Obre el menú principal

Jordi Sala Lleal (Barcelona, 1967) és dramaturg i traductor teatral, doctor en Filologia catalana i professor de Teoria de la Literatura de la Universitat de Girona. És fundador, amb Francesca Bartrina, de Didascàlia Companyia de Teatre.[1]

Infotaula de personaJordi Sala Lleal
Biografia
Naixement 1967 (51/52 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Professor, escriptor i director de teatre
Ocupador Universitat de Girona
Modifica les dades a Wikidata

També ha escrit els llibres d'assaig L'estètica de Josep Carner (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000) i Literatura, crítica, interpretació (Universitat de Girona, 2000). Ha editat el llibre Deu lliçons sobre teatre: text i representació (Universitat de Girona, 2000), i ha escrit diversos articles sobre teoria literària, literatura catalana, teoria del teatre i teatre català del segle XX per a diverses revistes. És també autor d'un llibre de poemes (La sang dels homes, Quaderns Crema, 1991) i de diverses traduccions de poesia i de literatura juvenil.[1]

Contingut

Obres de teatreModifica

  • 1994: Quan arriba el migdia (Premi Ignasi Iglésias de l'Institut del Teatre)[1]
  • 2001: Un somni d'abril
  • 2001: Estranyes en un tren
  • 2001: Variacions sobre el sentit de la vida (Premi de Teatre del Crèdit Andorrà)
  • 2004: Despertar-se (Awakenings d'Oliver Sacks)
  • 2004: Despulla't, germana
  • 2005: La ciutat es desperta radiant (Premi Josep Ametller de Blanes)[1]
  • 2007: Puzle (Premi Ciutat de Sagunt de Teatre)[1]
  • 2007: Interior amb intrusa
  • 2010: Tot sobre l'Edgar (peça curta a: "Diàlegs a quatre bandes")[2]

Obres traduïdesModifica

  • 1997: Un marit ideal (An Ideal Husband), d'Oscar Wilde (Premi Josep M. de Sagarra 1996 de l'Institut del Teatre)[1]
  • 1998: Vera o els nihilistes (Vera, or the Nihilists), d'Oscar Wilde
  • 1998: Una dona sense importància (A Woman of No Importance), d'Oscar Wilde
  • 1999: Els monòlegs de la vagina (The Vagina Monologues), d'Eve Ensler (en col·laboració amb Francesca Bartrina)
  • 2000: La mare sempre em deia: no (My Mother Said I Never Should), de Charlotte Keatley (en col·laboració amb Francesca Bartrina)

Obres dirigidesModifica

  • 2001: Un marit ideal, d'Oscar Wilde, traducció de Jordi Sala Lleal (codirecció amb Francesca Bartrina)
  • 2002: Variacions sobre el sentit de la vida, de Jordi Sala Lleal (codirecció amb Francesca Bartrina)
  • 2004: La tempesta, de Shakespeare (codirecció amb Francesca Bartrina)
  • 2004: Despertar-se (Awakenings d'Oliver Sacks), de Jordi Sala Lleal (codirecció amb Francesca Bartrina)
  • 2004: Despulla't, germana, de Jordi Sala Lleal (Festival Temporada Alta)
  • 2005: Les conquestes de l'Albert, d'Alan Ayckbourn, traducció de Berta Vilageliu (codirecció amb Francesca Bartrina)
  • 2006: Fills de la mare Rússia, dramatúrgia a partir de tres obres curtes d'A.P. Txékhov, traducció de Joan Casas i Nina Avrova
  • 2007: Interior amb intrusa, de Jordi Sala Lleal (Festival Temporada Alta)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Bosom, Maria «Jordi Sala Lleal». Visat, núm. 9, abril 2010. ISSN: 2014-5624 [Consulta: 28 juliol 2014].
  2. Off Cartell, 5: Diàlegs a quatre bandes (1) (en català). Barcelona: Re&Ma, 2010. ISBN 9788493577896.