Jordi Pàmias i Grau
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Jordi Pàmias i Grau (Guissona, Segarra, 12 de febrer de 1938) és un poeta català.[1]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 febrer 1938 (86 anys) Guissona (Segarra) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Poeta |
| Ocupador | Universitat de Lleida |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia i assaig |
| Llengua | català |
Premis
| |
Biografia modifica
Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona amb Antoni Badia i Margarit, Martí de Riquer, José Manuel Blecua Perdices i Francesc Marsà. Després treballà com a professor de literatura a Guissona, Bellpuig i Lleida. És membre i soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català. Ha rebut nombrosos guardons literaris. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.
La seva obra poètica és construïda amb una gran varietat de fórmules expressives i concebuda des d'una visió depurada i estilitzada de les successives etapes de la vida i dels éssers humans. Ha sigut un dels descobridors de la tradició poètica de les terres de Ponent i ha fet de pont entre les antigues i les noves generacions de poetes lleidatans.
La poesia i la vida es relacionen estretament en Jordi Pàmias: totes dues creixen per una recerca de la puresa, d'una claredat que és alhora ètica i estètica. Estèticament, aquesta puresa es concreta en uns principis clàssics (claredat, harmonia, equilibri…) que, des del punt de vista ètic, es corresponen amb la claredat de la joia, la nitidesa de l'alegria de viure, preservada contra tota acció o fenomen enterbolidors i identificada en última instància amb Déu.
El seu primer llibre de poemes, La meva casa, va veure la llum l'any 1969 arran de guanyar el Premi Joan Salvat Papasseit. Després d'aquest vindrien altres poemaris, també mereixedors de premis ben diversos. D'entre ells caldria destacar Flauta del sol (premi Carles Riba, 1978), Àmfora grega (premi Vicent Andrés Estellés, 1985) o Narcís i l'altre (premi Miquel de Palol, 2001).[2]
La qualitat i la constància de la seva escriptura l'han convertit en una de les veus més representatives de la seva generació, i en un referent per als nous autors. Tant és així que l'any 2002 va guanyar el premi Josep M. Llompart al millor llibre de l'any, pel recull de poemes Narcís i l'altre.
També ha conreat, fruit de la seva recerca contínua i de la seva curiositat literària, altres gèneres, com ara el teatre (Camí de mort, 1979) i l'assaig (Quadern de tres estius, 1986). Durant trenta anys va exercir com a professor de Llengua i Literatura a l'Institut Màrius Torres de Lleida.
És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana des del 2013. El 2017 rep el XVII l Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, un reconeixement dels companys d'ofici a la seva trajectòria i a la qualitat de la seva obra. La seva trajectòria és reconeguda, el 2018, amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[3]
Obres modifica
Poesia modifica
- La meva casa (Barcelona: Josep Pedreira, 1972)
- Fantasia per a ús de la gent sàvia i d'altres poemes (Barcelona: Josep Pedreira, 1974)
- Cançons de la nit benigna (1975, Manacor: Ajuntament de Manacor, Col. Tià de Sa Real, 1980)
- Clam de la neu (1977)
- Flauta del sol (Barcelona: Proa, 1978) Premi Carles Riba de poesia
- El foc a la teulada. Obra poètica I (Barcelona: Llibres del Mall, 1982)
- Lluna d'estiu (Barcelona: Proa, 1985) [4]
- Àmfora grega (València: Tres i Quatre, 1985) Premi Vicent Andrés Estellés
- La nit en el record. Obra poètica II (Barcelona: Llibres el Mall, 1986)
- El camí de ponent (Barcelona: Edicions 62, 1990)
- L'alegria velada (Barcelona: Columna, 1992)
- Entre el record i el somni (Barcelona: Columna, 1992) Premi Ciutat de Palma 1991
- La plana verda (Lleida: Pagès, 1994)
- La fuga del mil·lenni (Barcelona: Proa, 2000)
- Narcís i altre (Barcelona: Empúries, 2002) Premi Miquel de Palol, 2001 [5]
- Terra cansada (Catarroja: Perifèric, 2004) Premi Crítica Serra d'Or de poesia, 2005
- Lluna d'estiu (obra poètica III) (Lleida: Pagès, 2004)
- La nit en el record (obra poètica, II (Lleida: Pagès, 2006)
- La veu de l'àngel (Barcelona: Proa, 2009)
- El do de la paraula (obra completa, IV) (Lleida: Pagès, 2010)
- Incerta vida (Lleida: Alfazeta 2011), antologia
- La paraula i el cant, pròleg de Lluís Calvo (Palma: Lleonard Muntaner, 2019)
Teatre modifica
Assaig modifica
- Quadern de tres estius (Barcelona: Laia, 1986), dietari
- Joan Barceló. Obra i retrat (Menàrguens: Ajuntament de Menàrguens, 1990)
- Des de la foscor: Un dietari dels anys 60 (Catarroja: Perifèric, 2007)
Referències modifica
- ↑ «Jordi Pàmias i Grau». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Macià, Xavier «Algunes consideracions a propòsit de la poesia de Jordi Pàmias». Reduccions: revista de poesia, 46, 1990, pàg. 73–82. ISSN: 0214-8846.
- ↑ «Jordi Pàmias». escriptors.cat. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ Macià, Xavier «Nota a Lluna d'estiu i altres comentaris sobre la poesia de Jordi Pàmias». Reduccions: revista de poesia, 84, 2006, pàg. 99–108. ISSN: 0214-8846.
- ↑ Xumet Rosselló, Antoni «Jordi Pàmies: Litúrgia dels miralls». Lluc: revista de cultura i d'idees, 828-829 (Maig-Setembre), 2002, pàg. 20. ISSN: 0211-092X.
Enllaços externs modifica
- LletrA. «Jordi Pàmias i Grau». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- «Jordi Pàmias i Grau». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Jordi Pàmias, documental Veus literàries, AELC.
- Jordi Pàmias i Grau al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joan Vicent Clar i Camarena Le sucrier velours |
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia 1985 |
Succeït per: Antoni Fornes Gomiz Diapasó amerat |