Viquipèdia

Jorge Zentner

escriptor argentí

Jorge Zentner (Basavilbaso, 27 de febrer de 1953) és un escriptor i guionista de còmics argentí, creador del personatge Dieter Lumpen.[1]

Infotaula de personaJorge Zentner

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 febrer 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Basavilbaso (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, consultor, autor de còmic, assagista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Biografia modifica

Zentner va néixer en el si d'una família jueva asquenazita que havia emigrat a Argentina des d'Europa de l'Est a principis del segle XX.[2] S'interessa des de la seva infància pel còmic i la literatura i entre els autors que li deixaren una empremta més profunda trobem a l'argentí nascut a Uruguai Horacio Quiroga i el nord-americà Edgar Allan Poe.[3]

Es va criar a la Colònia Lucenville i als disset anys es trasllada a la ciutat de La Plata, capital de la província de Buenos Aires, on treballa com a periodista en el diari El Dia i en emissores de ràdio i, per un breu temps, en la llibreria i distribuïdora de revistes culturals Dafe, però als 24 anys (el 1977) Zentner, simpatitzant de l'esquerra peronista, es veu obligat a exiliar-se a causa de la dictadura.[2][4][5]

Viatja per França i Israel, i acaba instal·lant-se a Sitges, on realitza diversos treballs relacionats amb l'escriptura. En aquella època coneix al guionista d'historietes argentí Carlos Sampayo, qui l'introdueix al món del còmic.[5]

Obra modifica

Els seus primers treballs en aquest camp són per a la sèrie El agente de la Nacional, que havien començat el propi Sampayo i Jorge Schiaffino. Més endavant col·labora en l'adaptació al còmic de la sèrie de dibuixos animats Ulysse 31.[6] El 1981 s'associa amb el dibuixant Rubén Pellejero, amb el qual crea sèries com Las memorias de Monsieur Griffaton (1982)[7] i Historias en FM (1983),[8] ambdues aparegudes en la revista espanyola d'historietes Cimoc. També el 1983 i a la Cimoc, publica Historias frías, amb i dibuixos de Tha.[9]

L'èxit arribaria de la mà d'una altra col·laboració amb Pellejero, publicada en la revista Cairo: Las aventuras de Dieter Lumpen (1985), incursió del tàndem Pellejero/Zentner en el gènere d'aventures, de la qual es publicarien diversos àlbums.[10] Al principi es tractava d'històries curtes en blanc i negre, d'ambientació exòtica, protagonitzades per un clàssic antiheroi a l'estil de Corto Maltès, però aviat el personatge es consolida i els autors emprenen la realització d'àlbums complets en color sobre les seves aventures, com són Enemigos comunes i Caribe.[11]

El 1989 Zentner s'instal·la a Tolosa de Llenguadoc, França, i realitza, en col·laboració amb Pellejero i altres autors, diversos títols per al mercat francès, la majoria dels quals no arriben a editar-se als Països Catalans.[12]

A principis de la dècada del 1990 publica els dues úniques novel·les de ficció: les col·leccions de relats Informes para Mertov (1991) i Mertov (1993).[13][14] Amb motiu del cinquè centenari del descobriment d'Amèrica, escriu el 1992 els guions de diversos àlbums sobre el tema dibuixats per Pellejero, Mattotti i Carlos Nine.[15]

Poc després llança l'última història de Dieter Lumpen, El precio de Caronte, en la revista Top Comics. L'obra més important de Zentner i Pellejero en aquests anys és El silencio de Malka, àlbum en el que Zentner canvia de registre, abandonant el còmic d'aventures per un tipus d'historieta més ancorat en la realitat i amb una important dimensió lírica. L'obra obté un gran èxit, sobretot a França, on el 1997 és guardonada amb el premi Alph-Art al millor àlbum estranger del Festival del Còmic d'Angulema.[16]

Ja a principis de segle XXI, va continuat treballant amb Rubén Pellejero (l'àlbum Tabú de 1999 i la sèrie de dos volums Âromm, de 2003), i va realitzar també guions per a altres autors, com Mattotti (El rumor de la escarcha, 2002) o David Sala (Replay). El seu àlbum Tabú va obtenir en 2001 el premi al millor guió en el Saló del Còmic de Barcelona.[17]

L'any 2001 obté també el premi Apel·les Mestres de literatura infantil il·lustrada pel seu llibre Menjapors, en col·laboració amb l'il·lustrador Tàssies.[18]

Canvi de rumb modifica

Segons declaracions de Zentner, a finals de la dècada del 2000, decideix allunyar-se progressivament del món de les novel·les gràfiques. S'inicia en el món de l'autoconeixement i reeducació emocional, creant un blog i un podcast, escrivint llibres i impartint tallers sobre el tema a Barcelona.[19][20]

És pare d'un fill.[19]

Principals obres, col·laboradors i premis modifica

  1. Las aventuras de Dieter Lumpen (1985).[21]
  2. Enemigos comunes (1986).[22] Un dels relats d'aquest àlbum, Los pecados de Cupido, va guanyar el Premi Haxtur a la millor història curta (Saló Internacional del Còmic del Principat d'Astúries, 1986).[23]
  3. Un puñal en Estambul (1987).[24]
  4. Caribe (1989).[25]
  5. El precio de Caronte (inèdit a Espanya en format àlbum; publicat el 1998 en format comic-book per Planeta DeAgostini).[26]
  1. Le début et la fin (2000).[29]
  2. Le plein et le vide (2001).[30]
  3. La fin... et le début (2002).[31]
  1. Destino nómada (2002).[35]
  2. Corazón de estepa (2003).[36]
  • Pampa, amb Carlos Nine (Dergaud):
  1. Lune de sang (2003).[37]
  2. Lune d'argent (2004).[38]
  3. Lune d'eau (2005).[39]
  • Nicolas Eymerich, inquisiteur, amb Valerio Evangelisti (Delcourt):
  1. La Déesse I (2003).[40]
  2. La Déesse II (2004).[41]
  3. Le Corps et le sang I (2006).[42]
  4. Le Corps et le sang II (2007).[43]
  1. La Promesse (2003).[44]
  2. La Perle (2004).[45]
  3. La Fuite (2005).[46]
  4. L’Héritière (2006).[47]
  5. Le Grillon (2007).[48]
  6. Le Fantôme (2009).[49]
  7. La Vulnérabilité (2012).[50]

Referències modifica

  1. ↑ Zentner, Jorge. «El arte de existir». [Consulta: 29 maig 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Tudela, Raúl. «El silencio de Malka». 13 millones de naves. [Consulta: 29 maig 2021].
  3. ↑ Tirapu Perarnau, Laura. «Jorge Zentner: 'Podemos confiar en el potencial de los adolescentes'». Alas de Papel - IES Príncipe Felipe, 30-04-2019. [Consulta: 29 maig 2021].
  4. ↑ «Jorge Zentner» (en castellà). Casa del Libro. [Consulta: 29 maig 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Una ópera de Mozart, en formato de historieta». Infobae, 26-10-2004. [Consulta: 29 maig 2021].
  6. ↑ García, Jorge. «Entrevista a Jorge Zentner». Tebeosfera, 2003. [Consulta: 30 maig 2021].
  7. ↑ Zentner, Jorge. Las memorias de Monsieur Griffaton. 1a. ed. Barcelona: Norma, 1990. ISBN 84-7904-006-8. 
  8. ↑ «EN FRECUENCIA MODULADA». Tebeosfera. [Consulta: 30 maig 2021].
  9. ↑ Zentner, Jorge. Historias frías. Astiberri. ISBN 978-951-46-6432-8. 
  10. ↑ «Dieter Lumpen - Edición integral». Laie. [Consulta: 30 maig 2021].
  11. ↑ «La nueva estela de Corto Maltés». Descubrir el arte, 14-05-2019. [Consulta: 30 maig 2021].
  12. ↑ de España, Ramón. «"Hay que vivir austeramente para no tener que trabajar"». El País, 03-04-2000. [Consulta: 30 maig 2021].
  13. ↑ Zentner, Jorge. Informes para Mertov. Madrid: Anaya & Mario Muchnik, D.L. 1991. ISBN 84-7979-008-3. 
  14. ↑ Zentner, Jorge. Mertov. Madrid: Anaya & Mario Muchnik, 1993. ISBN 84-7979-080-6. 
  15. ↑ Moretti, Amílcar. «Festival Ecológico con una docena de panelistas en Mendoza. entre ellos, el escritor y experto en pensamiento zen JORGE ZENTNER», 04-12-2012. [Consulta: 30 maig 2021].
  16. ↑ «El silencio de Malka» (en castellà). Astiberri. [Consulta: 30 maig 2021].
  17. ↑ «Presentació del còmic "Dieter Lumpen" de Jorge Zentner i Rubén Pellejero». Ajuntament de Badalona, 2014. Arxivat de l'original el 2021-06-02. [Consulta: 30 maig 2021].
  18. ↑ «Destino presenta el llibre infantil 'Menjapors', guardonat amb el Premi Apel·les Mestre 2001». VilaWeb, 19-04-2001. [Consulta: 29 maig 2021].
  19. ↑ 19,0 19,1 Zentner, Jorge. «Práctica de la Atención». elUp. [Consulta: 29 maig 2021].
  20. ↑ Vilaró Mora, Elisenda. «Connectar amb l’aquí i ara amb Jorge Zentner», 24-12-2020. [Consulta: 29 maig 2021].
  21. ↑ Zentner, Jorge. Las aventuras de Dieter Lumpen. [Barcelona]: Norma Editorial, 1987. ISBN 84-86595-21-5. 
  22. ↑ Zentner, Jorge. Enemigos comunes. [1a. ed.]. Barcelona: Norma, 1988. ISBN 84-86595-53-3. 
  23. ↑ «Premios Haxtur 1986». El Wendigo. [Consulta: 30 maig 2021].
  24. ↑ Zentner, Jorge. Un puñal en Estambul. [1a. ed.]. Barcelona: Norma, 1989. ISBN 84-86595-81-9. 
  25. ↑ Zentner, Jorge. Caribe. [1a. ed.]. Barcelona: Norma, 1990. ISBN 84-86595-98-3. 
  26. ↑ Zentner, Jorge. Dieter Lumpen. 1a edición, 2014. ISBN 978-84-15685-49-4. 
  27. ↑ Mattotti, Lorenzo. Caboto. Modena: Logos, 2018. ISBN 978-88-576-0916-4. 
  28. ↑ Zentner, Jorge. El silencio de Malka. 1a. edición, 2019. ISBN 978-84-17575-20-5. 
  29. ↑ Zentner, Jorge. Le début-- et la fin. Tournai, Belgique: Casterman, 2000. ISBN 2-203-38938-9. 
  30. ↑ Sala, David, .... Le plein et le vide. París: Casterman, 2001. ISBN 2-203-38965-6. 
  31. ↑ Zentner, Jorge. La fin et le début. París: Casterman, 2002. ISBN 2-203-38986-9. 
  32. ↑ Zentner, Jorge. Tabú. Barcelona: Glénat, 2000. ISBN 84-8449-012-2. 
  33. ↑ Zentner, Jorge. Menjapors. Barcelona: Destino, 2001. ISBN 84-9710-000-X. 
  34. ↑ Mattotti, Lorenzo. El rumor de la escarcha. Barcelona: Planeta-De Agostini, 2002. ISBN 84-395-9806-8. 
  35. ↑ Zentner, Jorge. Âromm: Destino nómada. Glenat. ISBN 978-8484492474. 
  36. ↑ Pellejero, Rubén. Àromm / 2.. [Barcelona]: Glénat, 2003. ISBN 84-8449-262-1. 
  37. ↑ Zentner, Jorge, .... Lune de sang. 1. París: Dargaud, 2003. ISBN 2-205-05376-0. 
  38. ↑ Zentner, Jorge, .... Lune d'argent. 2. París: Dargaud, 2004. ISBN 2-205-05519-4. 
  39. ↑ Zentner, Jorge, .... Lune d'eau. 3. París: Dargaud, DL 2005. ISBN 2-205-05674-3. 
  40. ↑ Zentner, Jorge. Nicolás Eymerich, inquisidor. Bilbao: Astiberri, 2003. ISBN 84-95825-37-6. 
  41. ↑ Zentner, Jorge. Nicolás Eumerich : inquisidor. Bilbao: Astiberri, 2̧004-. ISBN 84-95825-76-7. 
  42. ↑ Zentner, Jorge, .... Le corps et le sang. Volume I. 3. París: Delcourt, impr. 2006. ISBN 2-7560-0137-6. 
  43. ↑ Zentner, Jorge, .... Le corps et le sang. Volume 2. 4. París: Delcourt, impr. 2007. ISBN 978-2-7560-0405-1. 
  44. ↑ Gaú, Marcello, .... La promesse. 1. Bruxelles: Les Éd. du Lombard, 2003. ISBN 2-8036-1868-0. 
  45. ↑ Quintanilha, Marcello. La perle. 2. Bruxelles: Les Éd. du Lombard, 2004. ISBN 2-8036-1988-1. 
  46. ↑ Quintanilha, Marcello. La fuite. 3. Bruxelles: Les Éd. du Lombard, 2005. ISBN 2-8036-2067-7. 
  47. ↑ Zentner, Jorge. L'héritière. París: Le Lombard, DL 2006. ISBN 2-8036-2151-7. 
  48. ↑ Quintanilha, Marcello. Le grillon. 5. Bruxelles: Les Éd. du Lombard, DL 2007. ISBN 978-2-8036-2261-0. 
  49. ↑ Zentner, Jorge. Le fantôme. Bruxelles: Ed. du Lombard, 2009. ISBN 978-2-8036-2303-7. 
  50. ↑ Quintanilha, Marcello. La vulnérabilité. 7. Bruxelles: Les Éd. du Lombard, DL 2012. ISBN 978-2-8036-2657-1. 
  51. ↑ Zentner, Jorge. Chuf-chuf. Madrid: Macmillan Iberia, 2009. ISBN 978-84-7942-386-5. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jorge_Zentner&oldid=33109559»