José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta

diplomàtic espanyol

José Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta (Bilbao, 5 de juny de 1931 Madrid, 20 d'abril de 2021) fou un diplomàtic espanyol, secretari general de la Casa del Rey.

Infotaula de personaJosé Joaquín Puig de la Bellacasa y Urdampilleta Badge of the Order of Calatrava.svg
Biografia
Naixement5 juny 1931 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 2021 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
Escudo de España (1977-1981).svg  Subsecretari d'Afers Exteriors
23 de juny de 1978 – 10 d'octubre de 1980
Escudo de armas de Juan Carlos I de España.svg  Secretari General de la Casa Reial espanyola>
19 de gener de 1990 – 27 de febrer de 1991
Escudo de España (mazonado).svg  Ambaixador d'Espanya a Portugal Portugal[1]
1991 – 1995
Escudo de España (mazonado).svg  Ambaixador d'Espanya a Regne Unit Regne Unit
1983 – 1990
Escudo de España (mazonado).svg  Ambaixador d'Espanya al Vaticà Ciutat del Vaticà
1980 – 1983
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDiplomàtic i jurista Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Fill de pare català i mare basca. El seu pare va ser un enginyer industrial originari de Banyoles. Era cosí germà del polític de la Lliga Regionalista, Lluís Puig de la Bellacasa i Deu, que va participar a "Les Bases d'Estoril" de 1946. La seva mare era oriünda de Zalla a Encartaciones de Biscaia.[cal citació]

Va viure a Bilbao i Areeta, fins que, el 1947, la seva família es va traslladar a Madrid on va finalitzar els estudis de Batxillerat al Col·legi de Areneros de la Companyia de Jesús. Va ser alferes de Complement d'Infanteria el 1951, es va llicenciar en Dret per la Universitat Complutense de Madrid el 1953, va ampliar estudis al Col·legi d'Europa a Brugge i el 17 de juliol de 1959 va ingressar en la carrera diplomàtica.[2] Va contreure matrimoni en 1960 amb la bilbaina Paz de Aznar y Ybarra, cunyada d'Emilio de Ybarra Churruca, i van tenir sis fills.[3]

El 1959 va ingressar a l'Escola Diplomàtica passant a ser Secretari d'Ambaixada de la Direcció general de Política Exterior el 1961 i Sotsdirector del Gabinet del Ministre d'Afers exteriors, Fernando María Castiella, entre 1962 i 1969.[4] Durant 1970 va estar en la Secretaria General Tècnica del Ministeri d'Afers exteriors, per després ser destinat com a Conseller de l'Ambaixada d'Espanya a Londres de 1971 a 1974, amb Manuel Fraga d'ambaixador i Fernando Morán de cònsol.[4]

El 1974 passà a prestar els seus serveis a la Secretaria de la Casa del Príncep d'Espanya que va abandonar el febrer de 1976 després de ser nomenat director general de Cooperació Tècnica Internacional i a conseqüència de discrepàncies amb el llavors Secretari General de la Casa del Rei Alfonso Armada.[2] Se li atribueix la redacció del discurs del rei Joan Carles el 22 de novembre de 1975 amb motiu de la seva proclamació a les Corts.[5]

Va culminar la seva segona estada en el Palau de Santa Cruz com a Subsecretari d'Afers exteriors i cap de la carrera diplomàtica entre 1978 i 1980,[4] coincidint amb Marcelino Oreja Aguirre i José Pedro Pérez-Llorca com a Ministres. A la fi d'aquest any va ser nomenat ambaixador d'Espanya davant la Santa Seu[6] i la Sobirana Orde de Malta, per succeir al mort Ángel Sanz-Briz.

Durant la seva etapa com a Ambaixador a Roma i Londres, el 1982 va organitzar la visita del Papa Joan Pau II a Espanya; i el primer intercanvi de viatges d'Estat entre els Sobirans d'Espanya i el Regne Unit, Elisabet II (1986, Regne Unit i 1988, Espanya). Així mateix va organitzar la primera visita d'un Primer ministre britànic a Espanya, Margaret Thatcher (1988),[7] i dels Prínceps de Gal·les (1987).[5]

El març de 1990 fou designat Secretari General de la Casa del Rey,[5] sota la prefectura de Sabino Fernández Campo i fins al gener de 1991.[8][9] El 15 de febrer de 1991 va ser anomenat ambaixador d'Espanya a Portugal,[3] substituint a Gabriel Ferran de Alfaro.[10] El 1995, faltant un any per a la seva jubilació, va ser substituït pel polític socialista Raúl Morodo Leoncio. Després del seu retorn de Lisboa es va jubilar del servei diplomàtic en 1996 com a President del Consell Superior d'Afers exteriors. A principis de 1997, va ser nomenat pel Consell de Ministres membre del Consell d'Estat, presidit per Íñigo Cavero.[11][4]

Va morir el 20 d'abril de 2021, per COVID-19, a l'edat de 89 anys.[12]

ReferènciesModifica

  1. Ambaixadors espanyols a Portugal Arxivat 2015-02-25 a Wayback Machine. 1917-2012
  2. 2,0 2,1 «El segundo adiós a la Zarzuela por enfrentamientos personales» (en castellà). El País [Madrid], 25-01-1991. ISSN: 1134-6582.
  3. 3,0 3,1 Oreja, Marcelino. «En la muerte del diplomático Puig de la Bellacasa: «Recuerdos de un servidor ejemplar de España y de la Corona»» (en castellà). ABC, 20-04-2021. [Consulta: 22 abril 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 E., S. «Fallece el diplomático Puig de la Bellacasa, ex secretario general de la Casa del Rey» (en castellà). ABC, 20-04-2021. [Consulta: 23 abril 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 Zarzalejos, José Antonio. «El hombre que se enfrentó a Juan Carlos I» (en castellà). El Confidencial, 20-04-2021. [Consulta: 7 maig 2021].
  6. Presentació de Cartes Credencials davant Joan Pau II en novembre de 1980
  7. En "ABC" amb motiu de la visita de Margaret Thatcher a Espanya en setembre de 1988
  8. Puig de la Bellacasa se incorpora a la Casa Real a El País, 27 de març de 1990
  9. Prades, Joaquina; Cembrero, Ignacio «Puig de la Bellacasa deja la Casa Real por discrepancias con el general Fernández Campo» (en castellà). El País [Madrid], 25-01-1991. ISSN: 1134-6582.
  10. «El Gobierno nombra a Puig de la Bellacasa embajador en Portugal» (en castellà). El País [Madrid], 16-02-1991. ISSN: 1134-6582.
  11. Discurs del President del Consell d'Estat, amb motiu de la presa de possessió com a Conseller d'Estat 27/2/1997
  12. «Fallece Puig de la Bellacasa, el leal secretario del rey Juan Carlos que desaprobó su relación con Marta Gayá» (en castellà). Vanity Fair, 21-04-2021. [Consulta: 22 abril 2021].

Enllaços externsModifica