Obre el menú principal

José Maria Franco y de Bordons

músic espanyol

José Maria Franco y de Bordons (Irun, Guipúscoa, 28 d'agost de 1894 - Madrid, 23 de setembre de 1971) fou un compositor basc.

Infotaula de personaJosé Maria Franco y de Bordons
Real Conservatorio Superior de Música (Madrid) 01.jpg
Real Conservatorio Superior de Música, on feu els primers estudis José Maria Franco y de Bordons
Biografia
Naixement 28 d'agost de 1894
Irun, Guipúscoa
Mort 23 de setembre de 1971(1971-09-23) (als 77 anys)
Madrid
Nacionalitat Espanya
Activitat
Ocupació Compositor
Gènere artístic Sarsuela i òpera
Instrument Piano

Musicbrainz: c9e37efa-6b03-4454-8ea3-52a777387882
Modifica les dades a Wikidata

Després de rebre classes particulars a partir dels sis anys, estudià en el Conservatori de Madrid, on aconseguí premis de piano, violí i harmonia. El 1909 fou premiat en el concurs organitzat pel Cercle de Belles Arts i ingressà en l'Orquestra Filharmònica de Madrid, recent creada, com a violinista. Entre el 1919-23 era professor de violí en el Conservatori de Madrid. El 1920 feia gires de concert, com acompanyant de Gaspar Cassadó, per Sud-amèrica, i el 1921, amb el violinista Franz von Vecsey, per Espanya, Itàlia i, de nou, Amèrica. Acompanyà circumstancialment a altres famosos artistes. També com a pianista, amb el Quintet Hispania, fundat per ell recorre Espanya i Sud-amèrica i arriba a Cuba (1923-24).

Per aquesta època debutà com a director de la companyia d'òpera de cambra d'Ángeles Ottein i Armand Crabbè, de Buenos Aires. El 1925 retornà a Espanya, on fou nomenat pianista solista i de música de cambra i director d'orquestra d'Unió Ràdio de Madrid, emissora recent fundada. Exercí aquests càrrecs fins al 1931. Mentrestant, el 1927 guanyava per oposició les càtedres de piano, orgue, harmonia i composició en el Col·legi Nacional de Cecs.

El 1930 donà a conèixer obres seves a la Sala Gavean, de París. El 1932fou nomenat director de l'Orquestra de Cambra de Madrid. Per aquesta època dirigí, accidentalment, l'Orquestra Nacional, l'Orquestra Filharmònica, la de la Radio Nacional de España, la de Camara de Canarias, la de la Ràdio de Berlín, i la de la Ràdio Nacional Francesa de Marsella. Entre 1933-34 dirigí l'Orquestra Capitol, i el 1935 entrà, per concurs, en el Conservatori madrileny, com a professor de conjunt vocal i instrumental. També fou secretari general d'aquest centre. Des de 1935 exercia la crítica musical al diari Ya. El 1939 dirigí l'Orquestra Filharmònica i més tard la Simfònica.

ObresModifica

  • El emigrante, sarsuela (1921).
  • 1830, òpera còmica (1926).
  • Tres bailes del siglo XVIII, per a teatre radiofònic musical.
  • Rondeña, per a teatre radiofònic musical.
  • Aires gallegos, per a teatre radiofònic musical.
  • Brisas trianeras, per a teatre radiofònic musical.
  • Tres hermanos marineros, ballet.
  • Suite vasca, ballet.
  • Tirana y bolero, ballet.
  • Ària en estilo antiguo, peça orquestral per a violí i orquestra.
  • En una aldea, impressions simfòniques, op. 30 (1931).
  • Romanza, per a cor i orquestra (1932).
  • Lembranza, op. 46, per a cor i orquestra.
  • Escorial, op. 51. per a cor i orquestra.
  • Semana Santa, per a cor i orquestra.
  • Romance y danza, op. 10. per a violoncel i piano.
  • Sonatina, op. 16, per a violí i piano.
  • Impresiones españolas, op. 21 (Quintet) (1923).
  • Quartet, de corda, op. 34.
  • Pastoral coral y tocata, per a flauta, violoncel i arpa.

Obres per a pianoModifica

  • Evocación malagueña.
  • Danzas española.
  • Intimas.
  • Tres piezas.
  • Sonatina.
  • Piezas infantiles.
  • A bordo del Lucánia.

Un Àlbum per a guitarra i diverses cançons etre elles:

  • Rimas de Bécquer.
  • De un jardín de Andalucia.
  • Rimas de Consuelo Gil Rosset.
  • Pequeños poemas de Rabindranath Tagore.
  • Tras cantos originales, obra premiada el 1947 per l'Institut Musical Pedagògic Escolar i Popular de Santa Cruz de Tenerife.

BibliografiaModifica