José Miguel de Carvajal y Manrique

polític espanyol

José Miguel de Carvajal, Vargas y Manrique (Lima, 8 de maig de 1771 - París, 27 de setembre de 1828), II duc de San Carlos, comte de Castillejo i VI comte del Puerto, fill de Mariano Joaquín de Carvajal y Brun, V comte del Puerto, nét de Fermín Francisco de Carvajal Vargas, primer duc de San Carlos i Gran d'Espanya,[1] va ser un militar i noble absolutista peruà, Secretari d'Estat d'Espanya durant el regnat de Ferran VII.

Infotaula de personaJosé Miguel de Carvajal y Manrique
Duque de San Carlos.jpg
El duc de San Carlos, per Francisco de Goya y Lucientes. 1815. (Museu de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 maig 1771 Modifica el valor a Wikidata
Lima (Perú) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 1828 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg  Majordom major del Rei d'Espanya
1805 – 1807

1808 – 1808
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg  Majordom major del Rei d'Espanya
1814 – 1815
Armas abreviadas del rey de España antes de 1868 (manto y toisón).svg  Secretari d'Estat
4 de maig de 1814 – 15 de novembre de 1814
Activitat
OcupacióDiplomàtic, militar i polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Membre actiu de la Cort i amic molt proper al futur Rei Ferran VII al mateix temps que aquest era encara Príncep d'Astúries, amb tan sols 34 anys el Rei Carles IV el designa Majordom major en morir el marquès de Montealegre, tractant així d'aproximar-se al seu fill. A l'any següent i desconfiant d'ell el Rei, el cessa per nomenar al marquès de Mos.

El 1807 fou virrei de Navarra i ambaixador a París, Londres i Lisboa. Participa activament en el Motí d'Aranjuez contra Manuel Godoy en 1808 i, amb l'arribada al tron de Ferran, aquest el nomena com al seu primer Majordom major, també per un breu període, fins que es produeixen les abdicacions de Baiona i segueix el deixant de la família reial en l'exili a Valençay (França).

Al retorn del rei després de l'ocupació francesa d'Espanya, va ser nomenat Secretari d'Estat (Secretari de Despatx), ascendit a Tinent General i, per tercera vegada, va ser Majordom major del Rei.

Es va ocupar de la purga dels afrancesats en diverses institucions, dirigint amb poca fortuna la Reial Acadèmia Espanyola[2] i el Banco de San Carlos. Va quedar relegat a membre del Consell d'Estat en el Trienni Liberal.

DistincionsModifica

Entre els honors i distincions que va rebre es trobaven els següents:

ReferènciesModifica

  1. José Miguel de Carvajal Vargas a geneall.net
  2. Biografia al web de la RAE

BibliografiaModifica

  • Diccionario histórico-biográfico del Perú, Tomo II. Lima, Imprenta de J. Francisco Solis, 1876, formado y redactado por Manuel de Mendiburu.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Miguel de Carvajal y Manrique


Càrrecs públics
Precedit per:
José Luyando y Díez
Secretari d'Estat
 

(maig-novembre) 1814
Succeït per:
Pedro Cevallos Guerra
Premis i fites
Precedit per:
Ramón Cabrera y Rubio
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira R

1814-1828
Succeït per:
Francisco Javier de Burgos y del Olmo