José María de Urquinaona Bidot

bisbe espanyol

José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1814[cal citació]Barcelona, 31 de març de 1883) fou un sacerdot espanyol, bisbe de Canàries i de Barcelona.[1]

Infotaula de personaJosé María de Urquinaona y Bidot
Biografia
Naixement(es) José María de Urquinaona y Vidot
setembre 1814
Cadis (Andalusia)
Mort31 març 1883 (68 anys)
Barcelona
  Bisbe catòlic 

7 març 1869 –
  Bisbe diocesà 


← Joaquim Lluch i GarrigaJaume Català i Albosa →

  Bisbe de la diòcesi de Canàries 


  Bisbe de Barcelona 


  Bisbe diocesà 


← Joaquim Lluch i Garriga
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal23 de setembre de 1837
pel bisbe Domingo de Silos Moreno
Consagració7 de març de 1869
pels bisbes Félix Maria Arrieta y Llano, O.F.M.Cap., Juan Alfonso Albuquerque y Berión, bisbe de Còrdova, i John Baptist Scandella
Participà en
8 desembre 1869Concili Vaticà I
Modifica les dades a Wikidata

Va estudiar filosofia i teologia al seminari de Cadis. En aquesta ciutat fou ordenat prevere el 23 de setembre de 1837 de mans del bisbe Domingo de Silos Moreno. Va exercir de capellà de convent al Puerto de Santa María, canonge de la catedral de Guadix i arxipreste de la de Cadis.

Va ser proposat per la reina Isabel II per al bisbat de Canàries i nomenat pel papa Pius IX. Fou consagrat bisbe a la catedral de Cadis el 7 de març de 1869 pels bisbes Félix Maria Arrieta y Llano, O.F.M.Cap., Juan Alfonso Albuquerque y Berión, bisbe de Còrdova, i John Baptist Scandella, bisbe de Gibraltar. Va ocupar la seu illenca fins al 1878. El 1869 havia participar activament al Concili Vaticà I.

El 15 de juliol d'aquell any 1878 va ser nomenat bisbe de Barcelona i en va prendre possessió el 14 d'octubre següent. El 1879 va iniciar la construcció del nou Seminari Conciliar de Barcelona. Fou escollit representant eclesiàstic al senat espanyol el 1879 i el 1882 es va guanyar l’admiració dels seus feligresos en defensar a la cambra alta de Madrid la protecció de la producció industrial, fet que afavoria molt clarament els interessos catalans. A la seva tornada va ser rebut amb entusiasme multitudinari.

El 1880 va organitzar els actes de la celebració del mil·lenari del Monestir de Montserrat i, aprofitant l'ocasió, va aconseguir amb habilitat la proclamació per part del papa Lleó XIII del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya, malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals. El 19 de març de 1882 va posar la primera pedra de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

A la seva mort, el 31 de març de 1883, va disposar no ésser enterrat a la Catedral sinó a la volta funerària de la Basílica de la Mercè, on descansa en el panteó realitzat per l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany.

L'agraïment de la seva diòcesi pel seu treball i bon caràcter es va posar de manifest en ser dedicada al seu nom la cèntrica plaça d'Urquinaona de la ciutat de Barcelona.

ReferènciesModifica