Jordi Maragall i Noble

jurista, polític i advocat català

Jordi Maragall i Noble (Barcelona, 27 de gener de 1911 - 26 de maig de 1999) fou un advocat i polític català.

Infotaula de personaJordi Maragall i Noble
Biografia
Naixement27 gener 1911 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1999 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
22 juny 1986 – 30 setembre 1997 – Joan Oliart i Pons →
Circumscripció electoral: Barcelona
President de l'Ateneu Barcelonès
1985 – 1989
← Josep Andreu i AbellóHeribert Barrera i Costa → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formació professionaldret i Filosofia i Lletres
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióAdvocat
PartitPSC-PSOE
Família
FillsPasqual Maragall i Mira
Ernest Maragall i Mira
Pau Malvido Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan Maragall i Gorina Modifica el valor a WikidataClara Noble Malvido Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Va néixer el 27 de gener de 1911 a la ciutat de Barcelona, fill del poeta Joan Maragall i Clara Noble. Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Serra i Húnter, Joaquim Xirau i Palau i Joaquim Mirabent i rebé la influència de José Ortega y Gasset, Xavier Zubiri i Francisco de Cossío.[1] Fou professor adjunt de l'Institut-Escola entre el 1932 i el 1935 i també de la Universitat Autònoma fins al 1939. Col·laborà amb l'Escola de Bibiotecàries al costat de Joaquim Xirau. Després de la guerra treballà en una empresa farmacèutica fins al 1977. No deixà mai l'activitat cívica i cultural i sempre estigué a prop del moviment cristià progressista.[2] Va escriure a l'Avui, l'Avenç, Serra d'Or, El Ciervo, Convivium, La Vanguardia i El País, entre d'altres. Del 1981 al 1985 va ser el secretari de l'Ateneu Barcelonès i del 1985 al 1989 en fou el president.[3]

Fou el pare dels polítics Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), i d'Ernest Maragall, conseller d'Educació al Govern de Catalunya 2006-2010 i Conseller d'Exterior (2018) i de l'escriptor i activista de la contracultura barcelonina Pau Malvido.

L'any 1987 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Va morir el 26 de maig de 1999 a la ciutat de Barcelona.

Activitat políticaModifica

L'any 1978 fou nomenat Director General de Cultura de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins al 1980.

Membre independent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), l'any 1982 fou escollit senador per la circumscripció de Barcelona, càrrec que ocupà entre 1986 i 1997.[4]

ObraModifica

A més de les seves col·laboracions en diaris i revistes, publicà Balanç de la Universitat Autònoma (1971) i les memòries El que passa i els qui han passat (1985).[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Jordi Maragall i Noble». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Estivill Rius, Assumpció. Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries. Notícies biogràfiques del professorat (1915-1972). Universitat de Barcelona, 2016, p. 121. ISBN 978-84-475-4015-0. 
  3. «Presidents i juntes de 1977 a 2000 de l'Ateneu Barcelonès». www.ateneubcn.org. [Consulta: 30 juny 2008].
  4. «Fitxa de Jordi Maragall i Noble a la pàgina web del senat» (en castellà). www.senado.es. [Consulta: 30 juny 2008].

Enllaços externsModifica