José María Ridao
José María Ridao (Madrid, 19 de setembre de 1961) és un escriptor i diplomàtic espanyol. llicenciat en dret i en filologia àrab, ingressa en la carrera diplomàtica l'any 1987. Com a escriptor ha explorat l'assaig i la novel·la.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 setembre 1961  (62 anys)Madrid |
Spanish ambassador to India (en)  | |
| 2021 – | |
| Ambassador of Spain to Nepal (en) | |
| 2021 – | |
| Ambassador of Spain to Bhutan (en) | |
| 2021 – | |
| Ambassador of Spain to Sri Lanka (en) | |
| 2021 – | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Diplomàcia, escriptura creativa i professional i periodisme |
| Ocupació | diplomàtic, escriptor |
| Membre de | |
En la seva primera etapa com a diplomàtic, va estar destinat a Angola, la Unió Soviètica, Guinea Equatorial i França. L'any 2000, va sol·licitar l'excedència per dedicar-se a la literatura. L'any 2004 va reprendre la seva carrera diplomàtica en ser nomenat ambaixador d'Espanya davant la UNESCO per decisió del Consell de Ministres, càrrec que va exercir fins a la seva renúncia el 2006, moment en què va ser membre del consell editorial del diari El País i col·laborador de la ràdio Cadena SER. El va succeir en la representació espanyola davant la UNESCO l'exministra d'Educació i Ciència socialista María Jesús San Segundo. És cònsol general adjunt de l'ambaixada d'Espanya a París. El 2015 va ser nomenat vicepresident editorial del setmanari Ahora[2] i col·labora amb Alternativas Económicas.
Obres modifica
- Agosto en el Paraíso (1998)
- Excusas para el doctor Huarte (1999)
- Contra la Historia (2000, ampliada y reeditada en 2009)
- La desilusión permanente (2000)
- El mundo a media voz (2001)
- La elección de la barbarie (2002)
- El pasajero de Montauban (2003)
- La paz sin excusa (2004)
- Weimar entre nosotros (2004)
- Dos visiones de España (ed.) (2005)
- Elogio de la imperfección (2006)
- Por la gracia de Dios (ed.) (2008)
- Mar Muerto (2010)
- Radicales libres (2011)
- Apología de Erasmo (2013)
- La estrategia del malestar (2014)
- Filosofía accidental (2015)
Referències modifica
- ↑ «José María Ridao». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
- ↑ «¿Quién está detrás del semanario Ahora?». El Triangle, 21-09-2015. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2015 [Consulta: 4 d’octubre 2015]. Arxivat 5 October 2015[Date mismatch] a Wayback Machine.
Enllaços externs modifica
- Ridao, José María «Les faux héritiers d'Azaña, usurpateurs du libéralisme espagnol (Los falsos herederos de Azaña, usurpadores del liberalismo español)» (en francès). Arkheia - Revue d'histoire, 19, 2007. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2008 [Consulta: 24 maig 2014]. Arxivat 25 de desembre 2008 a Wayback Machine.
- Ridao, José María «El mito de las dos Españas». Letras Libres, 103, abril 2010 [Consulta: 24 maig 2014].
- Ridao, José María «Teoría y práctica del tiranicidio». El País, 28-10-2011 [Consulta: 24 maig 2014].
- Ridao, José María «Estado de excepción económica permanente». El País, 26-11-2011 [Consulta: 24 maig 2014].
- Ridao, José María «El fin del optimismo». El País, 26-05-2012 [Consulta: 24 maig 2014].
- Ridao, José María «Camus ante su tiempo». Letras Libres, 144, setembre 2013 [Consulta: 24 maig 2014].
- Ridao, José María «España no es un país corrupto». El Siglo de Europa, 1047, 26-01-2014. Arxivat de l'original el 25 de maig 2014 [Consulta: 24 maig 2014]. Arxivat 25 de maig 2014 a Wayback Machine.