Obre el menú principal

José Antonio Ruiz (Madrid, 1951) és un ballarí i coreògraf madrileny.

Infotaula de personaJosé Antonio Ruiz
Biografia
Naixement 1951 (67/68 anys)
Madrid
Activitat
Ocupació Coreògraf i ballarí de ballet
Modifica les dades a Wikidata

Als quatre anys començà els seus estudis de ball. El moviment d'emigrants a Amèrica, el portà fins a Buenos Aires (República Argentina), on, als vuit anys, debutà per primera vegada en els escenaris. Des de molt jove ja realitzava, amb correcció, combinacions de ball difícils d'executar. El seu aprenentatge començà amb Victoria Eugenia, Alberto Lorca, Héctor Zaraspe, José Granero, Karen Taft i Pedro Azorín, entre altres, fins que el 1964, féu el seu debut professional a Espanya amb el Ballet Español de María Rosa. Un any després entrà a formar part del ballet d'Antoniocom a primer ballarí.

El 1967 és invitat, junt la seva companya, Luisa Aranda, al teatre de La Scala de Milà per interpretar Fantasia Galaica. Des de 1967 a 1971, José Antonio actuà com artista invitat amb les principals companyies de dansa espanyola, tant dintre el país com gires a l'estranger. El 1972, junt amb Luisa Aranda, formà la seva companyia pròpia, el <Ballet Siluetas>, on la seva tasca creativa com a coreògraf i ballarí ja fou molt notable.

Entre les seves primeres peces cal destacar Pepita Jiménez i Paso a cuatro, amb música de Pablo Sorozábal. El 1975, el teatre Comunal de Bolívia l'invità per fer la coreografia, dintre d'una gran producció, de l'òpera Carmen, de Bizet, allant per a tal ocasió la part solista. Dos anys més tard es creà el Ballet Nacional d'Espanya, entrant a formar part d'aquest com a primer ballarí fins al 1980. En aquest període realitzà el ballet Cancela, amb música de la poetessa i escriptora Fina Calderón. El 1981, el teatre de La Scala de Milà li encarregà la coreografia de Les noces de Figaro, sent el director d'escena Giorgio Streller.

Des del naixement del Ballet Español de Madrid el 1982, és el primer ballarí i, al costat del mestre i coreògraf José Granero, codirector d'aquesta institució. l'octubre de 1984 participà, al costat de la ballarina i actriu Carla Fracci i l'actor Peter Ustinov, en la sèrie The Ballarinas. Aquest mateix any, sent María de Ávila directora del Ballet Nacional d'Espanya, Español y Clásico, José Antonio es reincorporà a aquests ballets per romandre com a ballarí estrella. El setembre de 1986, María de Ávila deixa la direcció del Ballet Nacional d'Espanya, convertint-se ell en el seu no director artístic. Entre les seves creacions més importants destaquen: El sombrero de tres picos, de de Falla, utilitzant els decorats i figurins de Picasso; Laberinto, sobre una partitura original de Montsalvatge, i Bujaraloz by night, amb acompanyament sonor del músic avantguardista valencià Carles Santos. El 1988, la versió de El sombrero de tres picos passà al repertori del Ballet Nacional de Cuba per exprés desig de la seva directora i primera ballarina absoluta Alicia Alonso, estrenant-se en el XI Festival Internacional de Ballet de La Havana.

BibliografiaModifica