José Moreno Nieto

José Moreno Nieto (Siruela, 2 de febrer de 1825 – Madrid, 24 de febrer de 1882)[3] va ser un jurisconsult, arabista i polític espanyol. Va estudiar a Guadalupe i Toledo, especialitzant-se en les llengües semítiques.

Infotaula de personaJosé Moreno Nieto
Retrato de don José Moreno Nieto. Pintado por Casado del Alisal en 1882.jpg
Retrat de José Moreno Nieto a l'Ateneu de Madrid
Biografia
Naixement2 de febrer de 1825
Siruela
Mort24 de febrer de 1882(1882-02-24) (als 57 anys)[1]
Madrid
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
11 de maig de 1869 – 28 de juny de 1872
← Ignacio Sánchez Martínez

25 de febrer de 1876 – 25 de juny de 1881
CircumscripcióCastuera
Escudo del Senado de España.svg  Senador per la Reial Acadèmia de la Història
2 de setembre de 1881 – 24 de febrer de 1882
Dades personals
NacionalitatEspanyola
FormacióUniversitat de Toledo[2]
Universidad Central[2]
Activitat
OcupacióArabista i polític
OcupadorUniversidad Central
Universitat de Granada modifica

BiografiaModifica

Com a catedràtic d'àrab a Granada, va ajudar a traduir les inscripcions de l'Alhambra. També va escriure el llibre Gramática de la Lengua Arábica (1872); allí fou a més membre de la tertúlia de La Cuerda al costat de Pedro Antonio de Alarcón i Manuel del Palacio, entre altres. A més, en 1861 va aconseguir en la Facultat de Dret la càtedra d'Història dels Tractats. Va ser degà de la Facultat de Dret de la Universitat Central i entre 1871 i 1874 en fou rector.

També va ser President de l'Ateneo de Madrid, i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, de la de Ciències Morales i Polítiques, de la de Jurisprudència i Legislació. Fou Director General d'Instrucció Pública (1874), diputat a Corts per Granada en 1844 i en els anys 1865 i 1867, diputat per Badajoz, districte de Castuera.[4]

També fou un polític destacat, escriptor, erudit arabista i un gran aficionat a la història. "Eclèctic en els seus plantejaments filosòfics i defensor d'un espiritualisme cristià, destaca per les seves crítiques tant al racionalisme com al neocatolicisme".[5]

ReferènciesModifica

  1. «Académicos Numerarios - Relación de Medallas: 22». Real Academia de la Historia.
  2. 2,0 2,1 Rodríguez Serrano, 2013, p. 269.
  3. Rodríguez Serrano, 2013, p. 268; 280.
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. Peiró Martín, Ignacio y Pasamar Alzuria, Gonzalo. «Diccionario Akal de historiadores españoles contemporáneos (1840-1980)» (en español). Akal, 2002. [Consulta: 22 juliol 2011].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Moreno Nieto


Premis i fites
Precedit per:
Francisco de Pisa y Pajares
Rector de la
Universitat Complutense de Madrid

1872-1874
Succeït per:
Juan Antonio Andonaegui y Aguirre
Precedit per:
Evaristo Fernández de San Miguel
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 22

1862 - 1882
Succeït per:
Marcelino Menéndez y Pelayo
Precedit per:
José Lorenzo Figueroa
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 4

1871-1882
Succeït per:
Plácido Jove y Hevia
Precedit per:
Cirilo Álvarez Martínez
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1874
Succeït per:
Eugenio Montero Ríos