Jordi Carbonell i de Ballester
Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 23 d'abril de 1924 - Barcelona, 22 d'agost de 2016)[1][2] fou un polític i filòleg català, net de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.[3]
.jpg) Jordi Carbonell, el 2014 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 abril 1924  Barcelona |
| Mort | 22 agost 2016 (92 anys) |
 7è President d'Esquerra Republicana de Catalunya | |
| 1996 – 4 juliol 2004 ← Jaume Campabadal i Farré – Josep-Lluís Carod-Rovira → | |
| Director Associazione Italiana di Studi Catalani | |
| 1992 – 1995 ← Giuseppe Grilli – Ana Maria Compagna → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, polític |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Càller Universitat de Liverpool |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra Nacionalistes d'Esquerra |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Hortènsia Curell i Sunyol |
Premis | |
Signatura  | |
Biografia modifica
Jordi Carbonell passà la guerra civil espanyola entre Torrelles de Llobregat, Agramunt/Coscó i Barcelona.[4] Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, assistí a les classes que Ramon Aramon i Jordi Rubió impartiren als Estudis Universitaris Catalans (EUC), on va ser professor de llengua catalana.[4] Jordi Carbonell conegué als EUC qui seria la seva muller, Hortènsia Curell, també estudiant de filologia.[5][5]
Des de 1969 Carbonell fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[6] Ingressà dues vegades a la presó; el gener de 1971, en ser processat, va exigir el dret a declarar en català pretenent denunciar la violació dels drets lingüístics.[7] El 30 de gener del mateix any va ser destituït com a professor de la UAB per part d'una ordre del ministeri d'Educació i Ciència del govern franquista.[6] Diversos professors de la Facultat de Filosofia i Lletres van adreçar una carta al rector Vicent Villar demanant que s'interessés per ell i que fes tot el possible pel seu alliberament.[6] La universitat va intentar aturar la decisió governamental i, després de sortir de la presó, Carbonell va continuar impartint-hi classes de manera encoberta.[6]
Arran de la seva situació a la UAB, es va traslladar a la Universitat de Càller (Sardenya) i va ser lector de català i castellà a la Universitat de Liverpool.[4] Membre fundador de l'Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana i de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana del 1965 al 1971.[7] El 1972 fou nomenat membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i fou secretari general adjunt i director de l'Oficina d'Onomàstica entre 1984 i 1989.[7]
Va participar en iniciatives de l'oposició antifranquista, com l'Assemblea de Catalunya,[8] i va impulsar el moviment de Nacionalistes d'Esquerra.[9] El 1992, juntament amb altres membres de l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, va entrar a Esquerra Republicana, partit del qual en va ser president del 1996 al juliol de 2004.[1] El 2007 Jordi Carbonell publicà un poemari titulat Hortènsia, com Hortènsia Curell, la seva muller que morí el 2005. El 2010 presentà les seves memòries Entre l'amor i la lluita.
El 1984 rebé la Creu de Sant Jordi. L'any 2001 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya[10] i el 2002, la Medalla d'Honor de Barcelona.[11] El 2014 va rebre el premi Dignitat de la Comissió de la Dignitat.[12] El 2016 va rebre el Premi Pompeu Fabra.[13]
Obra publicada modifica
- Hortènsia (poemari, 2007)
- Entre l'amor i la lluita (memòries, 2010)
- "Les paraules en l'estil de Joan Roís de Corella", dins Homenatge a Carles Riba, Barcelona, Josep Janés, 1954, pp. 140-142.
- "Sobre la correspondència literària entre Rois de Corella i el Príncep de Viana", Estudis Romànics, 1959: 5/2 : 1955-1956, pp. 127–139.
- "Joan Roís de Corella entre el viure i l'escriure", L'Ullal (La Safor [País Valencià]), 4, 1983, pp. 19–28.
- L'obra de Joan Roís de Corella / The Work of Joan Roís de Corella, ed. Antoni Ferrando, Santa Barbara (CA, USA), University of California at Santa Barbara (Publications of eHumanista) / Institut d'Estudis Catalans / ISIC-IVITRA, 2014. Arxivat 2022-04-20 a Wayback Machine.
- Roís de Corella, Joan, Obres completes, vol. I: Obra profana, ed. Jordi Carbonell, València, Albatros (Clàssics Albatros, 1), 1973. Reed.: València, Tres i Quatre, 1983.
- Habitual ressenyaire per a Estudis Romànics.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Carbonell i de Ballester |
- ↑ 1,0 1,1 «Jordi Carbonell i de Ballester». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mor el filòleg i polític Jordi Carbonell als 92 anys». CCMA, 22-08-2016. [Consulta: 22 agost 2016].
- ↑ Muntané, Miquel-Lluís «Jordi Carbonell, combatiu i líric». Serra d'Or [Barcelona], núm. 576, desembre 2007, p. 10-13.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Bover i Font, August «Carbonell: Entre l'amor i la lluita. Memòries». Estudis Romànics, 34, 2012, pp. 519-523.
- ↑ 5,0 5,1 Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Surt a la llum el cessament franquista de Jordi Carbonell - UAB Barcelona». Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 15 setembre 2016].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Balcells, Albert; Pujol, Enric. Història de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 175. ISBN 978-84-7283-656-3.
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 68, entrada: «Assemblea de Catalunya». ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ Relats, Vicenç «Del BEAN, NE i la Crida a l'MDT i Terra Lliure (1978-1988). L'independentisme sociològic emergeix». Avui, 16-08-2008.
- ↑ «Guardonats període 2000-2009». Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 desembre 2013].
- ↑ «Medalles d'Honor de Barcelona» p. 38. Ajuntament de Barcelona, 29-11-2007. Arxivat de l'original el 12 de desembre 2013. [Consulta: 7 desembre 2013].
- ↑ «La Comissió de la Dignitat premia la família de Salvador Puig Antich». Ara, 13-01-2014.
- ↑ «L'Anglo-Catalan Society, Jordi Carbonell, Casa Ametller, Softcatalà, Liz Castro i Punt de Referència, guanyadors del premis Pompeu Fabra 2016». Generalitat de Catalunya, 08-04-2016. Arxivat de l'original el 2017-09-26. [Consulta: 15 abril 2015].
Enllaços externs modifica