José Ramón Alexanko Ventosa

futbolista basc
(S'ha redirigit des de: José Ramón Alexanko)

José Ramón Alexanko Ventosa (Barakaldo, 19 de maig del 1956), conegut al món del futbol com a Alexanko, és un exfutbolista basc. Després de retirar-se va fer d'entrenador de futbol. Posteriorment entre 2005 i 2010 va ser director del futbol base al FC Barcelona, i entre 2015 i 2017 director de l'Acadèmia del València CF. Des de febrer de 2017 és el director esportiu de l'equip valencianista.[1]

Plantilla:Infotaula personaJosé Ramón Alexanko
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJosé Ramón Alexanko Ventosa
5 de maig de 1956 (1956-05-05) (69 anys)
Barakaldo, Biscaia, País Basc
Alçada1,84 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa
Clubs juvenils
Anys Equip
1972-1974 SD Llodio
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1974-1976 Bilbao Athletic 97 (9)
1976-1977 Deportivo Alavés 5 (0)
1977-1980 Athletic Club 91 (8)
1980-1993 FC Barcelona 274 (26)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1978-1982 Espanya Espanya 34 (4)
1979 País Basc País Basc 1 (0)
Equips entrenats
1997–1998 Universitatea Craiova
1998–1999 National Bucureşti
2000–2002 FC Barcelona (assistent)
Participà en
1982Mundial de Futbol 1982
juny 1980Eurocopa 1980 Modifica el valor a Wikidata


FIFA: 45376 UEFA: 2848 BDFutbol: 1552 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1972–1973 CD Laudio 23(1)
1973–1976 Bilbao Athletic 107(12)
1976–1976 cessió Deportivo Alavés 5(0)
1976–1980 Athletic Club 116(8)
1980–1993 FC Barcelona 403(41)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1977–1977   Espanya sub-21 2(0)
1978–1982   Espanya 34(4)
1979–1979   País Basc 1(0)
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Com a futbolista, jugava de defensa central i, després d'iniciar-se a les categories inferiors de l'Athletic Club de Bilbao, passà pel primer equip. El 1980 fitxà pel FC Barcelona, club on aconseguí els seus principals triomfs esportius, destacant la primera Copa d'Europa del club, la qual va aixecar com a capità de l'equip. Va guanyar 16 competicions en total – i va jugar en 367 partits de lliga durant 17 temporades (34 gols).[2]

Va ser internacional amb la selecció espanyola en més de 30 ocasions, i va jugar-hi un Mundial i una Eurocopa.

Carrera de club

modifica

Athletic de Bilbao

modifica

Nascut a Barakaldo, Biscaia, Alexanko es va incorporar al planter de l'Athletic Club el 1972, després va jugar cedit amb els veïns bascos del Deportivo Alavés – a Segona Divisió – i va tornar posteriorment. Va debutar a la Primera divisió espanyola de futbol el 12 de desembre de 1976, en una victòria per 5-2 a casa contra l'RCD Espanyol (30 minuts jugats).[3]

Titular indiscutible des de la la seva segona temporada en endavant, els punts culminants d'Alexanko a l'Athletic van ser dos subcampionats, un a la Copa del Rei i un altre a la Copa de la UEFA, ambdues el 1977. Entre els seus companys d'equip hi havia els veterans José Ángel Iribar i Javier Irureta.

FC Barcelona

modifica

El 1980, Alexanko va fitxar pel FC Barcelona, obrint el camí per a diversos jugadors bascos com ara José Mari Bakero, Txiki Begiristain, Ion Andoni Goikoetxea, Julio Salinas i Andoni Zubizarreta. Amb ell com a capità, van formar la columna vertebral del llegendari "Dream Team", que va guanyar quatre campionats de lliga consecutius i la Copa d'Europa per primera vegada a la història del club. Va ser titular a la final de la Recopa de 1982, que el Barça va guanyar a l'Standard de Lieja per 2-1 al Camp Nou.[4][5] Posteriorment també seria titular en la final de la Recopa d'Europa de 1989, a Berna, que fou el primer trofeu de Johan Cruyff a la banqueta blaugrana i l'inici de l'èxit del “Dream Team”.[6]

Entre els seus moments més memorables durant les seves 13 temporades a l'equip català, Alexanko va marcar el gol de la victòria en la victòria del Barcelona contra la Reial Societat per 1-0 a la final de la Copa del Rei de 1988.[7] també va jugar uns deu minuts a la final de la Copa d'Europa del 92. Sis anys abans, el seu xut a la tanda de penals va ser aturat per Helmuth Duckadam, del FC Steaua București, quan el Barça va perdre la final de 1986 a Sevilla.[8]

Internacional

modifica

Alexanko va debutar amb la selecció espanyola el 15 de novembre de 1978, jugant la victòria per 1-0 a casa contra Romania a la fase de classificació per a l'Eurocopa de la UEFA 1980. Va representar Espanya tant a l'Eurocopa de 1980 com a la Copa del Món de la FIFA de 1982, i finalment es va retirar de l'escena internacional amb només 26 anys després del segon empat de la fase de grups contra Anglaterra en aquesta última competició, amb un total de 34 internacionalitats; també va aparèixer en un partit amb la selecció basca de futbol, el 1979.

Palmarès com a jugador

modifica

Referències

modifica
  1. «José Ramón Alexanko, nou director esportiu del València». Diari Ara, 27-02-2017.
  2. Jonathan Stevenson and Chris Bevan. «When Bryan Robson tamed Barca». BBC Sport, 22-04-2008. [Consulta: 24 abril 2014].
  3. «Naufragó el Español en el centro del campo» (en castellà), 13-12-1976. [Consulta: 24 abril 2014].
  4. Maldonado, Julio «Los 50 mejores partidos de la historia: Barcelona 2-1 Standard de Lieja Recopa 1982». Marca, 23-04-2020 [Consulta: 21 maig 2025].
  5. Poquí, Joan «La segunda Recopa del Barça». El Mundo Deportivo, 12-05-2020 [Consulta: 21 maig 2025].
  6. 6,0 6,1 Sobrino, Juan «35 anys del primer títol europeu del Dream Team, la Recopa d'Europa». FC Barcelona, 10-05-2024 [Consulta: 20 maig 2025].
  7. «El día que volvieron a ser campeones» (en castellà), 31-03-1988. [Consulta: 24 abril 2014].
  8. «Duckadam inspires Steaua». UEFA, 18-04-2006. Arxivat de l'original el 4 octubre 2013.