José Luis Olaizola Sarriá
José Luis Olaizola Sarriá (n. Sant Sebastià, 25 de desembre de 1927) és un escriptor i guionista de cinema espanyol. Va exercir la advocacia, que va abandonar més tard per dedicar-se a escriure. Va guanyar el Premi Planeta de 1983 per la seva novel·la La guerra del general Escobar, que narra la història d'un general condemnat a mort per romandre fidel al Govern de la República durant la Guerra Civil. El llibre està basat en la història real del general Antonio Escobar.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Luis Olaizola 25 desembre 1927 (96 anys)Sant Sebastià (Guipúscoa) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, guionista, advocat |
| Membre de | |
Premis
| |
  | |
Biografia modifica
Va néixer a Sant Sebastià en 1927. És llicenciat en Dret. Actualment conrea la literatura i el cinema. Ha obtingut valuosos guardons, entre ells el Premi Planeta 1983. Besnet d'un patró de pesca, ell mateix, seguint la tradició familiar, va ser remero en la seva joventut i va participar en campionats de bateles a Espanya. Va estudiar Dret i va exercir com advocat durant quinze anys, professió que va abandonar per dedicar-se a la literatura.[3]
Porta publicats prop de setanta llibres de diversos gèneres (conreant especialment la novel·la, el assaig històric i la literatura infantil), dels quals ha venut uns dos milions d'exemplars. Després de guanyar el Premi Planeta en 1983, fou processat en 1984 sota l'acusació d'haver plagiat el llibre del guió cinematogràfic Deber de Pedro Massip Uríos,[4] qui fins i tot aconseguí que en gener de 1985 se suspengués la venda del llibre.[5] Finalment, en juny de 1985 Massip arribà a un acord amb Editorial Planeta i retirà la demanda, de manera que el jutge va sobresseïr el cas.[6]
És president de l'ONG Somos Uno, dedicada a la lluita contra la prostitució infantil a Tailàndia.
Membre supernumerari de l'Opus Dei, és pare de nou fills. Actualment, viu en Boadilla del Monte (província de Madrid).[7]
Premis modifica
- Premi Ateneo de Sevilla (1976) per Planicio (en el mateix certamen quedà segona la seva novel·la Lolo).
- Premi Barco de Vapor (1982) per Cucho.
- Premi Planeta (1983) per La guerra del general Escobar.[8]
- Grand Prix de la Academie des Lecteurs (París, 1988) per Cucho.
- Prix Littéraire de Bourran (Bordeus, 1992) per El cazador urbano.
- Premi de premsa
- Premi Bravo
- Premi Troa (2012) "Libros con valores" per La niña del arrozal
- L'ajuntament de Boadilla del Monte ha donat el seu nom al Premi de Relat Breu que convoca amb caràcter anual, junt amb el Premi de Poesia Carmen de Silva i Beatriz Villacañas i el de Joves Valors de la Comunitat de Madrid.
Obra modifica
Literatura modifica
- Soy pastero" Jose Luis Olaizola,1979
- Cucho, 1982
- La guerra del general Escobar, 1983, Barcelona, Planeta.
- Bibiana y su mundo , 1985, Barcelona, Barco de vapor.
- La paloma azul, 1987, Barcelona, Planeta.
- Hernán Cortés, crónica de un imposible, 1990, Barcelona, Planeta.
- La puerta de la esperanza (escrit amb Juan Antonio Vallejo-Nágera), 1990, Barcelona, Planeta.
- La Flaca y el Gordo, 1994, Madrid, Ediciones SM.
- El valle del silencio, 1995.
- El cazador urbano, 1997, Madrid, Bruño.
- La sombra del castillo, 3ª edición 1997, Madrid, Ediciones Palabra.
- El vendedor de noticias, 1997 Barcelona, Planeta
- Diario de un cura urbano, 1998, Barcelona, Planeta
- Bartolomé de Las Casas, crónica de un sueño, 2000, Barcelona, Planeta.
- El caballero del Cid, 2000, Barcelona, Planeta.
- Guía de curas con encanto, 2000, Madrid, Ediciones Palabra.
- Juan XXIII: una vocación frustrada, 2001, Madrid, Temas de Hoy.
- El amante vicario, 2001, Barcelona, Planeta.
- La leyenda de Boni Martin, 2001, Madrid, Anaya.
- El secreto de Gabriela, 2001, Madrid, Anaya.
- Juan Sebastián Elcano. La mayor travesía de la Historia, 2002, Barcelona, Planeta.
- Corre, Benito, corre[Enllaç no actiu], 2ª edición 2002, Madrid, Ediciones Palabra.
- La sombra del castillo, 3ª edición 2006, Madrid, Ediciones Palabra.
- Juana la Loca, 2007, Barcelona, Planeta.
- Las islas de la felicidad, 2007, Barcelona, Planeta.
- El camino de las estrellas, 2007, Madrid, Ediciones Palabra.
- Un mercedes para Macario, 2009.
- Hermenegildo, príncipe y martir, 2010 Madrid, Ediciones Palabra.
- Y comieron perdices... O sea, es posible ser feliz, 2011, Madrid, Rialp.
- La niña del arrozal, Ediciones Martínez Roca, 2011
- Volverá a reír la primavera, Martinez Roca, 2012
- El jardín de los tilos, Martínez Roca, 2013
- El anarquista indómito. La leyenda del ángel rojo. Madrid, 2017. Editorial Libros Libres.
Cinema modifica
Filmografia com a director modifica
Filmografia com a guionista modifica
- Palmira (1981) de José Luis Olaizola
- Dos mejor que uno (1984) d'Ángel Llorente
- Maten al Luis (2008) de Camilo Aranguiz
Referències modifica
- ↑ José Luis Olaizola a lecturalia.com
- ↑ La guerra del general Escobar al web d'Editorial Planeta
- ↑ José Luis Olaizola a mcnbiografias
- ↑ Procesado José Luis de Olaizola, penúltimo ganador del Planeta, por presunto plagio, El País, 6 de desembre de 1984
- ↑ El juez prohíbe por supuesto plagio la venta del libro que fue premio Planeta 1983, El País, 18 de gener de 1985
- ↑ El ayudante del general Escobar retira la querella contra Olaizola, ABC, 21 de juny de 1985
- ↑ José Luis Olaizola: «La literatura es tan importante como la familia, pero no más», opusdei.es
- ↑ La guerra del general Escobar ha estat definida per Álvaro Mutis i Javier Cercas com la millor novel·la sobre la guerra civil espanyola
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Cristóbal Zaragoza Manú |
Premi Ateneo de Sevilla 1976 |
Succeït per: Carlos Rojas Vila Memorias inéditas de José Antonio Primo de Rivera |
| Precedit per: Pilar Mateos Martín Jeruso quiere ser gente |
Premi El Barco de Vapor 1982 |
Succeït per: Fernando Almena Santiago Un solo de clarinete |
| Precedit per: Jesús Fernández Santos Jaque a la dama |
Premi Planeta 1983 |
Succeït per: Francisco González Ledesma Crónica sentimental en rojo |