Jordi I de Grècia

Jordi I de Grècia (Γεώργιος A') (Copenhaguen 1845 - Salònica 1913) va ser rei de Grècia des del 1863 fins al 1913, essent el període de màxima estabilitat històrica de la fràgil monarquia grega.

Infotaula de personaJordi I de Grècia
George I of Greece - Emil Hohlenberg.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(da) Georg I. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 desembre 1845 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 1913 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Tessalònica (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Real de Tatoi Modifica el valor a Wikidata
Royal Standard of the Kingdom of Greece (1936-1967).svg Rei de Grècia
30 març 1863 – 18 març 1913 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Atenes Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Glücksburg, House of Glücksburg (Denmark) (en) Tradueix i Família Reial Grega Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOlga de Rússia (1867–1913) Modifica el valor a Wikidata
FillsConstantí I de GrèciaMaria de GrèciaAndreu de GrèciaCristòfor de GrèciaNicolau de GrèciaJordi de GrèciaAlexandra de GrèciaOlga de Grècia Modifica el valor a Wikidata
ParesCristià IX de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata  i Lluïsa de Hessen-Kassel Modifica el valor a Wikidata
GermansAlexandra de Dinamarca, Dagmar de Dinamarca, Thyra de Dinamarca, Frederic VIII de Dinamarca i Valdemar de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
George I of Greece signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Royal Coat of Arms of Greece (accurate).svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8063511 Modifica el valor a Wikidata

Nascut a Copenhaguen el 1845 era fill del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. Rebé el nom de Guillem el qual canvià pel de Jordi en el moment del seu ascens al tron grec. Era germà del rei Frederic VIII de Dinamarca, de la reina Alexandra de Dinamarca, de la tsarina Dagmar de Dinamarca entre altres.

La guerra greco-turcaModifica

La Guerra greco-turca de 1897 va ser un conflicte bèl·lic entre la Grècia del rei Jordi I de Grècia i l'Imperi Otomà del Soldà Abdul Hamid II per la sobirania sobre l'illa de Creta. El 21 gener 1897 va tenir lloc el desembarcament grec a Creta i el 5 d'abril del mateix any, després de veure's obligada a replegar-se de l'illa per la pressió internacional, Grècia va intentar annexionar-se la regió de l'Epir i Macedònia, també sota sobirania otomana. Grècia va emprendre una guerra on tenia una clara inferioritat numèrica de tropes, davant d'un molt més nombrós exèrcit otomà. L'únic avantatge amb què comptava el govern grec era la superioritat de la marina reial als mars de la zona en conflicte. L'estratègia militar otomana es va inclinar per un enfrontament terrestre. El 18 d'abril els turcs van bombardejar Arta, sense arribar a conquistar-la. Els grecs es van replegar cap a Filipos, on es van atrinxerar. El contraatac grec va ser un desastre, en no arribar els reforços esperats. El 15 de maig l'exèrcit grec es va retirar, després de patir grans pèrdues. Als territoris otomans de Tessàlia, 60.000 homes de l'exèrcit imperial otomà a les ordres d'Ethem Paşa, esperaven enfrontar-se als 46.000 homes de l'exèrcit grec, comandats pel príncep hereu Constantí. Cap al 17 de maig l'exèrcit grec es va veure obligat a replegar-se més enllà de Làrissa, i es van reorganitzar als voltants de Farsàlia, a Domokós. La nova derrota grega va suposar un dur cop moral per a Grècia, que fins i tot va veure com els turcs avançaven posicions en territori grec. Sota la pressió de les potències europees, el soldà Abdul Hamid II va declarar l'alto al foc el 20 de maig, fet que va salvar Grècia d'un desastre encara més gran. Després de mesos de negociacions, el 20 de setembre de 1897, es va signar el Tractat de Constantonoble que donava territoris a l'Imperi Otomà al llarg de la frontera Tessàlia,[1] i una forta indemnització de guerra (94,3 milions de francs-or) que l'estat grec, en fallida, només podria pagar amb l'ajut de les Potències Protectores, que van veure augmentada la seva influència sobre el dèbil regne de Grècia.

Núpcies i descendènciaModifica

Es casà amb la gran duquessa Olga de Rússia, filla del gran duc Constantí de Rússia i de la princesa Alexandra de Saxònia-Altenburg. Era neta del tsar Nicolau I de Rússia. La parella s'instal·là a Atenes i tingueren set fills:

Fou elegit rei de Grècia després de la destitució del rei Otó I de Grècia (de la casa dels Wittelshbach de Baviera) i rebent el suport de França, Rússia i el Regne Unit davant l'assemblea nacional grega.

Atorgà a Grècia una constitució democràtica i incorporà els territoris de l'Epir, Creta i les illes Jòniques. Morí assassinat a Salònica l'any 1913. Ha sigut l'únic rei de la família reial grega que no ha conegut l'exili en un moment o altre de la seva vida.

Missatge al Rei dels Hel·lensModifica

El 1897, després del suport de la monarquia grega a l'alçament dels habitants de l'illa de Creta contra la dominació turca, Jordi I fou el destinatari d'un manifest polític escrit per Enric Prat de la Riba a instàncies d'Antoni Rubió i Lluch i intitulat Missatge al Rei dels Hel·lens, que felicitava els grecs per la gesta a l'hora que establia paral·lelismes entre llur situació i la dels catalans.[2]

ReferènciesModifica


Precedit per:
Otó I
Rei de Grècia
18621912
Succeït per:
Constantí I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi I de Grècia