José Ferrer Canales

José Ferrer Canales (Santurce, 18 de setembre de 1913 - Hato Rey, 20 de juliol de 2005) fou un assagista, contista, crític literari i mestre d'escola porto-riqueny. La seva obra assagística reflecteix les preocupacions per l'idioma i el genuí a l'entorn porto-riqueny. Va afirmar el caràcter caribeny i antillà del porto-riqueny. El seu desig d'aconseguir el somni d'Eugenio María de Hostos sobre la confederació antillana li va guanyar l'apel·latiu de "L'últim antillà".

José Ferrer Canales

Biografia
Naixement	18 setembre 1913 Santurce (Puerto Rico)
Mort	20 juliol 2005 (91 anys) Hato Rey (Puerto Rico)
Dades personals
Formació	Universitat de Colúmbia Universitat de Puerto Rico
Activitat
Ocupació	escriptor de no-ficció
Ocupador	Hunter College
Partit	Partit Nacionalista Porto-riqueny

Dins de la seva assagistica destaquen: “Marginalia” (1939), “Por nuestra lengua y soberanía” (1941), “Agonía y esperanza de Puerto Rico” (1962), “Imagen de Varona” (1964), “Regionalism and University” (1965), “Acentos cívicos y Gandhi: evocación del centenario” (1972), “Asteriscos” (1990) y “Martí y Hostos” (1991). Els seus contes i articles sobre educació, política i altres temes van ser publicats en revistes com: Asomante, Revista Hispánica Moderna, Revista Iberoamericana, Repertorio Americana, Revista del Colegio de Abogados i La Torre.

Va rebre diferents premis com a Professor Honorari de la Facultat d'Humanitats de la Universitat Nacional Autònoma de Santo Domingo (1987), Catedràtic d'Honor de la Universitat de Puerto Rico (1989-1990), Premi de periodisme per l'Institut de Literatura Porto-riquenya (1990), membre d'honor de l'Associació de Pedagogs de Cuba (1992), membre de l'Acadèmia Porto-riquenya de la Llengua (1992), premi d'Honor de l'Ateneu Porto-riqueny (1994), medalla de la Cultura Nacional de Cuba (1995) i Humanista de l'Any de la Fundació Porto-riquenya de les Humanitats (1997). Li va ser dedicada la Segona Fira del Llibre de Puerto Rico (1998).