josep Moran va publicar el Repertori d'Antropònims Catalans (RAC I), dels segles ix i x,[11] considerat per Monique Bourin com una eina de treball impressionant.[12]

Reconeixement

modifica

Llibres destacats

modifica

Per una bibliografia més completa vegeu: «Obra de Jordi Bolòs i Masclans» a Dialnet.

  • La col·lecció de deu atles Els comtats de Catalunya carolíngia (1998-2018), junts amb el cartògraf Víctor Hurtado, fruit de vint anys de recerca. Descriu les fronteres dels comtats de fa deu anys i connecta els topònims d'antany amb la cartografia actual.[7] Tracta la cartografia política, toponímica i econòmica dels comtats de Besalú, Empúries, Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, Rosselló, Vallespir, Fenollet, Rosselló, Pallars, Ribagorça, Cerdanya, Berga i Barcelona.[16] S'hi explica els dominis i feus laics i eclesiàstics.[1]
  • Repertori d'antropònims catalans (RAC) amb el filòleg Josep Moran i Coerinjauregui (1994). És el resultat d'una recerca internacional sobre l'antroponímica de totes les llengües romàniques,[17][18] el projecte PatRom, que va ser llençat el 1987. Recull tots els noms de persona de documents de la Catalunya Vella dels segles ix i x.[19] Segons el filòleg Xavier Terrado: «És un llibre d'ús imprescindible per a tots els estudiosos interessats en la història de Catalunya i en la llengua catalana.»[20]
  • Com veieren els Països Catalans alguns viatgers del segle XVI. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1980. ISBN 84-232-0175-9. 
  • Els molins fariners. Barcelona: Ketres, 1983. ISBN 84-85256-30-1. 
  • El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona: Proa, 1986. ISBN 84-7588-147-5.  amb M. Pagès
  • El mas, el pagès i el senyor. Paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l'edat mitjana. Barcelona: Curial, 1995. ISBN 84-88645-98-8. 
  • Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Estudi dels edificis i materials trobats durant les excavacions (1984-1986). Lleida: Universitat de Lleida, 1996. ISBN 84-88645-98-8. 
  • Castells de la Catalunya central. Manresa: Angle, 1997. ISBN 84-88811-32-2. 
  • La vida quotidiana a Catalunya en l'època medieval. Barcelona: Edicions 62, 2000. ISBN 84-297-4773-7. 
  • Catalunya medieval. Una aproximació al territori i a la societat a l'edat mitjana. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-575-1. 
  • Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, 2004. ISBN 84-7283-745-9. [21]
  • Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Barcelona: Fundació Noguera, 2006. ISBN 84-9779-465-6. 
  • Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV. Lleida: Pagès editors - Ajuntament de Lleida, 2008. ISBN 978-84-9779-715-3. 
  • Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera, 2009. ISBN 978-84-9779-826-6. 
  • The Historic Landscape of Catalonia. Landscape History of a Mediterranean Country in the Middle Ages. Turnhout: Brepols, 2023. ISBN 978-2-503-60305-6. 

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Carrera, Esteve «La història dels nostres comtats, abans que fossin catalans». El Punt Avui [Consulta: 23 juliol 2014]. «Els autors, els historiadors, Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, van començar ara fa uns vint anys la impressionant tasca de recollir i cartografiar la important documentació anterior a l'any 1000 referent a les terres catalanes.»
  2. «La Biblioteca d'ETSEA rep el llegat del botànic Oriol de Bolòs». UDL, 22-07-2015. [Consulta: 26 octubre 2016].
  3. Mata i Riu, Toni «Un minut abans de Catalunya. L'atles del comtat de Barcelona tanca un projecte de vint anys i deu volums sobre la Catalunya carolíngia». Regio 7, 20-03-2019.
  4. Mata, Toni «Sis-cents documents expliquen com eren els comtats carolingis de Cerdanya i Berga». Regió 7, 22-12-2015.
  5. «Creen un Atles dels Comtats del Berguedà i la Cerdanya». Nació Berguedà, 07-01-2016.
  6. 6,0 6,1 Salrach, Josep Maria «Jordi Bolòs; Víctor Hurtado: (2018). Atles del comtat de Barcelona (801-993);. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor.»». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Vol. 30, 2019, pàg. 303-308. «És una satisfacció que, després de vint anys de l’aparició de l’Atles del comtat de Besalú, primer volum de la col·lecció, aquesta gran obra hagi arribat a la fi.»
  7. 7,0 7,1 «Jordi Bolòs i Víctor Hurtado: ‘Catalunya és el lloc d’Europa on es conserven més textos carolingis’». Sàpiens, 204, 01-03-2019 [Consulta: 19 gener 2024].
  8. El paisatge medieval del comtat de Barcelona. Història del paisatge, documents i cartografia d'un país mediterrani. Lleida: Pagès editors, 2022. ISBN 978-84-1303-408-9. 
  9. «Paisatge Històric de Catalunya». Observatori del Paisatge, s.d. [Consulta: 21 gener 2018].
  10. Bolós, Jordi; Hurtado, Víctor «Amb l'Imperi carolingi». El Punt Avui, 24-08-2020 [Consulta: 19 gener 2024].
  11. Repertori D'Antropònims Catalans. vol. I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994, p. 760. ISBN 9788472832770. 
  12. Bourin, Monique «Jordi Bolos i Masclans et Josep Moran i Ocerinjauregui. — Repertori d'antroponims catalans (RAC), I. Barcelone, Institut d'Estudis catalans, 1994 (Repertoris de la seccio filologica, 2)» (en francès). Cahiers de Civilisation Médiévale, 40, 40, 1997, pàg. 268-269.
  13. «premis Crítica Serra d’Or». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 24. 
  15. «Jordi Bolòs Masclans». Laboratori d'Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona, s.d. [Consulta: 21 gener 2018].
  16. «Història del Paisatge». Universitat de Lleida, 2010. [Consulta: 20 gener 2024].
  17. Ferrer i Mallol, Maria Teresa «Jordi Bolós i Masclans;Josep Moran i Ocerinjauregui, "Repertori d'antropònims catalans (RAC)" (rassenya)». Anuario de Estudios Medievales, 2, pàg. 944-946.
  18. Bolós i Masclans, Jordi. Repertori d'Antropònims Catalans (RAC). volum I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994 (Repertoris de la Secció Filològica núm. ii). ISBN 84-7283-277-5. 
  19. Terrado Pablo, Xavier «Onomàstica penedesenca en el Repertori d’antropònims catalans i en l’Onomasticon Cataloniae». Butlletí interior, 76, 1999, pàg. 7-8.
  20. Terrado i Pablo, Xavier «Jordi Bolòs i Masclans i Josep Moran i Ocerinjauregui: 'Repertori d'Antropònims Catalans (RAC) I'». Llengua & Literatura, 1996, pàg. 484-488.
  21. Jarrett, Jonathan «Jordi Bolòs and the historic environment» (en anglès). A Corner of Tenth-Century Europe, 06-10-2008.

Bibliografia

modifica