Jordi II del Regne Unit
Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760. Era fill del rei Jordi I (1660-1727) i de Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg (1666-1726). Va ser rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda, duc de Brunsvic-Luneburg i Príncep elector del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'11 de juny de 1727 fins a la seva mort. Va ser l'últim rei britànic nascut fora de la Gran Bretanya.
.svg)
BiografiaModifica
Jordi II va tenir molts conflictes amb el seu pare, a qui no va perdonar que empresonés la seva mare acusada d'adulteri, i de qui es va divorciar el 1694. Quan el 1714 el seu pare va accedir a la corona britànica el príncep Jordi August esdevingué automàticament duc de Cornualla, duc de Rothesay i comte de Carrick. A més, va ser nomenat príncep de Gal·les i comte de Chester el 27 de setembre d'aquest mateix any.
A la mort del seu pare, l'11 de juny de 1727 Jordi II va accedir al tron, però els conflictes familiars persistiren, ara entre ell i el seu fill Frederic Lluís, príncep de Gal·les, a qui acabaria desterrant el 1737. El rei va ser coronat a l'abadia de Westminster el 4 d'octubre. Per a la cerimònia s'encarregaren quatre himnes especials al compositor Händel, un dels quals és cantat des d'aleshores en cada nova coronació.
Durant els primers anys del seu regnat es va cuidar ben poc dels afers d'Estat, de manera que el govern estava dirigit oficiosament per sir Robert Walpole, a qui, tot i que havia estat un home de confiança del seu pare, el rei mantingué al poder gràcies a la influència de la seva dona Carolina.
Amb tot, i en contra dels consells de Walpole, el 1739 Jordi II s'implicà en una nova guerra contra Espanya, després de la Guerra de Successió Espanyola. En aquest conflicte la flota naval britànica va patir una severa derrota. Per amagar el seu fracàs, el rei va ordenar que els cronistes no fessin cap menció dels fets. El 1740 esclatà a Europa una nova guerra després de la mort de l'emperador Carles VI. Hi havia en disputa la successió de l'imperi austríac pretesa per la seva filla Maria Teresa. Així, la guerra de Jordi II amb Espanya entrà a formar part de la Guerra de Successió Austríaca.
Els partidaris de la guerra, liderats per lord Carteret, temien que si Maria Teresa no pujava al tron austríac, el poder de França a Europa augmentaria notablement. De manera que Jordi II hi envià les seves tropes, sobretot per a evitar que les tropes enemigues avancessin cap a Hannover. El rei en persona acompanyà el seu exèrcit, comandat pel seu fill Guillem August, en la batalla de Dettingen el 1743. La guerra no va ser ben vista pels anglesos que consideraven que el rei prioritzava els interessos de Hannover als de la Gran Bretanya.
Aprofitant el conflicte europeu de la Guerra de Successió Austríaca, es va produir una nova rebel·lió dels partidaris de restaurar la dinastia dels Estuard. Ja ho havia intentat durant el regnat del seu pare, Jacob Estuard, fill de Jacob II. I ara hi tornà amb més força un altre pretendent dels Estuard, Carles Eduard Estuard, qui va obtenir unes primeres victòries a Escòcia i a Anglaterra fins a arribar prop de Londres, però en no trobar-hi prou suport retrocedí i va ser derrotat definitivament per les tropes angleses comandades per Guillem August de Cumberland en la batalla de Culloden. El 1748 s'acabà la Guerra de Successió Austríaca amb el reconeixement de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria, la qual poc després trencaria l'aliança amb el Regne Unit.
A partir d'aleshores Jordi II deixà d'interessar-se per la política i pels conflictes bèl·lics en uns moments en què al país s'iniciava la revolució industrial, amb un ràpid creixement de la població.
Matrimoni i fillsModifica
El 22 d'agost de 1705 es va casar al palau de Herrenhausen amb Carolina de Brandenburg-Ansbach (1683-1737), filla de Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach (1654-1686) i d'Elionor de Saxònia-Eisenach (1662-1696). El matrimoni va tenir 9 fills:
- Frederic Lluís (1707 – 1751), príncep de Gal·les i duc de Cornualla, casat amb Augusta de Saxònia-Gotha (1719-1772) i pare del rei Jordi III.
- Anna (1709 – 1759), casada amb el príncep Guillem IV d'Orange (1711-1751).
- Amàlia Sofia Elionor (1711 – 1786).
- Carolina Elisabet (1713 – 1757).
- Fill nascut i mort el 1716.
- Jordi Guillem (1717 – 1718).
- Guillem August (1721 – 1765), duc de Cumberland i comte de Kennington.
- Maria (1723 – 1772), casada amb el landgravi Frederic II de Hessen-Kassel (1720-1785).
- Lluïsa (1724 – 1751), casada amb el rei de Dinamarca i Noruega Federic V (1723-1766).
A més, amb Amàlia Sofia de Wendt (1710 – 1765), comtessa de Yarmouth, va tenir un fill il·legítim:
BibliografiaModifica
- "George II." Encyclopædia Britannica, 11th ed. : Cambridge University Press, Londres, 1911.
- "George II and Queen Caroline." John Van der Kiste, Sutton Publishing, 1997.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi II del Regne Unit |
- British Broadcasting Corporation. (2004). "George II."
- Sam Sloan "Big Combined Family Trees (pafg746)"
- Funeral of George II An account by Horace Walpole on Mytimemachine.co.uk