Jordi IV del Regne Unit

Jordi IV del Regne Unit (Palau de Saint James, Londres, 12 d'agost de 1762 - Castell de Windsor, Berkshire, 26 de juny de 1830) va ser rei del Regne Unit i de Hannover, duc de Brunswick-Lüneburg des del 29 de gener de 1820 fins a la seva mort, el 26 de juny de 1830 i duc de Bremen i príncep de Verden (1820-1823).

Infotaula de personaJordi IV del Regne Unit

George IV, pintat per Sir Thomas Lawrence Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) George IV Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGeorge Augustus Frederick
12 agost 1762 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Saint James (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1830 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
castell de Windsor (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia de l'aparell digestiu Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCapella de Sant Jordi Modifica el valor a Wikidata
  Rei del Regne Unit i Hannover
29 de gener de 1820 – 26 de juny de 1830
Gabinet
Robert Jenkinson, George Canning, F. J. Robinson, Arthur Wellesley, 1r duc de Wellington
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócol·leccionista d'art, governant, mecenes, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1780 Modifica el valor a Wikidata –  1830 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolPríncep de Gal·les (1762–1820)
Duc de Cornualla (1762–1820)
Gran senescal d'Escòcia (1762–1820)
Duc de Normandia Modifica el valor a Wikidata
DinastiaHannover Hannover
CònjugeCarolina de Brunsvic-Wolfenbüttel
ParellaMary Darby Robinson (en) Tradueix
Frances Villiers
Elizabeth Lamb, Viscountess Melbourne (en) Tradueix
Elizabeth Conyngham Conyngham
Grace Elliott
Anne O'Brien (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsPrincesa Carlota Augusta de Gal·les
ParesJordi III
Carlota de Mecklenburg-Strelitz
GermansFrederic del Regne Unit, Guillem IV del Regne Unit, Carlota del Regne Unit, Eduard del Regne Unit, Sophie de Hanovre, Elisabet del Regne Unit, Ernest August I de Hannover, Prince, Duke of Sussex Augustus Frederick, Adolf del Regne Unit, Marie de Hanovre, Sophie du Royaume-Uni, Prince Octavius de Gran Bretanya, Alfred de Grande-Bretagne i Amélie du Royaume-Uni Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 1983 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Des de 1811 havia servit com a príncep regent quan el seu pare Jordi III va patir una permanent recaiguda de bogeria a causa de la porfíria que patia.[1] La regència de Jordi (que va durar nou anys, des de 1811 fins a la mort de Jordi III el 1820) va estar marcada per la victòria en les guerres Napoleòniques a Europa.[2] Jordi IV va ser un monarca tossut que va interferir en nombroses ocasions en la política (especialment en l'assumpte de l'emancipació catòlica),[3] encara que no tant com el seu pare. Durant la major part de la seva regència i regnat, va controlar el govern com a Primer Ministre. Jordi IV és recordat com un príncep i monarca extravagant que no tenia mai prou diners per als seus capricis.[4]

Es diu que cada vegada que Jordi IV conqueria una dona, tallava un floc del seu cabell i el posava en un sobre amb el nom de la dama, com a «trofeu». Al moment de la seva mort s'assegura que tenia en el seu poder 7.000 d'aquests sobres amb cabells. Va tenir una pèssima relació amb el seu pare i amb la seva dona, Carolina de Brunsvic-Wolfenbüttel que, en veure's rebutjada va viure a l'estranger molt anys[5] i a la qual va arribar a excloure de la seva coronació. Va ser, però, un patró de les arts; durant la seva regència i el seu regnat van destacar figures literàries com Lord Byron i Jane Austen. Jordi IV va ser responsable de la construcció del Royal Pavilion a Brighton.[6] El seu amic Beau Brumell i l'arquitecte John Nash van crear l'estil regència.

Jordi IV patia d'obesitat —va arribar a pesar 111kg— [7] i va morir al castell de Windsor el 26 de juny de 1830, als 67 anys, sent sepultat a la Capella de Sant Jordi a Windsor.[8][9] La seva única filla legítima havia mort per complicacions quan va donar a llum, per tant la successió va passar al seu germà Guillem.

Matrimonis i descendència modifica

Als 21 anys es va enamorar d'una dona més gran que ell i de religió catòlica, Maria Fitzherbert; atès que si es casaven contravenia la llei de successió de l'any 1701 i la de matrimonis reials del 1772, ho van fer en secret, però tan aviat com el seu pare ho va saber es va anul·lar al·legant que li calia el permís patern i no li havia demanat.[10]

El 1794, es va comprometre amb Carolina de Brunswik. No s'havien vist mai abans, però va acceptar la unió perquè ella era molt rica i ell estava molt endeutat i, a més el Parlament li va prometre que si acceptava li pujarien la seva assignació econòmica.[11] El 8 d'abril del 1795 es van casar a la Capella Reial del Palau de Sant James, el nuvi va acudir begut.[12][13] Nou mesos després va néixer l'única filla de la parella:

Referències modifica

  1. Debrett, 1840, p. IV.
  2. Smith, 1999, p. 146.
  3. Parissien, 2001, p. 185.
  4. Morris, 2004, p. 339–365.
  5. Robins, 2006, p. 49.
  6. Rutherford, 1995, p. 81.
  7. De-la-Noy, 1998, p. 43.
  8. De-la-Noy, 1998, p. 103.
  9. Smith, 1999, p. 271.
  10. Smith, 1999, p. 33, 36-38.
  11. Plowden, 2005, p. 3.
  12. Plowden, 2005, p. 26.
  13. Robins, 2006, p. 17.

Bibliografia modifica

  • Debrett, John. Debrett's Peerage of England, Scotland, and Ireland, 1840. 
  • De-la-Noy, Michael. George IV. Sutton Publishing, 1998. ISBN 0-7509-1821-7. 
  • Parissien, Steven. George IV: The Grand Entertainment. John Murray, 2001. ISBN 0-7195-5652-X. 
  • Plowden, Alison. Caroline and Charlotte: Regency Scandals 1795–1821. Sutton Publishing, 2005. ISBN 0-7509-4173-1. 
  • Robins, Jane. Rebel Queen: How the Trial of Caroline Brought England to the Brink of Revolution. Simon & Schuster, 2006. ISBN 978-0-7434-7826-7. 
  • Rutherford, Jessica M. F.. The Royal Pavilion: The Palace of George IV. Brighton Borough Council, 1995. ISBN 0-948723-21-1. 
  • Smith, E.A.. George IV. Yale University Press, 1999. ISBN 0-300-07685-1. 
  • Morris, Marilyn «Princely Debt, Public Credit, and Commercial Values in Late Georgian Britain». Journal of British Studies, 43, 3, 2004.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi IV del Regne Unit