Viquipèdia

Jordi Bolòs i Masclans

historiador català
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2020)

Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955)[1] és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida, fill d'Oriol de Bolòs i Capdevila.[2]

Infotaula de personaJordi Bolòs i Masclans

(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 abril 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareOriol de Bolòs i Capdevila Modifica el valor a Wikidata
Lloc webblogger.com… Modifica el valor a Wikidata

La seva obra mestra és la col·lecció dels Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia, obra realitzada conjuntament amb Víctor Hurtado.[3][4] L'obra inclou deu volums, dedicats als comtats de Besalú, Empúries-Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet,[1] Pallars i Ribagorça, Cerdanya i Berga[5] i Barcelona. Ha centrat la seva recerca en el paisatge històric (projecte PaHisCat)[6] i en els estudis sobre la vida quotidiana a l'edat mitjana. L'any 2004, va publicar el volum Els orígens medievals del paisatge català, que va obtenir l'any 2005 el Premi Crítica Serra d'Or de Recerca. Amb Josep Moran va realitzar el Repertori d'Antropònims Catalans (RAC I), dels segles IX i X,[7] considerat per una crítica de Monique Bourin una eina de treball impressionant.[8] El 1999, obtingué el premi Pròsper de Bofarull d'Història Medieval de l'IEC.[9][10] L'any 2005, se li concedeix el Premi Crítica de Recerca Serra d'Or pel llibre Els orígens medievals del paisatge català.[11]

Llibres modifica

  • Com veieren els Països Catalans alguns viatgers del segle XVI. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1980. ISBN 84-232-0175-9. 
  • Els molins fariners. Barcelona: Ketres, 1983. ISBN 84-85256-30-1. 
  • El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona: Proa, 1986. ISBN 84-7588-147-5.  amb M. Pagès
  • Repertori d'Antropònims Catalans (RAC). volum I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994. ISBN 84-7283-277-5. [8]
  • El mas, el pagès i el senyor. Paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l'edat mitjana. Barcelona: Curial, 1995. ISBN 84-88645-98-8. 
  • Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Estudi dels edificis i materials trobats durant les excavacions (1984-1986). Lleida: Universitat de Lleida, 1996. ISBN 84-88645-98-8. 
  • Castells de la Catalunya central. Manresa: Angle, 1997. ISBN 84-88811-32-2. 
  • Atles del comtat de Besalú (785-988). Barcelona: Rafael Dalmau, 1998. ISBN 84-232-0520-7. 
  • Atles dels comtats d'Empúries i Peralada (780-991). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999. ISBN 84-232-0604-1. , amb Víctor Hurtado
  • La vida quotidiana a Catalunya en l'època medieval. Barcelona: Edicions 62, 2000. ISBN 84-297-4773-7. 
  • Catalunya medieval. Una aproximació al territori i a la societat a l'edat mitjana. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-575-1. 
  • Atles del comtat de Girona (795-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2000. ISBN 84-232-0614-9.  amb Víctor Hurtado
  • Atles del comtat d'Osona (798-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2001. ISBN 84-232-0632-7.  amb Víctor Hurtado
  • Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, 2004. ISBN 84-7283-745-9. [12]
  • Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2004. ISBN 84-232-0665-3.  amb Víctor Hurtado
  • Atles del comtat d'Urgell (788-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2006. ISBN 84-232-0700-5.  amb Víctor Hurtado
  • Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Barcelona: Fundació Noguera, 2006. ISBN 84-9779-465-6. 
  • Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV. Lleida: Pagès editors - Ajuntament de Lleida, 2008. ISBN 978-84-9779-715-3. 
  • Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera, 2009. ISBN 978-84-9779-826-6. 
  • Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (750-991. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2009. ISBN 978-84-232-0734-3.  amb Víctor Hurtado.[1]
  • El paisatge medieval del comtat de Barcelona. Història del paisatge, documents i cartografia d'un país mediterrani. Lleida: Pagès editor, 2022. ISBN 978-84-1303-408-9.
  • The Historic Landscape of Catalonia. Landscape History of a Mediterranean Country in the Middle Ages. Turnhout: Brepols, 2023. ISBN 978-2-503-60305-6.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Carrera, Esteve «La història dels nostres comtats, abans que fossin catalans». El Punt Avui [Consulta: 23 juliol 2014]. «Els autors, els historiadors, Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, van començar ara fa uns vint anys la impressionant tasca de recollir i cartografiar la important documentació anterior a l'any 1000 referent a les terres catalanes.»
  2. ↑ «La Biblioteca d'ETSEA rep el llegat del botànic Oriol de Bolòs». UDL, 22-07-2015. [Consulta: 26 octubre 2016].
  3. ↑ Mata i Riu, Toni «[https://www.regio7.cat/cultures/2019/03/20/minut-catalunya/533712.html Un minut abans de Catalunya L'atles del comtat de Barcelona tanca un projecte de vint anys i deu volums sobre la Catalunya carolíngia]». Regio 7, 20-03-2019.
  4. ↑ Mata, Toni «Sis-cents documents expliquen com eren els comtats carolingis de Cerdanya i Berga». Regió 7, 22-12-2015.
  5. ↑ «Creen un Atles dels Comtats del Berguedà i la Cerdanya». Nació Berguedà, 07-01-2016.
  6. ↑ «Paisatge Històric de Catalunya». Observatori del Paisatge, S.d. [Consulta: 21 gener 2018].
  7. ↑ Repertori D'Antropònims Catalans. vol. I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994, p. 760. ISBN 9788472832770. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Bourin, Monique «Jordi Bolos i Masclans et Josep Moran i Ocerinjauregui. — Repertori d'antroponims catalans (RAC), I. Barcelone, Institut d'Estudis catalans, 1994 (Repertoris de la seccio filologica, 2)» (en francès). Cahiers de Civilisation Médiévale, 40, 40, 1997, pàg. 268-269.
  9. ↑ Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 24. 
  10. ↑ «Jordi Bolòs Masclans». Laboratori d'Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona, s.d. [Consulta: 21 gener 2018].
  11. ↑ «Premi Crítica Serra d'Or de Recerca». Els orígens medievals del paisatge català, 17-02-2023.
  12. ↑ Jarrett, Jonathan «Jordi Bolòs and the historic environment» (en anglès). A Corner of Tenth-Century Europe, 06-10-2008.

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Bolòs_i_Masclans&oldid=32436851»