José Antonio Labordeta

No s'ha de confondre amb La Bordeta.

José Antonio Labordeta Subías (Saragossa, 10 de març de 1935 - Saragossa, 19 de setembre de 2010) fou un escriptor aragonès, conegut simplement com a Labordeta en la seua faceta de cantautor (o, popularment, com el Abuelo), guardonat l'any 1991 amb la medalla Juan de Lanuza i diputat a les corts d'Aragó i al Congrés de Diputats per la Chunta Aragonesista (CHA) entre 1999 i 2008.

Infotaula de personaJosé Antonio Labordeta
Labordeta.jpg
Labordeta en viu a Osca el 26 d'octubre de 2007
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

30 març 2004 – 15 gener 2008
Circumscripció electoral: Saragossa


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

21 març 2000 – 2 abril 2004
Circumscripció electoral: Saragossa


Escudo d'Aragón.svg  Diputat a les Corts d'Aragó 

Biografia
Naixement José Antonio
Labordeta Subías
10 de març de 1935
Saragossa
Mort 19 de setembre de 2010(2010-09-19) (als 75 anys)
Saragossa
Causa de mort Càncer
Altres noms el Abuelo
Polonio Royo Alsina
Educat a Universitat de Saragossa
Activitat
Ocupació escriptor, professor, polític
Període d'activitat 40 (des de 1968)
Gènere artístic cançó, novel·la, poesia
Influències de
Instrument veu i guitarra
Discogràfica Edigsa, Fonomusic
Artistes relacionats Joaquín Carbonell
La Bullonera
La Rondalla de la Costa
Ixo Rai!
Biella Nuei
Tomàs Bosque
Paco Medina, guitarra
Altre
Membre del partit polític Chunta Aragonesista
Cònjuge Juana de Grandes Tradueix (1963–2010)
Fill/a
Pares Miguel Labordeta PalaciosSara Subías Bardají
Germà o germana
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata
Labordeta, amb Carbonell i Eduardo Paz a Osca

Germà del cineasta Manuel Labordeta i del poeta Miguel Labordeta, oncle del músic Juan Manuel Labordeta, pare de l'actriu Ana Labordeta i de la novel·lista Ángela Labordeta i tot un personatge popular, símbol de l'Aragó actual, és considerat «el més important cantautor aragonès i una de les persones més decisives en la recuperació de la consciència regional aragonesa».[1]

Contingut

BiografiaModifica

Labordeta a nàixer el 10 de març de 1935 a l'antic palau dels Lanuza, del número 1 del carrer Buen Pastor, en ple centre de Saragossa, on la seua família regentava l'escola internat Santo Tomás de Aquino, a la qual assistirien personalitats com Jesús Moncada: quart fill (entre set germans) de Sara Subías i Miguel Labordeta, un catedràtic de llatí i militant d'Izquierda Republicana que, en començar la guerra a l'any següent, va ser detingut per ateu, comunista i maçó i, en acabant, se li va retirar la càtedra.[2]

InfànciaModifica

Per por a més represàlies, la família va escolaritzar el jove José Antonio al Colegio Alemán saragossà fins que va tancar el 1943, any en què l'Alemanya nazi començava a perdre la guerra. Llavors, va continuar els estudis a l'escola paterna, on va fer el batxillerat junt a futures personalitats com Emilio Gastón i, en acabant, va començar la carrera de dret; el 1953, durant el tercer curs, son pare es va morir i Labordeta se'n va passar a lletres. L'escola familiar va passar a mans del seu germà poeta, catorze anys major que ell, el qual passaria a exercir un rol patern sobre el seu germà menut.[3]

LiteraturaModifica

L'any 1957 li van tocar trenta mil pessetes en la loteria i se'n va anar un mes sencer al parador de Turisme de San Juan de la Peña a llegir-se l'Ulisses de James Joyce: influït per Miguel, va fundar i dirigir la revista Orejudín (195859) i publicà en la Papageno (1958–60), ambdues publicacions sorgides al voltant de la tertúlia Niké i de l'Oficina Poética Internacional. Finalment, es va llicenciar en filosofia el 1960 i se'n va anar a treballar de lector d'espanyol a Ais de Provença, a les acaballes de la Quarta República, on donava classe als pied-noirs: allà va escoltar per primera volta els discs de Brassens, Brel i Léo Ferré[4] i va escriure Sonata ibérica, un poemari influït per Machado, que encara continua inèdit.[5]

EnsenyamentModifica

 
Eduardo Paz, a Osca
 
El Periferias d'Osca

Dos anys després, se'n va tornar a l'Aragó i, en casar-se amb Juana de Grandes el 29 de setembre de 1963, ambdós es traslladaren a Terol per treballar de professors en una escola laica fundada per un amic seu: allí, ella exercia de mestra de grec i ell, d'història. Entre els alumnes que va tindre Labordeta durant esta època, figuren el president d'Endesa Manuel Pizarro, el polemista Jiménez Losantos, el dibuixant Carlos Azagra o el polifacètic Joaquín Carbonell: junt amb est últim i Cesáreo Hernández va començar a cantar, amb trenta-tres anys, en novembre del 68. La seua primera aparició en públic va ser a Belchite (el poble de la mare de Serrat), on un amic seu li va dir «maño, no vuelvas nunca más a cantar. Te quiero mucho, pero lo haces muy mal y además eso es cosa de maricones.» Durant els huit anys d'estada a Terol, van nàixer les seues primeres dues filles, Ana i Ángela; la tercera, Paula, va nàixer en tornar a Saragossa. L'any 1985, va demanar l'excedència i ja no va tornar a exercir de professor.

MúsicaModifica

Aquell mateix any, després de veure un anunci en premsa, va enviar unes cintes a Madrid que es van convertir en el seu primer disc, Andros, vol. II, un EP de quatre cançons editat per Edumsa, que va ser segrestat a l'any següent per les autoritats; es va reeditar el 1971 com a complement de Cantar y callar, un dels primers llibrediscs de l'època. Dos anys després, el 13 de novembre de 1973 va tindre lloc el Primer Encuentro de la Música Popular en Aragón al Teatre Principal de Saragossa amb les actuacions de Boira, La Bullonera, Renaxer, Pilar Garzón, Tierra Húmeda, Tomàs Bosque (de la Franja) i el mateix Labordeta, que llavors ja era el cap visible de l'emergent «cançó popular aragonesa». A l'any següent, Edigsa li publicà el seu primer disc de llarga durada, Cantar i callar (sic), que incloïa notes preliminars (en valencià) d'Ovidi Montllor.

El 1975 va publicar Tiempo de espera, que inclou la seua peça més coneguda, Canto a la libertad, escrita en el seu retir de Villanúa:[6] ja en democràcia, la seua cançó va ser proposada pel Partido Aragonés com a himne oficial d'Aragó, però al final el PSOE i el PCE votaren en contra. Es va semiretirar públicament de l'ofici de cantautor, amb un concert a la plaça del Pilar el 4 d'octubre de 1991, encara que d'ençà ha ofert concerts puntualment, en solitari o junt amb Carbonell i Eduardo Paz en l'espectacle Cantautores aragoneses, que els va tornar a ajuntar en un concert històric retransmès per Aragón TV l'11 d'octubre de 2006 que, en acabant, ha girat per ciutats com Fraga i Osca (en el festival Periferias).[7]

PolíticaModifica

 
Labordeta el 2009

Cofundador de la revista Andalán, del Partit Socialista Aragonès, creador d'un partit imaginari anomenat Izquierda Depresiva Aragonesa i candidat en la llista al senat espanyol per Izquierda Unida, finalment va ser diputat electe per Chunta Aragonesista a les corts entre 1999 i 2000 i al Congrés de Diputats els anys 2000 i 2004 (per dues legislatures seguides) fins a l'any 2008, en el qual es va jubilar. En l'etapa a Madrid va destacar dins del grup mixt, com a únic representant de l'aragonesisme, pel seu estil radicalment oposat al de la resta de congressistes: durant el debat sobre la invasió d'Iraq va recitar un poema del seu germà Miguel; en un altre debat va respondre als diputats del PP que se li burlaven amb un «¡A la mierda!» o insultant-los;[8] també va participar activament en el debat sobre l'Estatut d'Autonomia d'Aragó,[9] en la comissió d'investigació de l'11-M[10] i, finalment, va anunciar la seua retirada durant la intervenció en el debat sobre l'estat de la nació de 2007.[11] Durant la seua trajectòria com a diputat, s'oposà al transvasament de l'Ebre, votà en contra de la Llei de partits[12] i a favor de la Constitució europea,[13] defenia la cooficialitat de les llengües de l'Aragó i el programari lliure[14] i parlava d'Espanya com «una gran federació».[15] En rebre el premi de l'Asociación de Periodistas Parlamentarios, compartit amb Agustí Cerdà, Labordeta es va acomiadar amb una jota aragonesa.[16]

RetirModifica

En retirar-se de la política «per cansament ideològic», ocasionalment residia a Altafulla;[17] va escriure la novel·la Memorias de un beduino en el Congreso de los Diputados (2009),[18] actuà en l'Expo de Saragossa, i el 2006 se li va diagnosticar un càncer de pròstata, que el portà a la mort el 2010;[19] el Rolde de Estudios Aragoneses ha reeditat el Cantar i callar de 1968, encara inèdit en CD, amb ocasió de la publicació del llibre col·lectiu José Antonio Labordeta: creación, compromiso, memoria (amb més de seixanta col·laboracions al voltant de la figura i la trajectòria de l'homenatjat),[20] presentat el 26 de novembre en una festa al Teatre Principal de Zaragoza.[21]

ObraModifica

BibliografiaModifica

La producció literària de Labordeta és la major de totes les seues aficions per l'antiguitat i la constància del ritme de publicació; amb tot, potser és la seua faceta menys coneguda, a la qual caldria afegir els nombrosos articles en premsa o el poemari inèdit adés esmentat.[22]

any títol editorial lloc comentaris
1959 Sucede el pensamiento Colección Orejudín Saragossa primer llibre de poesia
1965 Unamuno: diario poético Son Armadans Palma assaig sobre el cançoner d'Unamuno
1965 Las sonatas Colección Poemas Saragossa segon poemari, escrit a Terol
1971 Cantar y callar Javalambre Saragossa inclou el primer EP
1972 Trenta y cinco veces uno El Bardo Barcelona poemari editat per Josep Batlló
1973 Tribulatorio Javalambre Saragossa poemari
1974 Cada cual que aprenda su juego Júcar ? novel·la
1976 Poemas y canciones Lumen ? antologia de poemes i cançons anteriors
1980 Método de lectura Ayuso ? poemari
1982 Con la voz a cuestas Los Libros de la Frontera Barcelona memòries de 1967 1 1977
1983 Aragón en la mochila Penthalon ? guia de viatges per l'Aragó
1985 Jardín de la memoria Taifa Barcelona poemari, editat per Josep Batlló
1986 El comité Ayuso ? segona novel·la
1988 Diario de náufrago Prensas Universitarias Saragossa poemari
1992 Mitologías de mamá Libertarias/Prodhufi Madrid tercera novel·la
1994 Los amigos contados Xordica Villanueva de Gállego articles publicats en l'Andalán entre 1979 i 1982
1994 Monegros Libertarias Madrid poemari
1995 Un país en la mochila Libertarias Madrid guia de viatges basada en el programa homònim
1995 Tierra sin mar Xordica Villanueva de Gállego selecció d'articles variats autobiogràfics
2001 Con la mochila a cuestas RBA Barcelona una altra guia de viatges
2001 Banderas rotas La Esfera de los Libros Barcelona «quasi memòries»
2003 Dulce sabor de días agrestes Huerga & Fierro Barcelona antologia
2004 Cuentos de san Cayetano Xordica Villanueva de Gállego narrativa
2009 Memorias de un beduíno... Ediciones B Barcelona ..en el Congreso de los Diputados
2010 Regular, gracias a Dios Ediciones B Barcelona Memòries compartides
2011 Historia de Paletonia Aladrada Saragossa articles publicats en l'Andalán entre 1977 i 1978

DiscografiaModifica

La major part de la seua discografia va ser recopilada l'any 2004 en Cantar y no callar (1975-1995), una caixa de tretze compactes reeditats per Dro: bàsicament, tots els discs editats per Fonomusic, Cantar i callar reeditat per Picap en CD i en format digital.[23]

any títol segell comentaris
1968 Andros vol. II Edumsa EP de quatre cançons, segrestat per la censura
1971 Cantar y callar Javalambre reedició de l'anterior inclosa en el llibre homònim
1974 Cantar i callar Edigsa/Picap primer llarga durada que inclou Aragón i La vieja i un pròleg d'Ovidi
1975 Tiempo de espera Pentamusic/Quiroga amb Ya ves i Canto a la libertad
1976 Cantes de la tierra adentro Pentamusic/Quiroga inclou Rosa rosae i Coplas de Huesca
1977 En directo ? gravat en viu en març de 1977, inclou el Chinchecle de Bielsa
1978 Que no amanece por nada Fonomusic amb Nana para dormir a un niño en la montaña i Crónicas de Paletonia
1979 Cantata para un país Fonomusic amb Quién te cerrará los ojos i Albada
1981 Las cuatro estaciones Fonomusic inclou El villano i Ya viene marzo con flores
1984 Qué queda de ti, qué queda de mí Fonomusic amb A veces me pregunto i Somos
1985 Aguantando el temporal Fonomusic inclou Zarajota blues i Mar de amor
1987 Qué vamos a hacer Fonomusic amb Joven paloma
1989 Trilce Fonomusic inclou Banderas rotas
1991 Tú, yo y los demás ? concert amb Imanol, Ovidi Montllor i Sabina, entre d'altres
1993 Canciones de amor ?
1995 Recuento ? revisitació en directe de les seues cançons escollides
1997 Paisajes Picap amb Suceso francés i Monegros
1999 Nueva visión ? disc de tribut gravat en viu en el Pirineos Sur de Lanuza
2001 30 temas Fonomusic
2001 Con la voz a cuestas Prames llibre disc de poemes recitats, propis i d'altri
2004 Cantar y no callar (1975-1995) Dro caixa antològica amb tots els discs de Fonomusic
2006 Cantautores aragoneses El Periódico recopilatori compartit amb Carbonell i La Bullonera
2006 Nueba cozina Luna Nueva disc tribut a Ixo Rai! on Labordeta fa la introducció
2007 Cantautores aragoneses: el concierto! El Periódico gravació del concert de l'11 d'octubre de 2006

FilmografiaModifica

El vessant actoral de Labordeta és la més tardana de les seues activitats: a banda dels papers protagonistes ressenyats a continuació, Labordeta també va treballar el 1988 com a amfitrió del programa En la cadiera per a TVE a Aragó, pel qual passaren els cantautors més importants del moment, a més de les seues incursions puntuals de contertulià en diversos programes de debat o com a actor convidat en sèries televisives com 7 vidas.[24]

any títol direcció comentaris
1969 Monegros Antonio Artero ?
1985 Rèquiem per un camperol Francesc Betriu Labordeta fa el paper d'un agutzil
? Azabache ? pel·lícula infantil per a TVE, en què interpreta un faroner
1990 Del Miño al Bidasoa José Briz Méndez basada en l'obra de Cela
1994 Lazos ?
1995 Un país en la mochila Jose Antonio Labordeta sèrie de viatges per l'Espanya rural
2007 Cantautores aragoneses: el concierto! Aragón TV DVD del concert de l'11 d'octubre de 2006

MortModifica

José Antonio Labordeta morí, víctima d'un càncer, a l'hospital Miguel Servet de Saragossa, el dia 19 de setembre de 2010, als 75 anys.[25]

ReconeixementsModifica

Orde de Saurí

El govern de Nicaragua va concedir a José Antonio Labordeta l'orde de Saurí el 2003, la seva màxima distinció nacional.

Medalla d'Or al Mèrit en el Treball

El Consell de Ministres del divendres 4 de desembre de 2009 va acordar concedir la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball a José Antonio Labordeta. Aquest reconeixement pretén "premiar i destacar el mèrit d'una conducta socialment útil i exemplar en l'acompliment dels deures que imposa l'exercici de qualsevol treball, professió o servei".[26]

Doctor honoris causa per la Universitat de Saragossa

El 23 de març de 2010 la Universitat de Saragossa va dur a terme la investidura de José Antonio Labordeta com a doctor honoris causa.

Gran Creu de l'orde d'Alfons X el Savi

El 6 setembre 2010, li va ser lliurada la Gran Creu de l'orde d'Alfons X el Savi atorgada pel govern d'Espanya.

Medalla d'Aragó

És el màxim guardó de la comunitat autònoma. El seu objecte és reconèixer i prestigiar la tasca de persones físiques o jurídiques, o d'organitzacions, centres o col·lectius de pública i reconeguda identitat social, en la defensa dels valors i identitat aragonesos. Li va ser concedida a títol pòstum, i lliurada el 20 de setembre de 2010.

Parc Gran José Antonio Labordeta

L'ajuntament de Saragossa va aprovar denominar Parc Gran José Antonio Labordeta al que fins ara portava el nom de Parc de Primo de Rivera, i que la ciutadania coneixia popularment com a Parc Gran, una de les zones verdes més conegudes de la ciutat.

ReferènciesModifica

  1. Gran Enciclopedia Aragonesa Online Labordeta Subías, José Antonio
  2. El Mundo José Antonio Labordeta en el Magazine
  3. 10Líneas.com cronologia fins a 2004 per Javier Aguirre
  4. El Periódico de Aragón «Hay gente que me dice...»
  5. El país Su señoría levanta la voz
  6. El País Labordeta vuelve a sus viejas pasiones a la sombra del pirineo
  7. Periferias.org concert en l'edició del 2007
  8. Terra Labordeta llama en el congreso "gilipollas" a un diputado del PP
  9. 10Líneas.com text de la seua intervenció al Congrés
  10. ElPlural.com ¡Viva la Comisión!
  11. El País Labordeta asiste a su último debate del estado de la nación
  12. La Democracia Labordeta: la ley de partidos fue creada para y contra HB
  13. Escolar.net Entrevista a José Antonio Labordeta
  14. Wikinoticias Entrevista a José Antonio Labordeta
  15. A Sueldo de Moscú «España es una federación, pero...»
  16. El Correo Digital «No soporto cachondeos con lo de la mochila y el ...»
  17. El Imparcial «Menos mal que el PSOE no ha ganado con mayoría...»
  18. El Periódico de Catalunya Memòries de diputat
  19. Público «José Antonio Labordeta muere en Zaragoza tras una larga enfermedad»
  20. El Heraldo de Aragón Homenaje a Labordeta
  21. El Periódico de Catalunya El món de la cultura rendeix un emotiu...
  22. 10Líneas.com fitxa bibliogràfica
  23. 10Líneas.com fitxa discogràfica
  24. Internet Movie Database fitxa de José Antonio Labordeta
  25. (castellà) Crónica de Aragón, Aragón llora la muerte de José Antonio Labordeta
  26. # MedallasOro Referència del Consell de Ministres del 4 de desembre de 2009

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Antonio Labordeta