José María de Urquinaona Bidot

bisbe espanyol

José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1814[cal citació]Barcelona, 31 de març de 1883) va ser un capellà espanyol, bisbe de les Canàries i de Barcelona.[1]

Plantilla:Infotaula personaJosé María de Urquinaona y Bidot

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José María de Urquinaona y Vidot Modifica el valor a Wikidata
setembre 1814 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1883 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Bisbe de Barcelona
15 juliol 1878 –
← Joaquim Lluch i GarrigaJaume Català i Albosa →
Bisbe de Canàries
30 maig 1868 –
← Joaquim Lluch i GarrigaJosé Proceso Pozuelo y Herrero →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1869–), sacerdot catòlic (1837–) Modifica el valor a Wikidata
Ordenació sacerdotal en el ritu romà23 de setembre de 1837
pel bisbe Domingo de Silos Moreno
Consagració7 de març de 1869
pels bisbes Félix Maria Arrieta y Llano, O.F.M.Cap., Juan Alfonso Albuquerque y Berión, bisbe de Còrdova, i John Baptist Scandella
Participà en
8 desembre 1869Concili Vaticà I Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar filosofia i teologia al seminari de Cadis. Va ser ordenat prevere el 23 de setembre de 1837 de mans del bisbe Domingo de Silos Moreno. Va ser capellà de convent al Puerto de Santa María, canonge de la catedral de Guadix, i arxipreste de la de Cadis.

Va ser proposat per la reina Isabel II per al bisbat de les Canàries, i nomenat pel papa Pius IX. Va ser consagrat bisbe a la catedral de Cadis el 7 de març de 1869 pels bisbes Félix Maria Arrieta y Llano, O.F.M.Cap., Juan Alfonso Albuquerque y Berión, bisbe de Còrdova, i John Baptist Scandella, bisbe de Gibraltar. Va ocupar la seu illenca fins al 1878. El 1869 havia participat activament al Concili Vaticà I.

El 15 de juliol del 1878 va ser nomenat bisbe de Barcelona, i en va prendre possessió el 14 d'octubre. El 1879 va començar la construcció del nou Seminari Conciliar de Barcelona. Va ser escollit representant eclesiàstic al senat espanyol el 1879. El 1882 es va guanyar l'admiració dels seus feligresos defensant a Madrid la protecció de la producció industrial, fet que afavoria clarament els interessos catalans. Quan va tornar, va ser rebut amb entusiasme multitudinari.

El 1880 va organitzar els actes de la celebració del mil·lenari del Monestir de Montserrat. Aprofitant l'ocasió, va fer que el papa Lleó XIII proclamés la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya, malgrat les reticències vaticanes a reconèixer singularitats nacionals. El 19 de març de 1882 va posar la primera pedra del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Va morir el 31 de març de 1883. Havia disposat no ésser enterrat a la Catedral sinó a la volta funerària de la Basílica de la Mercè, on descansa al panteó fet per l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany.

L'agraïment per la seva feina i el bon caràcter va fer que se li dediqués la cèntrica plaça d'Urquinaona de Barcelona.

Referències

modifica