Jorge Moruno Danzi
Jorge Moruno Danzi (Madrid, 1982) és un escriptor i sociòleg espanyol, membre de Podem.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 11 novembre 1982  (42 anys)Madrid | ||
.svg){kind=small} Diputat a l'Assemblea de Madrid | |||
Representa: Més Madrid 8 juny 2021 – Legislatura: dotzena legislatura de l'Assemblea de Madrid | |||
| Diputat a l'Assemblea de Madrid | |||
| 11 juny 2019 – Legislatura: onzena legislatura de l'Assemblea de Madrid | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Espanyola | ||
| Formació | Universitat Complutense de Madrid - llicenciatura en sociologia | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | sociòleg, escriptor, polític | ||
| Partit | Podem (2014–) Més Madrid | ||
| Participà en | |||
| 14 gener 2014 | Moure fitxa: convertir la indignació en canvi polític |
||
 
| |||
_Instituto_25m._Presentaci%C3%B3n_de_%27No_tengo_tiempo._Geograf%C3%ADas_de_la_precariedad%27_(cropped).jpg)
Nascut a Madrid el 1982,[1] es va llicenciar en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i va treballar com teleoperador, informador turístic, reposador, bloguer, administratiu i investigador.[2]
Membre fundacional de Podem, ja havia assistit anteriorment a Pablo Iglesias per a l'elaboració de les seves intervencions televisives quan aquest últim havia començat a col·laborar en La Sexta Noche el 2013.[3] No obstant això, crític amb l'estratègia del «enemic intern» desenvolupada pel sector pablista de Podem,[4] va acabar vinculant-se al corrent d'Íñigo Errejón,[3] de que els seus postulats de «transversalitat» és un gran defensor.[5]
Està especialitzat en l'estudi de les transformacions del treball.[6] És un actiu col·laborador en mitjans de comunicació.[3]
Obres
modificaReferències
modifica- ↑ Gil, 2016.
- ↑ «Qui és qui en la direcció de Podem». El Periódico, 15-11-2014 [Consulta: 11 febrer 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Capilla, 2017, p. 20.
- ↑ Capilla, 2017, p. 19.
- ↑ Muñoz, 2017.
- ↑ Castro i Pais Beiro, 2014.
- ↑ Arias Sánchez, 2017, p. 163-165.
- ↑ González Ortuño, 2019, p. 163-165.
Bibliografia
modifica- Arias Sánchez, Samuel «La fábrica del emprendedor, trabajo y política en la empresa-mundo». Reis: Revista española de investigaciones sociológicas. Centre d'Investigacions Sociològiques [Madrid], 157, 2017, pàg. 163-165. Arxivat de l'original el 2019-02-12. ISSN: 0210-5233 [Consulta: 11 febrer 2019].
- Capilla, Manuel «Los intelectuales de la batalla de Podemos. Los escritores del partido morado más allá de Iglesias y Errejón». El Siglo de Europa, 1183, 2017, pàg. 18-20. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2019. ISSN: 2254-9234 [Consulta: 11 febrer 2019].
- Castro, Irene; Pais Beiro, Mario «Quién es quién de la lista de Pablo Iglesias para dirigir Podemos». eldiario.es, 10-11-2014 [Consulta: 11 febrer 2019].
- Gil, Iván «Hay que restar poder al secretario general de Podemos y ensayar portavocías corales». El Confidencial, 30-11-2016 [Consulta: 11 febrer 2019].
- González Ortuño, Gabriela «No tengo tiempo. Geografías de la precariedad». Oxímora. Revista Internacional de Ética y Política. Universitat de Barcelona [Barcelona], 14, 2019, pàg. 109-112. DOI: 10.1344/oxi.2019.i14.22515 [Consulta: 11 febrer 2019].
- Muñoz, Miguel «Jorge Moruno: “Podemos tiene que ser ahora más empático y menos vertical”». Cuarto Poder, 11-01-2017 [Consulta: 11 febrer 2019].