Obre el menú principal

José Monasterio Ituarte (Palma de Mallorca, 1882 - València, 4 de desembre de 1952) va ser un militar espanyol, oficial de l'arma de cavalleria que va combatre al Marroc i en el bàndol revoltat durant la Guerra civil espanyola. Va aconseguir el grau de general.[1] Era cosí germà de José Moscardó e Ituarte.[2]

Infotaula de personaJosé Monasterio Ituarte
Biografia
Naixement 1882
Palma
Mort 1952
València
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 5 d'abril de 1952
Apartat Consellers Nacionals
Coat of Arms of the Former 5th Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de la V Regió Militar
1939 – 16 d'octubre de 1945
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de la III Regió Militar
16 d'octubre de 1945 – 2 d'abril de 1950
Activitat
Ocupació Militar i polític
Partit Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Lleialtat Flag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
COA Spain 1945 1977.svg Dictadura franquista
Branca militar Escudo del Ejército de Tierra.svg Exèrcit de Terra Espanyol
Coat of Arms of the 1st Brigade Aragón Headquarters Battalion.svg Cavalleria
Rang militar 3ej.png Tinent general
Capità General
Conflicte Campanya del Marroc
Guerra civil espanyola
Batalla de l'Ebre
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Militar de cavalleria. Va combatre en la campanya del Marroc. Durant la República va ser ajudant del ministre de la Guerra, Gil-Robles en 1935.

Guerra CivilModifica

Va col·laborar amb el general Miguel Cabanellas en la preparació del Cop d'Estat del 18 de juliol del 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola. En declarar-se la guerra estava destinat a Saragossa, on es va unir a la rebel·lió. Va aconseguir l'enllaç de l'Exèrcit del Nord amb l'Exèrcit del Sud en Arenas de San Pedro (Àvila), el 9 de setembre de 1936. Va ser ascendit a general i nomenat cap de la primera Divisió de Cavalleria durant tota la guerra. Va participar en nombrosos combats i va derrotar a les forces de la República en el riu Alfambra (Terol) al febrer de 1938, on va dirigir el que s'ha considerat l'última càrrega de cavalleria de la història militar d'Espanya. Al mateix temps era Cap de les Milícies i conseller nacional de FET i de les JONS.

Post GuerraModifica

En 1940 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Ordre de Sant Llàtzer de Jerusalem. Va ser tinent general. Al setembre de 1943, va enviar una carta al General Franco, al costat d'altres oficials, en la que segons la seva opinió havia d'implantar-se la Monarquia a Espanya. Malgrat això va ser nomenat capità general de la V Regió Militar (Saragossa) i de la III Regió Militar (València). Va ser procurador en Corts.[3]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica