José Francos Rodríguez

periodista espanyol

José Francos Rodríguez (Madrid, 5 d'abril de 1862 - 13 de juliol de 1931), periodista, escriptor, mèdic i polític espanyol.

Infotaula de personaJosé Francos Rodríguez
Francos Rodríguez.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1862 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1931 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
1998 – 1999
Circumscripció electoral: Coamo

Greater Royal Coat of Arms of Spain (c.1883-1931) Version with Golden Fleece and Charles III Orders.svg Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 6 novembre 1927
Ministre de Gràcia i Justícia
14 agost 1921 – 8 març 1922
← Julio Wais SanmartínJosep Bertran i Musitu →
Escudo de Madrid.svg Alcalde de Madrid
26 desembre 1917 – 30 abril 1918
← Fernando Barón y Martínez de AgullóLuis Silvela y Casado →
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
19 abril 1917 – 11 juny 1917
← Julio Burell y CuéllarRafael Andrade Navarrete →
Escudo de Madrid.svg Alcalde de Madrid
12 febrer 1910 – 6 febrer 1912
← Alberto Aguilera y VelascoJoaquín Ruíz Giménez →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
27 abril 1907 – 6 abril 1923
Circumscripció electoral: Alacant
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
29 setembre 1905 – 30 març 1907
Circumscripció electoral: Almansa
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
24 maig 1901 – 27 març 1903
President de l'Associació de la Premsa de Madrid
Senador del Regne
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
Escudo de la provincia de Barcelona.svg Governador civil de la província de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióSquare compasses.svg Francmaçoneria
Activitat
OcupacióPeriodista, escriptor i polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereDramatúrgia Modifica el valor a Wikidata
Premis
José Francos vist per Ramon Casas (MNAC).

BiografiaModifica

Metge, maçó, amic del periodista i escriptor assassinat Antonio Rodríguez García-Vao, amb qui va compondre algunes obres teatrals, afiliat al partit demòcrata, va ser diputat per primera vegada per aquest partit en 1898 representant Comao (Puerto Rico), i, successivament, Almansa (1901 i 1905) i Alacant (de 1907 a 1920), fins a maig de 1923, que va ser nomenat senador vitalici.

Es va distingir com periodista i va ser director d'El Heraldo de Madrid. Com a periodista va adoptar el pseudònim de Juan Colom. Va ser col·laborador d'ABC, on va publicar la sèrie "Memorias de un gacetillero", i director de La Justícia (1894) i El Globos (1896-1902). Cèlebre pel seu oratòria, va ser alcalde de Madrid dos cops, el primer entre 1910 i 1912 i el segon entre els anys 1917 i 1918, i va donar nom a un carrer d'aquesta capital. També va ser governador civil de Barcelona, càrrec en el qual va intentar intervenir en els conflictes entre empresaris tèxtils i obrers, i Director de Correus i Telègrafs, en la comesa dels quals va encarregar un pla per a fer un projecte de llei pel qual es crearia un Institut Nacional de Telefonia sota la supervisió de Telègrafs, projecte que, malgrat no ser promulgat, fou l'antecedent més directe de la unificació portada a terme en 1924 en la CTNE o Companyia Telefònica Nacional d'Espanya.

El 1917 va ser ministre d'Instrucció Pública en un Gabinet presidit per Manuel García Prieto, i en 1921 de Gràcia i Justícia en un Gabinet presidit per Antoni Maura. Va ser també escollit tresorer en 1903 i president de l'Associació de la Premsa, rellevant a Miguel Moya, des de 1920 fins a la seva mort, ja que no es va acceptar la seva dimissió per malaltia en aquest càrrec va ser l'impulsor de la construcció de la Casa de la Premsa, edifici situat en la plaça de Callao, que va inaugurar el 7 d'abril de 1930; els seus companys li van reconèixer escollint-lo president perpetu.

Va ser nomenat acadèmic de l'Espanyola en 1924. Va ser un dels vicepresidents de la Companyia Iberoamericana de Publicacions fundada en 1924 i dirigida per Ignacio Bauer. Va viatjar a l'Argentina amb un càrrec diplomàtic, i va escriure'n un llibre de viatges. Al desembre de 1930 va rebre la medalla d'Or del Treball. Va escriure nombroses obres de medicina (especialment sobre higiene), teatre, literatura i assajos en defensa de la igualtat de la dona com La mujer y la política españolas (1920). Entre els seus escrits polítics figuren Esceptismo político de la clase obrera, Las subsistencias i la sèrie de cròniques que va recollir sota el títol general de Memorias de un gacetillero, a la qual pertanyen entre altres els volums Contar vejeces, En tiempos de Alfonso XIII, Días de la Regencia i Cuando el rey era niño, importants per a estudiar la vida menuda de llavors. Amb Félix González Llana va realitzar nombroses adaptacions i traduccions teatrals.

ObresModifica

Cròniques periodístiques i articlesModifica

  • Cuando el Rey era niño. De las memorias de un Gacetillero. 1890-1892 (Madrid, 1895)
  • Contar vejeces. De las memorias de gacetillero (1893 - 1897) 1928.
  • El Año de la Derrota 1898. De las memorias de un gacetillero (Madrid, 1930)
  • Días de la regencia; recuerdos de lo que fue, 1886-1889, Madrid: Saturnino Calleja, 1922
  • Sanos y enfermos: historietas (Madrid, 1897)
  • Vida postal española: artículos y discursos (Madrid, 1916)

Assaigs i discursosModifica

  • La mujer y la política espanolas, Madrid: Librería de los Sucesores de Hernando, 1920
  • El periódico y su desenvolvimiento en España. Discurso leído ante la Real A. Española (Madrid, 1924)
  • El delito sanitario. Madrid, 1920.
  • El teatro en España 1908. (Crónicas teatrales aparecidas en El Diario Español de Buenos Aires) (Madrid, 1909).
  • La hora feliz. Episodios de la vida teatral. (Madrid: Prensa Moderna, 1920)
  • Las subsistencias. Carnes y demás alimentos. Sustitutivos de consumos e impuestos Municipales. La salud en Madrid.
  • La vida de Canalejas (Madrid, 1918)
  • Sobre las penas e historia y vida penitenciaria. Discurso leído por D... Ministro de Gracia y Justicia en l'obertura de los Tribunales (1921)
  • Cuestiones antropológicas, Madrid : Librería Gutenberg de J. Ruíz y Compañía, 1895

NarrativaModifica

  • El espía (Madrid, 1914).
  • El primer actor (Madrid, 1909).
  • La novela de Urbesierva (narraciones) (1887)

Llibrds de viatgesModifica

  • Huellas españolas: impresiones de un viaje por América (Madrid, circa 1920)

TeatreModifica

  • El catedrático, 1904.
  • El señorito, (1908) sarsuela.
  • Varios sobrinos y un tío (1911).
  • Amb Félix González Llana, Los plebeyos (1897)
  • Amb Félix González Llana, De México a Villacorneja (1895)
  • Amb Félix González Llana, El intruso (1900)
  • Amb Félix González Llana, El pan del pobre (1895)
  • Amb Félix González Llana, Blancos y negros (1893]
  • Amb Félix González Llana, el lujo, (1897)
  • Amb Félix González Llana, Los pobres de Madrid.
  • Amb Antonio García-Vao, La encubridora (1887)

AltresModifica

  • Proyecto de telefonía nacional: presentado al Ministro de la Gobernación Madrid, 1917.

BibliografiaModifica

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 
  • BLEIBERG, Germán et alii: Diccionario de Historia de España. (1979). Madrid: Alianza Editorial. 910, 2 ed., 3 vols.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Francos Rodríguez
Càrrecs públics
Precedit per:
Alberto Aguilera y Velasco
Fernando Barón y Martínez de Agulló
Alcalde de Madrid
 

1910-1912
1917-1918
Succeït per:
Joaquín Ruiz-Giménez
Luis Silvela y Casado
Precedit per:
Juan Sánchez Anido
Governador Civil de Barcelona
 

(juny-octubre) 1913
Succeït per:
Rafael Andrade Navarrete
Precedit per:
Julio Burell y Cuéllar
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
 

(abril-juny) 1917
Succeït per:
Rafael Andrade Navarrete
Precedit per:
Julio Wais Sanmartín
Ministre de Gràcia i Justícia
 

1921-1922
Succeït per:
Josep Bertran i Musitu
Premis i fites
Precedit per:
Jacinto Octavio Picon Bouchet
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira d

1924-1931
Succeït per:
Niceto Alcalá-Zamora y Torres