Viquipèdia

José Figueroa y Torres

polític espanyol

José Figueroa y Torres (Marsella, 8 de març de 1857 - Granada, 11 de juny de 1901), també conegut pel seu títol nobiliari de vescomte d'Irueste, va ser un polític espanyol de la Restauració.

Infotaula de personaJosé Figueroa y Torres

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1857 Modifica el valor a Wikidata
Marsella (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1901 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Alhambra (Província de Granada) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
24 de maig de 1884 – 8 de març de 1886
CircumscripcióGuadalajara
16 d'octubre de 1891 – 5 de desembre de 1892
CircumscripcióValdeorras
18 d'abril de 1896 – 11 de juny de 1901
CircumscripcióBaeza
  Governador civil de la província de Madrid
10 de setembre de 1897 – 5 d'octubre de 1897
  Director general d'Agricultura, Indústria i Comerç
setembre de 1892 – desembre de 1892
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareIgnacio Figueroa y Mendieta Modifica el valor a Wikidata
GermansÁlvaro Figueroa y Torres Mendieta, Rodrigo Figueroa Torres i Gonzalo Figueroa y Torres Modifica el valor a Wikidata
ParentsJorge Loring y Oyarzábal (sogre)
Amalia Heredia Livermore (sogra)
Concepción Loring (germana de l'esposa)
Álvaro de Figueroa (fill del germà)
José de Figueroa y Alonso-Martínez (fill del germà)
Agustín de Figueroa (fill del germà)
Luis de Figueroa y Alonso-Martínez (fill del germà)
Eduardo Figueroa y Alonso Martínez (fill del germà)
Francisco Silvela y de Le Villeuze (cocunyat) Modifica el valor a Wikidata
Governador civil de la província de Madrid
12 setembre 1897 – 5 octubre 1897 – Alberto Aguilera y Velasco →
Diputat a Corts
Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer en Marsella el 8 de març de 1857.[1][a] Era fill d'Ignacio de Figueroa y Mendieta, i germà d'Álvaro —el comte de Romanones— i Gonzalo.[3] Va ser el primer president del Cricket y Foot-Ball Club, fundat en 1879,[4][5] la primera societat esportiva registrada legalment a Espanya.[6][7] Es va estrenar com a diputat a Corts de la Restauració en 1884, després de resultar elegit pel districte electoral de Guadalajara.[2] Es va casar el 3 d'abril de 1883 amb María Rosario Loring y Heredia,[1] tercera filla dels marquesos de Casa Loring, Jorge Loring y Oyarzábal i Amalia Heredia Livermore.[8] Entre 1891 i 1892 va ser diputat pel districte de Valdeorras (província d'Ourense.[9] A partir de 1896 va obtenir acta de diputat en les successives eleccions de 1896, 1898, 1899, i 1901 pel districte de Baeza.[10][11][12][13]

Va exercir el càrrec de director general d'Agricultura, Indústria i Comerç entre setembre i desembre de 1892.[14][15]

Es va trobar entre els escassos assistents a l'execució el 20 d'agost de 1897 de Michele Angiolillo, l'assassí d'Antonio Cánovas del Castell.[16] Poc després va prendre possessió el 12 de setembre d'aquest mateix any del càrrec de governador civil de la província de Madrid,[17] desenvolupant el càrrec fins a octubre.[b][19][20] Durant el seu mandat va imposar multes a les empreses de teatres que acabaven les seves funcions més tard de la una de la matinada.[21]

Membre de l'Orde de Sant Jaume,[22] va ostentar el títol nobiliari de iii vescomte d'Irueste.[1]

Va morir a la torre de la Justícia de l'Alhambra de Granada en la nit de l'11 al 12 de juny de 1901;[c] afligit d'una malaltia, va vomitar sang i en la mitjanit va perdre la vida en el lloc.[25][26]

Notes modifica

  1. ↑ La pàgina del Congrés dels Diputats assenyala el 31 de gener d'aquest any.[2]
  2. ↑ El seu successor, Alberto Aguilera va prendre possessió del càrrec el 5 d'octubre.[18]
  3. ↑ L'esquela afirma que va perdre la vida l'11 «a les 12 de la nit».[23] Hi ha fonts que ofereixen el dia 11 com a data de defunció;[1] La Lectura Dominical dona el 12 com a data del decés.[24]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Moreno y Morrison, 1931, p. 144.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Figueroa y Torres, José. 35. Elecciones 27.4.1884». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  3. ↑ Peña Guerrero i Sierra, 2001, p. 36.
  4. ↑ Arrechea, 2013.
  5. ↑ «La aguja del pajar: el origen del fútbol en Madrid». CIHEFE. Cuadernos de Fútbol. [Consulta: 3 març 2016].
  6. ↑ «Cricket y Football Club de Madrid». Portal digital LaFutbolteca. [Consulta: 3 març 2016].
  7. ↑ «Cricket y Football Club de Madrid 1879» p. 12 (380). Revista El Campo. Agricultura jardinería y sport. [Consulta: 3 febrer 2017].
  8. ↑ Ramos Frendo, 2005, p. 164.
  9. ↑ «Figueroa y Torres, José. 37. Elecciones 1.2.1891». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  10. ↑ «Figueroa y Torres, José. 39. Elecciones 5.4.1896». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  11. ↑ «Figueroa y Torres, José. 40. Elecciones 27.3.1898». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  12. ↑ «Figueroa y Torres, José. 41. Elecciones 16.4.1899». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  13. ↑ «Figueroa y Torres, José. 42. Elecciones 19.5.1901». Archivo histórico de diputados (1810-1977). Congreso de los Diputados.
  14. ↑ Ministerio de Fomento: «Real decreto nombrando Director general de Agricultura, Industria y Comercio á D. José Figueroa Torres, Vizconde de Irueste». Gaceta de Madrid núm. 261, de 17 de septiembre de 1892, pàg. 981.
  15. ↑ Ministerio de Fomento: «Real decreto admitiendo á D. José Figueroa y Torres la dimisión del cargo de Director general de Agricultura, Industria y Comercio». Gaceta de Madrid núm. 356, de 21 de diciembre de 1892, pàg. 882.
  16. ↑ Soldevilla, 1898, p. 294.
  17. ↑ «El nuevo gobernador de Madrid». La Época [Madrid], XLIX, 16.980.
  18. ↑ «El nuevo gobernador». El Siglo Futuro [Madrid], 06-10-1897.
  19. ↑ Presidencia del Consejo de Ministros: «Reales decretos nombrando, Gobernador civil de Madrid, á D. José Figueroa; Subsecretario de la Presidencia del Consejo de Ministros, á D. Francisco Javier Ugarte; Senadores vitalicios, á D. Cecilio Gurrea, á D. José Ignacio de Echevarría y á Don Joaquín Caro, y Presidente de la Audiencia de Huelva, á D. Pablo Burgos». Gaceta de Madrid núm. 255, de 12 septiembre de 1897, pàg. 1083.
  20. ↑ Presidencia del Consejo de Ministros: «Real decreto admitiendo la dimisión á Don José Figueroa, Gobernador civil de Madrid». Gaceta de Madrid núm. 279, de 6 de octubre de 1897, pàg. 71.
  21. ↑ Kasabal, 1897, p. 626.
  22. ↑ Ministerio de Guerra: «Real decreto concediendo merced de Hábito de la Orden de Santiago á D. José Figueroa y Torres, Vizconde de Irueste». Gaceta de Madrid núm. 130, de 10 de mayo de 1894, pàg. 444.
  23. ↑ «Esquela». El Globo [Madrid], XXVII, 9320, 13-06-1901. ISSN: 2171-0082.
  24. ↑ «Efemérides de la semana». La Lectura Dominical. Apostolado de la Prensa [Madrid], VIII, 389, 16-06-1901, pàg. 379. ISSN: 2171-3189.
  25. ↑ «Exmo. Sr. D: José Figueroa y Torres» p. 358, 15-06-1901.
  26. ↑ «Crónica granadina». La Alhambra [Granada], IV, 83, 15-06-1901, pàg. 263. ISSN: 1889-8572.

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_Figueroa_y_Torres&oldid=33336454»