José Manuel Pardo de Santayana y Suárez

José Manuel Pardo de Santayana y Suárez (13 d'octubre de 1913, Santander - 29 de març de 1997, Madrid)[1][2][3] fou un polític falangista espanyol i governador civil de vàries províncies durant la dictadura franquista.

Infotaula de personaJosé Manuel Pardo de Santayana y Suárez
Biografia
Naixement13 d'octubre de 1913
Santander (Cantàbria)
Mort29 de març de 1997 (83 anys)
Madrid
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil de Lleida
10 d'abril de 1943 – 14 de juny de 1945
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil de les Illes Balears
14 de juny de 1945 – 8 de juny de 1951
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil d'A Corunya
17 de març de 1951 – 8 de novembre de 1953
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil de Saragossa
8 de novembre de 1953 – 10 d'abril de 1965
COA Spain 1945 1977.svg  Governador civil de Madrid
10 d'abril de 1965 – 15 de novembre de 1969
Activitat
OcupacióPolític i enginyer agrònom
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Pardo de Santayana era enginyer agrònom.[1] El 1941 era conseller nacional del Sindicato Español Universitario (SEU), en representació del districte universitari de Valladolid. El 1943 fou designat governador civil de la província de Lleida i el juny de 1945 passà a exercir el mateix càrrec a les Illes Balears, càrrec que ocupà fins l'1 de juny de 1951 quan passà al govern civil d´A Corunya.[4] El vuit de novembre de 1953 fou nomenat governador civil de Saragossa i cap provincial de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.[2] De la província de Madrid ho fou des del 10 d'abril de 1965[5][6] fins al 14 de novembre de 1969, i també cap provincial de la Falange.[7] Fou un governador civil molt expeditiu i autoritari, però la seva duresa estava compensada per una preocupació forta en favor de la cultura. Una de les fetes amb què ho demostrà més eficaçment fou la reconstrucció i reorganització de l’Estudi General Lul·lià.[8] El maig de 1948, en una nota enviada a la Secretaria General del Movimiento se l'acusà de corrupció en els abastaments, en relació a cobraments per la tolerància del joc, i irregularitats econòmiques en el club nàutic de Palma.[9]

El seu nebot fou el tinent general Alfonso Pardo de Santayana y Coloma (1936-2015) que fou cap d'Estat Major entre 1998 i 2003. Un altre nebot, el tinent coronel Jose Ramón Pardo de Santayana y Coloma, està proper a l'intent de cop d'estat de 1981.[10]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Pardo de Santayana y Suárez, Manuel» (en castellà). Histórico de diputados 1810-1977. Congreso de los Diputados. [Consulta: 4 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 «[Efemèride Fa 80 anys que Franco és Fill Predilecte de Sineu]» (en català). Díngola, 23-12-2016.
  3. «ABC (Madrid) - 01/04/1997, p. 91 - ABC.es Hemeroteca» (en castellà). [Consulta: 4 desembre 2017].
  4. «L´Institut d´Estudis Eivissencs». Diario de Ibiza. [Consulta: 4 desembre 2017].
  5. «ABC (Madrid) - 28/04/1965, p. 79 - ABC.es Hemeroteca» (en castellà). [Consulta: 4 desembre 2017].
  6. Boletín Oficial del Estado, 86, 09-04-1965, pàg. 5339.
  7. Boletín Oficial del Estado, 274, 14-11-1969, pàg. 51403.
  8. Moll, F. de B.. Els altres quaranta anys (1935-1974). Palma: Ed. Moll, 1975, p. 113. 
  9. «any 1948 en els fets». [Consulta: 4 desembre 2017].
  10. «Altos cargos ignoraron la neutralidad española para ayudar a la Alemania en guerra» (en castellà). [Consulta: 4 desembre 2017].