José María Benegas Haddad

polític espanyol

José María Benegas Haddad, més conegut com a Txiki Benegas (Caracas, 25 de juliol de 1948 - Madrid, 25 d'agost de 2015),[1] va ser un polític i advocat basc. Membre del Partit Socialista d'Euskadi integrat en el Partit Socialista Obrer Espanyol. Era fill del militant del PNB José María Benegas Echeverría i pare de Pablo, guitarrista del grup de pop espanyol La Oreja de Van Gogh, i germà de Doris Benegas Haddad.

Infotaula de personaTxiki Benegas
Txiki Benegas en el 38 Congreso del PSOE-2.jpg
José María "Txiki" Benegas al 38è Congrés del PSOE (2012)
Nom original(es) José María Benegas modifica
Biografia
NaixementJosé María Benegas Haddad
25 de juliol de 1948
Caracas
Mort25 d'agost de 2015(2015-08-25) (als 67 anys)
Madrid
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer modifica)
Lloc d'enterramentSant Sebastià modifica
Laurak bat.svg  Conseller d'Interior del Consell General del País Basc
17 de febrer de 1978 – 22 d'abril de 1980
cap
PresidentRamón Rubial Cavia
Carlos Garaikoetxea
  President del PSE-PSOE
1978 – 1990
cap
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat a les Corts Espanyoles
29 d'octubre de 1989 – 25 d'agost de 2015
LegislaturaIV-X
CircumscripcióBiscaia

15 de juny de 1977 – 8 de març de 1984
LegislaturaConstituent, I-II
Dades personals
FormacióUniversitat de Valladolid modifica
Activitat
OcupacióAdvocat
Activitat1977-2004
PartitPartit Socialista d'Euskadi
Família
FillsPablo Benegas modifica
GermansDoris Benegas Haddad modifica
Premis

IMDB: nm1654562 Modifica els identificadors a Wikidata

Llicenciat en Dret, va ser Diputat al Congrés ininterrompudament des de 1977, obtenint l'última vegada l'escó el 2004 per Biscaia. Va ser membre de la Comissió Executiva Federal del PSOE com a secretari d'Organització i com Vocal, quan va ser clau la seva participació en el Congrés de Suresnes per a l'elecció de Felipe González com líder de l'organització. Va ser important la seva aportació en el debat del projecte de la Constitució de 1978 i de l'Estatut de Guernica de 1979. Va formar part dels membres que van negociar i van signar el Pacte d'Ajuria Enea el 12 de gener de 1988.

Va ocupar el càrrec de Conseller d'Interior en el Consell General del País Basc presidit per Ramón Rubial el 1978 i a les eleccions al Parlament Basc de 1980 fou elegit diputat per Guipúscoa. L'any 2000 se li va atribuir haver realitzat una proposta al llavors Secretari General socialista José Luis Rodríguez Zapatero per a iniciar un procés de fi de la violència al País Basc i que, amb la treva d'ETA de 2006, va seguir el President del Govern segons altre informe elaborat pel diputat del PP, Jaime Ignacio del Burgo.[2]

Va publicar diverses obres, generalment assajos sobre el terrorisme d'ETA i era habitual articulista en diferents diaris nacionals. De les seves obres destaquen: El principio de la esperanza i Euskadi: sin la paz nada es posible el 1984; La razón socialista, 1990, El socialismo de lo pequeño, 1995; Poemas del amor y de la dictadura i Una propuesta de paz, 2000, Diccionario de terrorismo, 2004 i Diario de una tregua, 2007.

ReferènciesModifica


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
'ningú'
President del PSE-PSOE
 

19781990
Succeït per:
Ramón Jáuregui Atondo