Jorge Martínez, "Aspar"

Carrera esportiva
Nacionalitat	<img alt="País Valencià" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Flag_of_the_Valencian_Community_%282x3%29.svg/23px-Flag_of_the_Valencian_Community_%282x3%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" data-file-width="512" data-file-height="340"> País Valencià
Temporades	1982 - 1997
Marques	Motul, Derbi, JJ Cobas, Honda, Yamaha, Aprilia
Debut	A 16 anys
Palmarès en velocitat
C. Món 80cc	3 (1986 - 1988)
C. Món 125cc	1 (1988)
	Total: 4 Campionats Mundials
C. Europa	1 en 125cc (1996)
C. Esp. 50cc; C. Esp. 80cc	2 (1981-1982); 6 (1983-1986, 1988-1989)
C. Esp. 125cc; C. Esp. 250cc	3 (1988, 1990, 1994); 1 (1990)
	Total: 12 Campionats estatals
Activitat professional
Negocis	Dirigeix l'Aspar Team

Jorge Martínez, "Aspar"
	; Aspar al box amb la Derbi (1989)
Biografia
Naixement	(es) Jorge Martínez Salvadores ; 29 agost 1962 (61 anys); Alzira (la Ribera Alta)
Dades personals
Altres noms	Aspar
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, director d'equip
Esport	motociclisme de velocitat
	Premis (2019) MotoGP Legend; (2014) FIM Legend; (1998) Premis Turia; (1994) Medalla d'Or del Mèrit Esportiu d'Espanya; (1988) Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu; (1988) fill predilecte Conferit per Alzira; (1987) Premi Rei Felip; (1986) premi al millor esportista espanyol de l'any de Mundo Deportivo; Medalla d'or al Mèrit Motociclista (RFME); medalla d'argent Conferit per València ;
Lloc web	teamaspar.com

«Aspar» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Aspar (desambiguació)».

Jorge Martínez Salvadores, conegut com a "Aspar" (Alzira, 29 d'agost de 1962) és un ex-pilot de motociclisme valencià de renom internacional, guanyador de tres Campionats del món consecutius de 80cc (1986 a 1988) i un de 125cc (1988, any en què guanyà també el de 80cc).^[1] Aspar ha estat un dels grans protagonistes de la història del mundial de motociclisme i per aquest motiu el 2014 fou nominat FIM Legend i el 2019, MotoGP Legend. El seu malnom prové d'"espardenyer" -pronunciat aspardenyer-, l'ofici del seu avi.

Al llarg de la seva carrera internacional, que durà setze anys, Aspar aconseguí fites com ara 15 victòries en una sola temporada (1988, 6 en 80cc i 9 en 125cc), diverses dobles victòries en Gran Premi en un mateix dia (a Imola, Assen, Rijeka i Brno) i, especialment, l'obtenció de dos títols mundials en una sola temporada (1988), un fet que, amb els canvis de reglamentació posteriors, ja no va repetir ningú. A banda, amb els seus dotze títols de Campió d'Espanya és el segon pilot, després d'Ángel Nieto, que més n'ha guanyat mai.

Resum biogràfic modifica

Aspar començà a córrer en motocicleta a tot just setze anys, disputant la seva primera cursa a Guadassuar, Ribera Alta, amb una Derbi 50 de quatre velocitats llogada, quedant-hi en segona posició. Allò marcà l'inici de la seva dèria per les motos, que ja no l'hauria d'abandonar mai.

Gràcies a la seva relació amb altres pilots valencians de l'època, com ara Ricardo Tormo o Francisco Pérez Calafat, anà escalant posicions durant uns primers anys d'aprenentatge en què aconseguí trofeus i títols menors (a banda d'èxits com ara el tercer lloc a la Copa Bultaco Streaker^[2] de 1979) fins a arribar a 1981, any en què es proclamà Campió d'Espanya per primera vegada (concretament, en 50cc). Aquell títol, així com el subcampionat en 125cc, el guanyà amb la Bultaco TSS Mk2, la mateixa amb què debutà al Mundial la temporada de 1982, al Circuit del Jarama.

Èxits internacionals modifica

D'ençà d'aquell moment, la seva trajectòria fou fulgurant Acabà aquell mundial en onzena posició i l'any següent, amb una Derbi oficial, aconseguí el seu primer podi (també al Circuit del Jarama) d'una llarga llista de seixanta en total d'assolits durant la seva carrera. Aquella temporada acabà el mundial en tretzena posició i es proclamà Campió d'Espanya de 80cc.

Aspar al GP d'Espanya de 1988

El 1984, amb el suport de l'enginyer Paco Tombas, acabà el mundial en quarta posició a la categoria de 80cc, aconseguint al juny a Assen -l'anomenada "catedral del motociclisme"- el primer dels 37 Grans Premis de la seva carrera. També tornà a guanyar l'estatal de 80cc. El 1985 seguí progressant: subcampió del món i campió estatal.

El 1986 començà la seva època daurada. Durant tres anys fou l'amo gairebé absolut de les cilindrades petites, arribant a guanyar el mundial de dues categories, 80 i 125cc, el 1988. Malgrat tot, a partir de 1989, coincidint amb la seva sortida de Derbi, no tornà a ser el mateix. Durant aquell any una malaurada ratxa de lesions el relegaran al novè lloc del Mundial de 125cc, tenint com a consol els campionats d'Espanya de 80 125cc. L'any següent, 1990, pilotant una JJ Cobas només pogué acabar sisè al Mundial, tot i que a seguí guanyant a l'estat (aquest cop, en 125 i 250cc).

El 1992 decidí de crear la seva pròpia escuderia. Alternà durant aquests darrers anys diferents marques (Honda, Yamaha, Aprilia) però sense aconseguir bons resultats, tret d'algun podi i del Campionat d'Europa de 125cc, que guanyà el 1996. Finalment, després de participar en el Gran Premi d'Austràlia de 1997 (el seu Gran Premi número 196), es retirà del Mundial a l'edat de trenta-cinc anys.

El llegat d'Aspar modifica

La seva retirada com a pilot en actiu no comportà l'abandonament del món de la competició: creà i dirigeix des d'aleshores el Mapfre Aspar Racing Team,^[3] amb el qual continua encara a hores d'ara obtenint grans èxits esportius en totes les categories del Mundial: la temporada 2010, el pilots del seu equip Nico Terol i Bradley Smith acabaren en segon i quart lloc respectivament en 125cc (tots dos amb sengles Aprilia RSA 125), Julián Simón i Mike Di Meglio foren segon i vintè respectivament al de Moto2 (amb sengles Suter-Honda) i Hèctor Barberà fou dotzè a MotoGP a bord d'una Ducati Desmosedici GP10.

D'altra banda, la seva altra principal aportació al món del motociclisme és el Circuit Ricardo Tormo, del qual en fou un dels màxims impulsors i responsables. A títol personal, a banda dels campionats aconseguits ha vist recompensat el seu esforç amb diverses distincions, com ara el nomenament de Fill predilecte d'Alzira, la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu o dues nominacions al Premi Príncep d'Astúries entre moltes altres.

Resultats al Mundial de motociclisme modifica

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10
Punts	15	12	10	8	6	5	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1988 a 1992:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	20	17	15	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Punts	25	20	16	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any	Categoria	Moto	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	Punts	Posició	Victòries
1982	50cc	Motul	ESP 6	NAC -	DTT -	IUG 6	SMR -	GER -										10	11è	0
1983	50cc	-	FRA -	NAC -	GER -	ESP 3	IUG -	DTT -	SMR -									10	13è	0
1984	80cc	Derbi	NAC 7	ESP 8	AUT 5	GER NC	IUG 3	DTT 1	BEL 2	SMR 2								62	4t	1
1985	80cc	Derbi	ESP 1	GER NC	NAC 1	IUG 2	DTT 3	FRA NC	SMR 1									67	2n	3
1986	80cc	Derbi	ESP 1	NAC 2	GER NC	AUT 1	IUG 1	DTT 1	GBR 3	SUE -	SMR 2	BDN NC						94	1r	4
1987	80cc	Derbi	ESP 1	GER 2	NAC 1	AUT 1	IUG 1	DTT 1	GBR 1	TXE 2	SMR NC	POR 1						129	1r	7
1988	80cc	Derbi	ESP 2	EXP 1	NAC 1	GER 1		DTT 1	IUG 1				TXE 1					137	1r	6
1988	125cc	Derbi	ESP 1	NAC 1	GER NC	AUT 1	DTT 1	BEL 1	IUG 1	FRA 1	GBR 2	SUE 1	TXE 1					197	1r	9
1989	80cc	Derbi			ESP NC	NAC 1	GER NC	IUG NC	DTT NC					TXE 3				35	8è	1
1989	125cc	Derbi	JAP NC	AUS NC	ESP 2	NAC NC	GER NC	AUT NVC	DTT 7	BEL NC	FRA 1	GBR NC	SUE 4	TXE 4				72	9è	1
1990	125cc	JJ Cobas	JAP NC		ESP 1	NAC 1	GER NC	AUT 1	IUG NC	DTT 5	BEL NC	FRA 6	GBR 4	SUE 17	TXE 8	HON NC	AUS 13	105	6è	3
1990	250cc	JJ Cobas	JAP NC	EUA 16	ESP NC	NAC 12	GER NC	AUT 14	IUG -	DTT 14	BEL NC	FRA NC	GBR NC	SUE NC	TXE 19	HON NC	AUS 11	13	24è	0
1991	125cc	JJ Cobas-Honda	JAP 5	AUS 10	ESP 5	ITA NC	GER 6	AUT 7	EUR 4	DTT 14	FRA 11	GBR 6	SMR 7	TXE 4	MAL NC			99	6è	0
1992	125cc	Honda	JAP NC	AUS 6	MAL 4	ESP 9	ITA 6	EUR 10	GER NC	DTT 5	HON NC	FRA 3	GBR 8	BRA 2	SAF 1			83	7è	1
1993	125cc	Honda	AUS NC	MAL 10	JAP 9	ESP 7	AUT 17	GER 13	DTT DNF	EUR 6	SMR 7	GBR 11	RTX 8	ITA 12	EUA 12	FIM 7		74	8è	0
1993	250cc	-	AUS -	MAL -	JAP -	ESP -	AUT -	GER -	DTT -	EUR -	SMR NC	GBR -	RTX -	ITA -	EUA -	FIM -		0	-	0
1994	125cc	Yamaha	AUS NC	MAL 3	JAP 7	ESP 9	AUT 17	GER 7	DTT 2	ITA 7	FRA 6	GBR 10	RTX 4	EUA 5	ARG 1	EUR NC		135	6è	1
1995	125cc	Yamaha	AUS 13	MAL 20	JAP NC	ESP 13	GER NC	ITA NC	DTT NC	FRA NC	GBR 8	RTX 18	BRA 11	ARG 8	EUR NC			27	18è	0
1996	125cc	Aprilia	MAL NC	IND 5	JAP 8	ESP NC	ITA 13	FRA NC	DTT 9	GER 7	GBR 4	AUT 6	RTX 2	IMO 3	CAT 8	BRA 4	AUS 4	131	5è	0
1997	125cc	Aprilia	MAL 6	JAP 5	ESP 3	ITA 2	AUT NC	FRA -	DTT 6	IMO 6	GER 6	BRA 7	GBR NC	RTX NC	CAT 12	IND 3	AUS 13	119	6è	0

Referències modifica

↑ «Jorge Martinez» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 6 juny 2011].
↑ Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Jorge Martínez Aspar (1962-)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 53. ISBN 84-95664-05-4.
↑ «Team Aspar» (en castellà). teamaspar.com [Consulta: 30 gener 2020].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Martínez, "Aspar"

[1] «Jorge Martinez» (en anglès). motogp.com. [Consulta: 6 juny 2011].

[2] Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Jorge Martínez Aspar (1962-)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 53. ISBN 84-95664-05-4.

[rodes-3] «Team Aspar» (en castellà). teamaspar.com [Consulta: 30 gener 2020].

[1]

[2]

[3]

Biografia
Aspar al box amb la Derbi (1989)
Naixement	(es) Jorge Martínez Salvadores 29 agost 1962 (61 anys) Alzira (la Ribera Alta)




Dades personals
Altres noms	Aspar
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, director d'equip
Esport	motociclisme de velocitat
Premis (2019) MotoGP Legend (2014) FIM Legend (1998) Premis Turia (1994) Medalla d'Or del Mèrit Esportiu d'Espanya (1988) Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu (1988) fill predilecte Conferit per Alzira (1987) Premi Rei Felip (1986) premi al millor esportista espanyol de l'any de Mundo Deportivo Medalla d'or al Mèrit Motociclista (RFME) medalla d'argent Conferit per València

Lloc web	teamaspar.com