José Sacristán

actor espanyol

José María Sacristán Turiégano (Chinchón, Madrid, 27 de setembre de 1937) és un actor espanyol de cinema, teatre i televisió.

Plantilla:Infotaula personaJosé Sacristán
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Chinchón (Segona República Espanyola) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Premis

IMDB: nm0755364 Allocine: 10346 Allmovie: p62549
Musicbrainz: c6fc7b9c-ff3a-4c07-8751-ffe9f3dea387 Modifica el valor a Wikidata

Integrant inicialment del grup d'actors còmics de l'anomenat landismo durant els anys 70, la seva carrera cinematogràfica dona un gir important a partir de la Transició Espanyola, amb pel·lícules com Un hombre llamado Flor de Otoño o Asignatura pendiente,[1] que li permeten enriquir el seu registre interpretatiu.

Biografia

modifica
 
José Sacristán a la SEMINCI de 2015

Nascut en la localitat madrilenya de Chinchón en 1937, va estudiar en la Institució Sindical de Formació Professional Verge de la Paloma, llavors regentada per la Congregació Salesiana, però va abandonar el centre per a treballar des de la seva adolescència en un taller mecànic.[2][3] La seva infància, a la Castella profunda de postguerra, va ser difícil per la fam, per veure a la seva mare quan tornava de visitar al seu pare en la presó, la situació socioeconòmica i política d'Espanya.[4]

Quan estava complint el servei militar en Melilla, va decidir dedicar-se a la interpretació, deixant el seu treball de mecànic tornero, per a seguir la seva vocació teatral. Es va interessar des de molt jove pel teatre independent i comença en el Teatre Infanta Isabel de Madrid. Va actuar com a afeccionat fins a 1960, any en què debuta com a professional. El seu accés al món cinematogràfic es dona en la dècada dels seixanta amb papers secundaris que a poc a poc aniran adquirint importància.

Va començar en el teatre en 1960 amb Los ojos que vieron la muerte i destacà amb Julio César en 1964.[5] Ja no deixaria els escenaris, que compagina des de 1965 amb el cinema i la televisió des de llavors.

Va estar inclòs en el grup d'actors més taquillers del cinema espanyol dels setanta al costat d'Alfredo Landa i José Luis López Vázquez. El seu debut al cinema es va produir amb La familia y uno más en 1965 i després vindrien les comèdies atrevides de l'època, sense perjudici que José Sacristán s'hagi revelat com un excel·lent actor dramàtic en treballs com Un hombre llamado Flor de Otoño, de Pedro Olea, La colmena, de Mario Camus o El pájaro de la felicidad, de Pilar Miró.[5]

Amb més d'un centenar de pel·lícules a la seva esquena, també ha destacat com a director. Va dirigir i va protagonitzar Soldados de plomo (1983), Cara de acelga (1987), on també va ser el responsable del guió al costat de Carlos Pérez Merinero, i Yo me bajo en la próxima, ¿y usted? (1992), en la qual va compartir protagonisme amb Concha Velasco.

És un actor estretament vinculat al teatre i entre els seus últims treballs destaquen els musicals El hombre de La Mancha i My Fair Lady en els quals va compartir protagonisme amb Paloma San Basilio i va treure a relluir una faceta fins ara desconeguda, la musical.

Resulta premiat amb la Conquilla de Plata en el Festival de Cinema de Sant Sebastià de 1978 per Un hombre llamado Flor de Otoño i en 1982 aconsegueix el primer dels seus quatre Fotogramas de Plata pel seu treball a la pel·lícula La colmena. En 2012 obté el seu primer, i únic, Premi Goya pel seu paper en la pel·lícula de Javier Rebollo, El muerto y ser feliz, per la qual també rep la seva segona Conquilla de Plata a Sant Sebastià.

En 2010 va ser nomenat Arxipreste de l'Any al Festival Medieval de Hita.

En 2011 la prestigiosa Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina li lliura el Premi Còndor de Plata a la trajectòria en la 59a Cerimònia d'aquest premi, considerat el màxim guardó al cinema a l'Argentina.

El 2013 va tornar a la televisió fitxant per la sèrie Velvet a Antena 3. En 2014 va interpretar el paper de Damián a Magical Girl, el segon llargmetratge de Carlos Vermut.

L'any 2016 va ser molt productiu per a ell. Va participar en les pel·lícules Las furias, Toro, Quatretondeta i Yo quise hacer los bingueros 2. A més protagonitzà l'obra de teatre Muñeca de porcelana, obra escrita per David Mamet per a Al Pacino y dirigida pel director andalús Juan Carlos Rubio, estrenada al Teatro Lope de Vega de Sevilla en febrer de 2016.[6][7][8]

El 2017, any en què va complir 80 anys, va gravar Tiempos de guerra, sèrie d'Antena 3, va rodar l'opera prima de Pau Durà, Formentera Lady, i va reprendre des del mes de setembre la gira de Muñeca de porcelana, de David Mamet, prevista fins a juny de 2018.[9]

Al setembre de 2018 s'anuncia que formarà part del repartiment d'Alta mar la nova sèrie de Bambú Producciones, juntament amb la veterana Ángela Molina[10]

Vida personal

modifica

Quant a la seva vida personal, va estar casat amb l'actriu francesa Liliane Meric, amb qui va rodar en 1975 Lo verde empieza en los Pirineos i va tenir una filla. Posteriorment es va casar en segones nupcias amb Amparo Pascual. Té dos fills del seu primer matrimoni.

Durant tota la seva vida s'ha posicionat a favor de causes justes i en defensa de la igualtat.[5][7][11][12]

Filmografia

modifica

Obres de teatre

modifica

Televisió

modifica
Any Títol Personatge Cadena Dades
1968 Hora once TVE 3 episodis
1966 - 1970 Teatro de siempre Jantias TVE 9 episodis
1972 - 1975 Estudio 1 Diversos personatges TVE 7 episodis
1988 Gatos en el tejado Manolo Beltrán TVE 13 capítulos
1991 Farmacia de guardia Mateo Antena 3 1 episodi
1995 Quién da la vez Viviano Antena 3 13 capítulos
1996 - 1997 Éste es mi barrio Cándido Cabrales Antena 3 31 episodis
2014 - 2016 Velvet Emilio López Antena 3 55 episodis
2017 Tiempos de guerra Vicente Ruiz-Márquez Antena 3 13 capítols
2017 - 2018 Velvet Colección Emilio López #0 6 episodis
2019 Alta mar Tío Pedro Netflix ¿? episodis

Premis i nominacions

modifica
Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1978 Conquilla de Plata al millor actor Un hombre llamado Flor de Otoño Guanyador
2012 Conquilla de Plata al millor actor El muerto y ser feliz Guanyador
Premis Goya
Any Categoria Pel·lícula Resultat
2012 millor actor El muerto y ser feliz Guanyador
2014 millor actor secundari Magical Girl Nominat
Premi Sant Jordi de Cinematografia[13]
Any Categoria pel·lícula Resultat
1974 millor interpretació en pel·lícula espanyola Vida conyugal sana Guanyador
1979 millor actor espanyol Parranda
El diputado
Solos en la madrugada
Un hombre llamado Flor de Otoño
Oro rojo
Guanyador
2012 millor actor espanyol Madrid, 1987 Guanyador
Premis Cóndor de Plata
Any Categoria pel·lícula Resultat
1993 millor actor secundari Un lugar en el mundo Guanyador
2011 Premi Cóndor de Plata d'Honor Guanyador
Premis Feroz
Any Categoria pel·lícula Resultat
2017 millor actor secundari en una sèrie Velvet Guanyador (ex aequo amb Hugo Silva)
2015 millor actor de repartiment Magical Girl Guanyador
2014 Feroz d'Honor, a tota una carrera Guanyador
Premis José María Forqué
Any Categoria pel·lícula Resultat
2012 millor interpretació masculina Madrid, 1987 Guanyador
Fotogramas de Plata
Any Categoria pel·lícula/Serie/Montaje Resultat
2012 millor actor de teatre Yo soy Don Quijote de la Mancha Guanyador
2005 millor actor de teatre Almacenados Nominat
2001 millor actor de teatre La muerte de un viajante
My Fair Lady
Guanyador
1997 millor actor de teatre El hombre de La Mancha Guanyador
1988 millor intèrpret de televisió Gatos en el tejado Guanyador
1982 millor actor de cinema La colmena Guanyador
Premis TP d'Or
Any Categoria Serie Resultat
1988 millor actor de televisió Gatos en el tejado Guanyador
Premis ACE (Nova York)
Any Categoria pel·lícula Resultat
1984 millor actor La colmena Guanyador
Premis de la Unión de Actores
Any Categoria Serie Resultat
1996 millor interpretació protagonista de televisió Éste es mi barrio Nominat
Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics
Any Categoria pel·lícula Resultat
2012 millor actor Madrid, 1987 Nominat

Referències

modifica
  1. Cruz, Juan. «El cómico en un barquito velero.» (03/10/04) El País. Consultat el 20 de setembre de 2015.
  2. Román, Manuel «José Sacristán: de la miseria familiar al triunfo» (en castellà). , 27-09-2017 [Consulta: 31 gener 2018].
  3. 20Minutos «José Sacristán cumple 80 años». [Consulta: 31 gener 2018].
  4. «La Contra: José Sacristán». [Consulta: 9 febrer 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 Córdoba, El Día de «"Quien hable hoy de presos políticos en España no tiene ni puta idea"» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2018].
  6. Caballero, Antonio Jesús Mora «Sacristán se adentra en las entrañas del poder en ‘Muñeca de porcelana’» (en castellà). , 25-02-2016 [Consulta: 31 gener 2018].
  7. 7,0 7,1 Landín, Eva «José Sacristán estalla contra La Manada: "Hijos de puta"» (en castellà). , 25-11-2017 [Consulta: 31 gener 2018]. Arxivat 2018-03-13 a Wayback Machine.
  8. «El actor José Sacristán presenta 'Muñeca de porcelana' en Móstoles» (en castellà). [Consulta: 20 febrer 2018].
  9. 9,0 9,1 «José Sacristán: No me gusta el tufillo de la izquierda. Noticias de Cultura» (en castellà). [Consulta: 9 febrer 2018].
  10. «Ángela Molina y José Sacristán, protagonistas del 'Alta Mar' de Netflix y Bambú | Bluper» (en castellà). Arxivat de l'original el 2018-09-07. [Consulta: 7 setembre 2018].
  11. Sevilla, Diario de «Sin pelos en la lengua» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2018].
  12. Ávalos, Almudena «José Sacristán: “Si expresara todo lo que pienso la Iglesia ya me habría quemado”» (en castellà). , 12-01-2017 [Consulta: 9 febrer 2018].
  13. «57 edicion de los premis RNE Sant Jordi de Cinematografia». RTVE, 16-04-2013 [Consulta: 28 març 2018].

Enllaços externs

modifica