José Luis Borau Moradell
José Luis Borau Moradell (Saragossa, 8 d'agost de 1929 - Madrid, 23 de novembre de 2012) va ser un director, productor, guionista, actor ocasional, editor literari i crític de cinema espanyol, membre de la Real Academia Española en el silló B des de 2008 i fins a la seva mort.[1][2] Juntament amb Gutiérrez Aragón, Vicente Aranda i Jaime Camino forma part del moviment Nou cinema espanyol, entre els anys seixanta i setanta. Entre el 1994 i 1999 va ser president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Va dirigir el Diccionario del Cine Español (1998) i va fundar l'editorial Ediciones El Imán, dedicada a llibres de cinema. Des de 2008 va ocupar el seient B de la Real Academia Española.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 agost 1929 Saragossa (Espanya) |
Mort | 23 novembre 2012 (83 anys) Madrid |
Causa de mort | càncer de laringe |
Sepultura | cementiri de San Justo |
President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya | |
Activitat | |
Ocupació | productor de cinema, escriptor, guionista, director de cinema, actor |
Activitat | 1960 - 2012 |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| |
|
Biografia
modificaVa començar a estudiar Dret a Saragossa el 1949, després de treballar com a crític de cinema al diari Heraldo de Aragón, estudià des de 1957 a l'Escuela Oficial de Cinematografía a Madrid, realitzant com a treball final de carrera el curtmetratge En el Río el 1960.
Va formar part de la primera generació de l'Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid i juntament amb cineastes com Vicente Aranda, Manuel Gutiérrez Aragón o Jaime Camino va participar durant els anys 60 i 70 en el moviment conegut com a Nou cinema espanyol.[4]
Es va dedicar, en un principi, al subgènere de pel·lícules de l'Oest anomenat Spaghetti Western (Brandy, 1963) o al thriller (Crimen de doble filo, 1965), amb poc d'èxit comercial.
Va fundar la seva pròpia productora (1967) anomenada El Imán. Durant deu anys va filmar sobretot anuncis i va produir pel·lícules per a altres. A més va treballar com a professors de guions a l'Escuela Oficial de Cinematografía.
La seva pel·lícula sota el seu control va ser el thriller polític Hay que matar a B. (1974).
El seu èxit comercial més gran va ser l'any 1975 amb el drama Furtivos, on un dels protagonistes era Ovidi Montllor.
De 1994 a 1999 va ser president de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, des d'on dirigí el Diccionario de Cine Español el 1998. El 1995 fundà la seva editorial, Ediciones El Imán, dedicada principalment a la cinematografia.
Filmografia
modificaCinema
modificaAny | Pel·lícula | Funcions | Director | |||
---|---|---|---|---|---|---|
Director | Guionista | Productor | Actor | |||
2001 | El verano de Anna | Jeanine Meerapfel | ||||
2000 | Leo | |||||
1997 | Niño nadie | |||||
1996 | Ilona llega con la lluvia | Sergio Cabrera | ||||
1993 | Todos a la cárcel | Luis García Berlanga | ||||
1988 | Malaventura | Manuel Gutiérrez Aragón | ||||
1986 | Tata mía | |||||
1984 | Río abajo (On the line) | |||||
1981 | Cuentos para una escapada | Diversos | ||||
1979 | La Sabina | |||||
1978 | Sonámbulos | Manuel Gutiérrez Aragón | ||||
1977 | In memoriam | Enrique Brasó | ||||
1977 | El monosabio | Ray Rivas | ||||
1976 | Camada negra | Manuel Gutiérrez Aragón | ||||
1975 | La adúltera | Roberto Bodegas | ||||
1975 | Furtivos | |||||
1973 | Hay que matar a B. | |||||
1972 | Mi querida señorita | Jaime de Armiñán | ||||
1970 | Un, dos, tres, al escondite inglés | Iván Zulueta | ||||
1965 | Crimen de doble filo | |||||
1964 | Brandy |
Televisió
modificaAny | Sèrie | Funcions | Director | |||
---|---|---|---|---|---|---|
Director | Guionista | Productor | Actor | |||
1992 | Celia |
Obra literària
modifica- Camisa de once varas, Premi Tigre Juan de Narrativa.
- Navidad, horrible navidad
- El amigo de invierno
- Cuentos de Culver City
- Palabra de cine
- Diccionario de cine español
- La pintura en el cine, el cine en la pintura
- Cine, arte y artilugios en el cine español
Guions publicats
modifica- Leo
Premis i nominacions
modificaPremis
modifica- 2001. Goya a la millor direcció per Leo
- 2002. Premio Nacional de Cinematografía
- 2003. Premi Tigre Juan de narrativa
- 2009. Menció Especial Espiello
- 2009. Premio de las Letras Aragonesas
- Té dedicat un carrer amb el seu nom a Saragossa
Nominacions
modifica- 1987. Goya al millor guió original per Tata mía
- 2001. Goya al millor guió original per Leo
Referències
modifica- ↑ «Algo más que un director de cine», El País, 23 de noviembre de 2012.
- ↑ «Fallece José Luis Borau a los 83 años», ABC, 23 de novembre de 2012.
- ↑ «La Filmoteca ret homenatge al director José Luis Borau». web. Generalitat de Catalunya, 01-02-2013. [Consulta: febrer 2013].
- ↑ ara.cat
Enllaços externs
modifica- Jose Luis Borau, nuevo académico de la lengua. La Gaceta de los Negocios Arxivat 2021-04-14 a Wayback Machine.
- El cineasta José Luis Borau, Premio de las Letras Aragonesas 2009
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Gerardo Herrero |
President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya 1994-1999 |
Succeït per: Aitana Sánchez-Gijón |
Precedit per: Fernando Fernán Gómez |
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira B 2008-2012 |
Succeït per: Aurora Egido Martínez |