Obre el menú principal

José María de Zumalacárregui y Prat (Lucena, 11 de juliol de 1879 - Madrid, 3 d'abril de 1956) fou un jurista i polític espanyol, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques

Infotaula de personaJosé María de Zumalacárregui y Prat
Biografia
Naixement (es) José María Zumalacárregui y Prat
11 de juliol de 1879
Lucena
Mort 3 d'abril de 1956(1956-04-03) (als 76 anys)
Madrid
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 30 d'abril de 1956
Apartat Designats pel Cap d'Estat
Esuni.GIF  Rector de la Universitat de València
29 de març de 1930 – 31 de maig de 1931

1939 – 1941
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill de l'advocat guipuscoà Tomás de Zumalacárregui y Arrue i de la catalana Adela Prat.[1] El 1893 es graduà en batxillerat a Valladolid i en 1899 es llicencià en dret a la Universitat de Salamanca, doctorant-se en 1899. En 1904 es va doctorar en filosofia a la Universitat Central de Madrid. En 1903 fou nomenat catedràtic d'economia política i hisenda pública a la Universitat de Santiago de Compostel·la i a la Universitat de València, a la que en serà degà en 1921 i rector en 1930-1931, fins que fou destituït pel nou govern de la Segona República Espanyola.[2]

En esclatar la guerra civil espanyola el seu fill i metge Tomás Zumalacárregui Calvo fou afusellat per les autoritats republicanes a causa de la seva implicació en el cop d'estat del 18 de juliol a València. Ell mateix fou separat del servei i marxà cap a Marsella, d'on anà a Irun i novembre de 1937 es va incorporar al bàndol nacional, on el nomenaren catedràtic a la Universitat de Valladolid.

Després de la guerra fou nomenat rector de la Universitat de València, càrrec que va ocupar fins a 1941. En agost de 1939 fou nomenat president de la Comissió Gestora de la Diputació de València fins abril de 1941 i vocal del CSIC. En 1940 fou designat membre del Consell d'Economia Nacional i en 1941 fou designat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. En 1943 també fou designat Procurador en Corts designat pel Cap d'Estat, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.[3] El 1952 ingressà a l'Acadèmia Matritense de Jurisprudència i Legislació, i el 1954 va rebre el comtat de Zumalacárregui.

ObresModifica

  • Ensayo sobre el origen y desarrollo de la propiedad comunal en España hasta el final de la Edad Media (1903)
  • Elementos para el estudio del problema ferroviario en España (1918-1920)
  • Apuntes de un curso de economía política (1945)
  • Vilfredo Pareto 1848-1923 (1951)

ReferènciesModifica