José Moreno Nieto
José Moreno Nieto (Siruela, 2 de febrer de 1825 – Madrid, 24 de febrer de 1882)[2] va ser un jurisconsult, arabista i polític espanyol. Va estudiar a Guadalupe i Toledo, especialitzant-se en les llengües semítiques.
 Retrat de José Moreno Nieto a l'Ateneu de Madrid  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1825 Siruela (Província de Badajoz) |
| Mort | 24 febrer 1882 (57 anys) Madrid |
.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 11 de maig de 1869 – 28 de juny de 1872 | |
← Ignacio Sánchez Martínez | |
| 25 de febrer de 1876 – 25 de juny de 1881 | |
| Circumscripció | Castuera |
 Senador per la Reial Acadèmia de la Història | |
| 2 de setembre de 1881 – 24 de febrer de 1882 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Espanyola |
| Formació | Universitat de Toledo[1] Universidad Central[1] |
| Activitat | |
| Ocupació | Arabista i polític |
| Ocupador | Universitat Central Universitat de Granada |
| Membre de | |
Biografia modifica
Com a catedràtic d'àrab a Granada, va ajudar a traduir les inscripcions de l'Alhambra. També va escriure el llibre Gramática de la Lengua Arábica (1872); allí fou a més membre de la tertúlia de La Cuerda al costat de Pedro Antonio de Alarcón i Manuel del Palacio, entre altres. A més, en 1861 va aconseguir en la Facultat de Dret la càtedra d'Història dels Tractats. Va ser degà de la Facultat de Dret de la Universitat Central i entre 1871 i 1874 en fou rector.
També va ser President de l'Ateneo de Madrid, i acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història,[3] de la de Ciències Morales i Polítiques, de la de Jurisprudència i Legislació. Fou Director General d'Instrucció Pública (1874), diputat a Corts per Granada en 1844 i en els anys 1865 i 1867, diputat per Badajoz, districte de Castuera.[4]
També fou un polític destacat, escriptor, erudit arabista i un gran aficionat a la història. "Eclèctic en els seus plantejaments filosòfics i defensor d'un espiritualisme cristià, destaca per les seves crítiques tant al racionalisme com al neocatolicisme".[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Rodríguez Serrano, 2013, p. 269.
- ↑ Rodríguez Serrano, 2013, p. 268; 280.
- ↑ «José Moreno Nieto y Villarejo». Real Academia de la Historia.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Peiró Martín, Ignacio y Pasamar Alzuria, Gonzalo. «Diccionario Akal de historiadores españoles contemporáneos (1840-1980)» (en castellà). Akal, 2002. [Consulta: 22 juliol 2011].[Enllaç no actiu]
Bibliografia modifica
- Rodríguez Serrano, Casildo «Biografía de José Moreno Nieto» (
PDF). Revista de Estudios Extremeños, 69, 2013, pàg. 267-284. ISSN: 0210-2854.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Moreno Nieto |
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francisco de Pisa y Pajares |
 Universitat Complutense de Madrid 1872-1874 |
Succeït per: Juan Antonio Andonaegui y Aguirre |
| Precedit per: Evaristo Fernández de San Miguel |
 Medalla 22 1862 - 1882 |
Succeït per: Marcelino Menéndez y Pelayo |
| Precedit per: José Lorenzo Figueroa |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 4 1871-1882 |
Succeït per: Plácido Jove y Hevia |
| Precedit per: Cirilo Álvarez Martínez |
 Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1874 |
Succeït per: Eugenio Montero Ríos |