Jordi Sarsanedas i Vives

poeta, prosista i activista cultural català

Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 3 de setembre de 1924 - 16 de novembre de 2006) fou un poeta, prosista i activista cultural català.[1]

Infotaula de personaJordi Sarsanedas i Vives
Jordi Sarsanedas (2005).jpg
Jordi Sarsanedas (2005) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 setembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
64è President de l'Ateneu Barcelonès
1997 – 2003
← Heribert Barrera i CostaOriol Bohigas i Guardiola →
1r Degà de la Institució de les Lletres Catalanes
1988 – 1999
← Josep Pous i PagèsFeliu Formosa i Torres → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i activista cultural
Membre de
Gènerepoeta, prosista
Obra
Primeres obresA trenc de sorra
Família
PareRamon Sarsanedas i Oriol Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de Ramon Sarsanedas, es va llicenciar en lletres a la Universitat de Tolosa (Llenguadoc), va exercir de professor de llengua i de literatura franceses a Barcelona, va fer un lectorat a Glasgow a final dels quaranta, i entre el 1958 i el 1961 va viure a Milà.

Va començar publicant poesia, A trenc de sorra (1948), però l'èxit més notable d'aquells primers anys va ser el recull de narracions Mites (1954) i, l'any següent, del poemari La Rambla de les flors. De Mites, Sarsanedas n'havia dit: "La publicació d'aquest llibre va fer un cert efecte, perquè representava una escriptura lliure, llavors innovadora". I de La Rambla de les flors: "Per a mi representava, clarament, una opció per la modernitat a la meva manera i una resposta al noucentisme". L'autor també va publicar les novel·les Contra la nit d'Oboixangó (1953), El martell (1956) i La noia a la sorra (1981).

El 1991 va ingressar a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1994 fou distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària i cultural. Sarsanedas fou redactor en cap de Serra d'Or (1963-1989), membre del Grup dels Vuit (1946-1947) amb Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona, redactor de la revista Ariel (1947-1951), membre fundador i un dels directors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (1955-1963), col·laborador de la discogràfica Edigsa, president del Centre Català del PEN Club (1983-2004), degà de la Institució de les Lletres Catalanes (1988-1999) i president de l'Ateneu Barcelonès (1997-2003).

L'escriptor deia sovint que el compromís amb la cultura li havia robat temps d'escriure. De fet, a partir del 1999, Sarsanedas obre una etapa nova, amb la publicació del poemari Cor meu, el món. I el 2005, dedicat completament a escriure, és un any prolífic i excepcional per a l'escriptor, amb l'aparició del llibre de poemes Silencis, respostes, variacions (Proa) i el llibre de contes Una discreta venjança (Ed. 62), pel qual és guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona.

El Fons Jordi Sarsanedas es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[2]

Llibres publicatsModifica

PoesiaModifica

  • A trenc de sorra (1948)
  • La Rambla de les Flors (1955)
  • Algunes preguntes, algunes respostes (1956)
  • Postals d'Itàlia (1965)
  • Fins a un cert punt (Poesia 1945-1989) (1989)
  • Cor meu, el món (1999)
  • L'enlluernament, al cap del carrer (2001)
  • Com una tornada, sí (2003)
  • Silenci, respostes, variacions (2005)
  • Color de pluja (2014) [publicació pòstuma d'un conjunt de haikus indèdits]

NarrativaModifica

  • Mites (1954)
  • Plou i fa sol (1959)
  • El balcó (1969)
  • Un diumenge a Clarena i altres narracions (1981)
  • El triangle de les set punxes : històries d'horror (1990)
  • De Famagusta a Antofagasta (1994)
  • Contes (1947-1969) (1994)
  • Una discreta venjança (2005)

Novel·laModifica

  • Contra la nit d'Oboixangó (1953)
  • El martell (1956)
  • La noia a la sorra (1981)

InfantilModifica

  • L'Eduard el mariner i el país de sota l'aigua (1976)
  • Un bigoti i en Joan (1989)
  • La derrota del caçador blanc i altres contes (1995)
  • " Els Oficis"(-)

Estudis literarisModifica

  • Cita de narradors (amb altres autors) (1976)

Descripció i viatgesModifica

  • Montserrat, pedra i homes (1967)
  • Paraules per a unes imatges (2004)

Sobre la seva obraModifica

  • Sobre Jordi Sarsanedas (1997)
  • Francesco Ardolino, La solitud de la paraula. Estudi sobre l'obra narrativa de Jordi Sarsanedas (2004)

PremisModifica

Premis literarisModifica

HonorsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica