Jordi I de la Gran Bretanya

(S'ha redirigit des de: Jordi I d'Anglaterra)

Jordi I del Regne Unit (Osnabrück[1] o Hannover,[2] 28 de maig de 166011 de juny de 1727) va ser el primer rei del Regne Unit (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.

Infotaula de personaJordi I de la Gran Bretanya
King George I by Sir Godfrey Kneller, Bt (3).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom originalGeorg Ludwig (alemany)
George Louis (anglès)
Biografia
Naixement28 maig 1660 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Hannover Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1727 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Osnabrück Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentLeineschloss (en) Tradueix
Welfenmausoleum Modifica el valor a Wikidata
  elector de Hanover
23/01/1698 – 11/06/1727
  rei del Regne Unit
01/08/1714 – 11/06/1727
Anna
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
DinastiaHannover
CònjugeSofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg
Melusine von der Schulenburg, Duchess of Kendal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParellaMelusine von der Schulenburg, Duchess of Kendal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJordi II
Sofia Dorotea
ParesErnest August de Brunsvic-Lüneburg Modifica el valor a WikidataSofia del Palatinat Modifica el valor a Wikidata
GermansSofia Carlota de Hannover, Ernest Augustus, Duke of York and Albany (en) Tradueix, Maximilien-Guillaume de Hanovre, Ernst August von Platen-Hallermund (en) Tradueix i Sophie Charlotte von Kielmansegg Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrederic I de Prússia (cunyat, cosí segon)
Frederic Guillem I de Prússia (consogre)
Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau (besàvia)
Frederic V del Palatinat (avi)
Lluïsa Juliana del Palatinat (bestia)
Carles I Lluís, elector palatí (oncle)
Elisabet Carlota de Wittelsbach (bestia)
Elisabet Carlota del Palatinat (cosina germana)
Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg (cosina germana)
Elionor Desmier d'Olbreuse (sogra) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
George I Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Great Britain (1714-1801).svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 1980 Modifica els identificadors a Wikidata

Vida a HanoverModifica

Nascut a la ciutat hannoveriana d'Osnabrück el dia 28 de maig del 1660, fill del duc Ernest August de Brunsvic-Lüneburg i de la princesa Sofia del Palatinat, Jordi era nét del duc Jordi de Brunsvic-Lüneburg i de la princesa Anna Elionor de Hessen-Darmstadt; i per via materna ho era de l'elector Frederic V del Palatinat i de la princesa Elisabet d'Anglaterra.[3] Jordi era besnét del rei Jaume I d'Anglaterra i nebot del rei Carles I d'Anglaterra.

El seu pare li va ensenyar des de petit a muntar a cavall, el portava a caçar i el va introduir en temes militars; quan només tenia quinze anys el va portar a la guerra francoholandesa per posar-lo a prova.[4] El 1679 va morir un germà del seu pare i ell va heretar el Ducat de Calenberg-Göttingen, amb capital a Hanover. El seu altre oncle Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg, només tenia una filla i, per aplicació de la llei sàlica li corresponia a ell l'herència del ducat corresponent; tots aquests territoris pertanyents al Sacre Imperi Romanogermànic.

El 1683, Jordi i el seu germà, Frederick August, van estar a la batalla de Viena durant la Gran Guerra Turca. El 1692 es van unir els dos ducats, el del pare i el de l'oncle i, per ser el primogènit, fou nomenat elector de Hanover.[5] El gener del 1698 va morir el seu pare i va heretar el títol de duc. Poc després va morir Guillem, el fill de la princesa Anna de la Gran Bretanya, i la mare de Jordi, va ser designada successora al tron. L'agost del 1701 fou guardonat amb la medalla de l'Orde de la Lligacama

Rei del Regne UnitModifica

Va ser nomenat rei el 1714, després de la mort de la reina Anna.[6] Abans del seu nomenament va mostrar-se defensor del cas dels catalans durant la Guerra de Successió Espanyola, però el 18 de setembre del 1714, quan va ordenar que la flota britànica es reincorporés al conflicte, Barcelona ja havia capitulat, circumstància que ell desconeixia.[7]

Jordi es va haver d'adaptar a una manera diferent de governar, mentre que a Hanover tenia poder absolut, al Regne Unit havia de demanar permís al Parlament per cada decisió.[8] Un any després del seu nomenament, un grup d'escocesos del Partit Tory es va alçar en rebel·lió perquè volien col·locar en el seu lloc James Francis Edward Stuart, un germanastre de la difunta reina Anna que, segons la llei de successió del 1701 quedava exclòs per ser catòlic. Aquesta rebel·lió va ser un fracàs i, a finals d'any, James Francis es va exiliar a França.[9]

El rei Jordi va promoure la creació de la Triple Aliança (1717) contra el rei d'Espanya i llavors aquest va promoure una nova sublevació del jacobites, els partidaris de James Francis, però un temporal va fer naufragar els vaixells espanyols, que no van poder arribar a Escòcia.[10] Per aquest temps va acabar la Gran Guerra del Nord entre Suècia i Rússia, i es va acordar que els territoris de Bremen i Verden serien cedits per la Corona sueca als Hannover a canvi d'una compensació econòmica.[11]

Vivia generalment a Londres però passava temporades a la seva terra nadiua i va ser en un viatge entre Delden i Nordhorn el 9 de juny del 1727 que va patir un atac de cor; de seguida el van traslladar al castell d'Osnabrück on va morir dos dies després.[12] Fou sepultat a la capella del castell de Leine, però les seves restes van ser traslladades a Herrenhausen després de la segona guerra mundial.[13]

Matrimoni i fillsModifica

El dia 21 de novembre del 1682 es casà a Celle amb la seva cosina, la duquessa Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg, filla del duc Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg i de l'aristòcrata francesa Elionor d'Olbreuse. La parella tingué dos fills:

Amb la seva amistançada, Melusine von der Schulenburg, duquessa de Kendal, va tenir dues filles més.

ReferènciesModifica

  1. Panton, 2011, p. 208.
  2. Huberty, Giraud i F. de B., 1981, p. 85.
  3. Weir, 1996, p. 272–276.
  4. Hatton, 1978, p. 34.
  5. Hatton, 1978, p. 43.
  6. Hatton, 1978, p. 123.
  7. Cònsul, setembre 2011, p. 38-44.
  8. Williams, 1962, p. 13–14.
  9. Hatton, 1978, p. 174.
  10. Hatton, 1978, p. 239.
  11. Hatton, 1978, p. 238.
  12. Hatton, 1978, p. 282.
  13. Weir, 1996, p. 272.

BibliografiaModifica

  • Beattie, John M. The English Court in the Reign of George I. Cambridge: Cambridge University Press, 1967. 
  • Cònsul, Arnau «Resistència i caiguda de Barcelona». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011. ISSN: 1695-2014.
  • Hatton, Ragnhild. George I: Elector and King (en anglès). Thames and Hudson, 1978. ISBN 0-500-25060-X. 
  • Huberty, Michel; Giraud, Alain; F. et B., Magdelaine. L'Allemagne Dynastique (en francès). vol.III, 1981. ISBN 2-901138-03-9. 
  • Marlow, Joyce; Introduction by Antonia Fraser. The life and times of George I. Londres: Weidenfeld and Nicolson, 1973. ISBN 0-297-76592-2. 
  • Michael, Wolfgang; Translated/adapted by Lewis Namier. England under George I (2 volumes), 1936 and 1939. 
  • Panton, James. Historical Dictionary of the British Monarchy (en anglès). Scarecrow Press, 2011. 
  • Weir, Alison. Britain's Royal Families: The Complete Genealogy, Revised edition (en anglès). Random House, 1996. ISBN 0-7126-7448-9. 
  • Williams, Basil. The Whig Supremacy 1714–1760. Oxford University Press, 1962. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi I de la Gran Bretanya