Obre el menú principal

José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta

diplomàtic espanyol
(S'ha redirigit des de: José Joaquín Puig de la Bellacasa)

José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta (Bilbao, 5 de juny de 1931) és un diplomàtic, jurista i ambaixador espanyol.

Infotaula de personaJosé Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta Badge of the Order of Calatrava.svg
Biografia
Naixement 5 de juny de 1931 (1931-06-05) (88 anys)
Bilbao
Escudo de España (1977-1981).svg  Subsecretari d'Afers Exteriors
23 de juny de 1978 – 10 d'octubre de 1980
Escudo de armas de Juan Carlos I de España.svg  Secretari General de la Casa Reial espanyola>
19 de gener de 1990 – 27 de febrer de 1991
Escudo de España (mazonado).svg  Ambaixador d'Espanya a Portugal Portugal[1]
1991 – 1995
Escudo de España (mazonado).svg  Ambaixador d'Espanya a Regne Unit Regne Unit
1983 – 1990
Escudo de España (mazonado).svg  Ambaixador d'Espanya al Vaticà Ciutat del Vaticà
1980 – 1983
Dades personals
Formació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Diplomàtic
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de pare català i mare basca. El seu pare va ser un enginyer industrial originari de Banyoles. Era cosí germà del polític de la Lliga Regionalista, Lluís Puig de la Bellacasa i Deu, que va participar a "Les Bases d'Estoril" de 1946. La seva mare era oriünda de Zalla a Encartaciones de Biscaia.[cal citació]

Va viure a Bilbao i Areeta, fins que, el 1947, la seva família es va traslladar a Madrid on va finalitzar els estudis de Batxillerat al Col·legi de Areneros de la Companyia de Jesús. Va ser alferes de Complement d'Infanteria el 1951, es va llicenciar en Dret per la Universitat Complutense de Madrid el 1953, va ampliar estudis al Col·legi d'Europa a Brugge i el 17 de juliol de 1959 va ingressar en la carrera diplomàtica.[2] Va contreure matrimoni en 1960 amb la bilbaina Paz de Aznar y Ybarra, cunyada d'Emilio de Ybarra Churruca, i tenen sis fills.[cal citació]

El 1959 va ingressar a l'Escola Diplomàtica passant a ser Secretari d'Ambaixada de la Direcció general de Política Exterior el 1961 i Sotsdirector del Gabinet del Ministre d'Afers exteriors, Fernando María Castiella, entre 1962 i 1969. Durant 1970 va estar en la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Afers exteriors, per després ser destinat com Conseller de l'Ambaixada d'Espanya a Londres de 1971 a 1974, amb Manuel Fraga d'ambaixador, des d'on es va adherir al Grup Tácito.[cal citació]

El 1974 passà a prestar els seus serveis a la Secretaria de la Casa del Príncep d'Espanya que va abandonar el febrer de 1976 després de ser nomenat director general de Cooperació Tècnica Internacional i a conseqüència de discrepàncies amb el llavors Secretari General de la Casa del Rei Alfonso Armada.[2]

Va culminar la seva segona estada en el Palau de Santa Cruz com a Subsecretari d'Afers exteriors i cap de la carrera diplomàtica entre 1978 i 1980 (no hi havia Secretaris d'Estat), coincidint amb Marcelino Oreja Aguirre i José Pedro Pérez-Llorca com a Ministres. A la fi d'aquest any, Adolfo Suárez el va nomenar ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu[3] i la Sobirana Orde de Malta, per succeir al mort Ángel Sanz-Briz.

Durant la seva etapa com a Ambaixador a Roma i Londres, va organitzar la primera visita d'un Papa a Espanya, Joan Pau II (1982), i el primer intercanvi de viatges d'Estat entre els Sobirans d'Espanya i el Regne Unit, Elisabet II (1986, Regne Unit i 1988, Espanya). Així mateix va organitzar la primera visita d'un Primer ministre britànic a Espanya, Margaret Thatcher (1988),[4] i dels Prínceps de Gal·les (1987).

En jubilar-se el Marquès de Mondéjar com a Cap de la Casa del Rei el gener de 1990 fou designat el març Secretari General de la Casa Reial, substituint al general Sabino Fernández Campo i fins al gener de 1991.[5][6] El 15 de febrer de 1991 va ser anomenat embaixador d’Espanya a Portugal, substituint a Gabriel Ferran de Alfaro.[7] El 1995, faltant un any per a la seva jubilació, va ser substituït pel polític socialista Raúl Morodo Leoncio. Després del seu retorn de Lisboa es va jubilar del servei diplomàtic en 1996 com a President del Consell Superior d'Afers exteriors. A principis de 1997, va ser nomenat pel Consell de Ministres membre del Consell d'Estat, presidit per Íñigo Cavero.[8]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica