Jorge Lavelli

Jorge Lavelli (Buenos Aires, 1932) és un director de teatre i d'òpera argentí, que també té la nacionalitat francesa. Creador d'un estil de teatre musical i fundador del Théâtre National de la Colline a París que va dirigir fins a 1996. Entre les seves posades en escena destaca la difusió mundial que ha fet del teatre de Witold Gombrowicz i de Copi. És considerat un dels directors que més ha renovat el teatre francès, al costat de Jean-Louis Barrault i Peter Brook.[1] Lavelli ha destacat per la seva preocupació de representar un teatre viu, vigent i atractiu, plenament relacionat amb les problemàtiques contemporànies. Dirigeix la companyia Le Mechant Theatre (el Mal Teatre).

Infotaula de personaJorge Lavelli
Jorge Lavelli.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1932 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de teatre Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0491846 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Jorge Lavelli va néixer a Buenos Aires el 1932 i es va viure a París en la dècada del 60. Va posar-se en escena per primera vegada i va difondre a França i Alemanya l'obra de Witold Gombrowicz, estrenant "el casament" (1963), "Yvonne, princesa de Borgonya" (1965) i "Opereta" (1971-1989). També ha destacat per representar el teatre de Copi i d'altres dramaturgs, com Fernando Arrabal, René de Obaldia, Peter Handke, Harold Pinter, Serge Rezvani i Roberto Athayde.

El 1969 va començar a treballar amb "teatre musical" i posà en escena òperes, entre elles de diversos autors moderns com Maurice Ravel, Claude Debussy, Ígor Stravinski, Béla Bartók, Heinrich Sutermeister, Serguei Prokófiev, Maurice Ohana, Luigi Nono, i clàssics com Georges Bizet, Jean-Philippe Rameau, Marc-Antoine Charpentier, Georg Friedrich Händel, Ludwig Van Beethoven, Charles Gounod, Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini, Vincenzo Bellini i Wolfgang Amadeus Mozart.

El 1977 obté la nacionalitat francesa.[2]

A l'Argentina, Lavelli va dirigir diverses obres a la Sala Martín Coronado del Teatre San Martín com a "Yvonne, princesa de Borgonya" de Gombrowicz el 1972, "Macbeth" d'Eugène Ionesco amb el Théâtre National de la Colline el 1993, "Sis personatges a la recerca d'autor" de Luigi Pirandello el 1998, "Mein Kampf", farsa de George Tabori el 2000 i "El Rei Lear" de William Shakespeare el 2006. A Buenos Aires també va presentar al Teatre Colón les òperes "El Cas Makropoulos" de Leoš Janáček el 1986 i "Pelléas i Mélisande" de Claude Debussy el 1999.

A Espanya va presentar "Eslavos", el 1997 i "A casa/En Kabul", el 2003 amb la Comédie Française, ambdues de Tony Kushner. L'agost de 2008 dirigeix "Edipo Rey" al 54è Festival de Teatre Romà de Mérida.

A Catalunya el 23 de juliol de 2010 s'estrena dins el Festival ETC al Camp de Mart de Tarragona l'Avaro de Molière dirigit per Lavelli. Amb un repartiment de 15 actors encapçalats per Juan Luis Galiardo que interpreta un dels personatges imprescindibles de l'obra. Un espectacle estrenat al Teatre Maria Guerrero, seu del Centro Dramático Nacional, i que amb aquesta actuació han iniciat una gira que els portarà als millors festivals d'estiu (Mérida, Almagro, etc.) i altres teatres d'Espanya.[3]

Al Teatre Poliorama va estrenar "Una visita inoportuna" amb la Companyia Flotats i Enric Majó i Miró entre altres actors.[2]

Premis i reconeixementsModifica

Va rebre el Gran Premi de les Arts de l'Escena que lliura la Ciutat de París i va ser designat Comanador de l'Ordre de les Arts i les Lletres, i Cavaller de la Legió d'Honor. El 2004, la Societat d'Autors i Compositors Dramàtics de França el va premiar amb el 33è Premi Plaer del Teatre. Va rebre quatre vegades en Premi Konex el 1981, 1989, 1989 (platí) i 2001.[4]

ReferènciesModifica

  1. . Ingberg, Pablo «Entrevista a Jorge Lavelli: «El teatre no ha de caure en l'abstracte»» (en (castellà)). Clarín, 03-04-2006 [Consulta: 6 abril 2008].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 «Jorge Lavelli». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Torres, Rosana «Dos primerizos ante Molière» (en castellà). El País, 29-03-2010 [Consulta: 23 juliol 2021].
  4. . Fundació Konex. «Premis Konex a Jorge Lavelli» (en espanyol). Fundació Konex. Arxivat de l'original el 2003-07-16. [Consulta: 6 abril 2008].
  • «Jorge Lavelli» (en espanyol). Alternativa Teatral, 2008 [Consulta: 6 abril 2008].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Lavelli