José Solchaga y Zala

militar espanyol

José Solchaga Zala (Muniáin de la Solana, Navarra, 8 d'octubre de 1881 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 1953) va ser un militar espanyol que va participar en l'aixecament contra la Segona República que va portar a la Guerra Civil.[1]

Infotaula de personaJosé Solchaga y Zala
José Solchaga.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Solchaga Zala Modifica el valor a Wikidata
8 octubre 1881 Modifica el valor a Wikidata
Aberin (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1953 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
14 maig 1952 – 26 setembre 1953
COA Spain 1945 1977.svg Procurador a les Corts franquistes
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Royal Coat of Arms of Spain (1700-1761)-Common Version.svg Capità general de Catalunya
1945 – 1949
← José Moscardó e ItuarteJuan Bautista Sánchez González → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia d'Infanteria de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar i polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit de Terra Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ComandamentBrigadas de Navarra (en) Tradueix i Cos d'Exèrcit de Navarra Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil Espanyola i Guerra del Rif Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

De família militar, catòlica i carlista, va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo en 1896 amb quinze anys d'edat i es va graduar en 1899. Era cosí del també militar José Iruretagoyena Solchaga, i a tots dos els uniria un estret contacte. Va ser destinat com a capità a la Guerra del Rif, participant en les operacions militars de Melilla, Larraix i Tetuan, la qual cosa va portar al seu ascens per mèrits de guerra a comandant. Va estar a Àfrica fins a 1914. En 1920 va ascendir a tinent coronel i va ser destinat a Sant Sebastià. Sent coronel, en 1921, va ser destinat a Pamplona.[2]

Durant la Revolució de 1934 va manar una de les tres columnes que van participar en la presa d'Astúries.

Posteriorment en la seva destinació de Pamplona va prendre part en la Revolta militar de juliol de 1936 a les ordres del general Mola. Va manar una de les columnes que van operar a Guipúscoa amb l'ocupació d'Irun,[3] Sant Sebastià[4] i gran part de la província. Va ser nomenat cap de les Brigades de Navarra en la primavera de 1937. Ascendit a general se li va encomanar la defensa de Jaca. En 1938, al comandament del Cos d'exèrcit de Navarra, va participar en l'ocupació de la vall d'Aran i en les campanyes de Catalunya, conquistant Tarragona i Barcelona i perseguint l'exèrcit republicà fins a Portbou.[5] Va acabar la guerra amb el grau de general de divisió.

Al setembre de 1943, sent tinent general, va ser un dels signants de la petició de restauració monàrquica dirigida a Francisco Franco. Posteriorment va ser capità general de la VII Regió Militar (amb seu a Valladolid) i en 1945 de la IV Regió Militar (seu en Barcelona). Quatre anys després va passar a la reserva fins a la seva mort en 1953.

ReferènciesModifica

  1. José Solchaga Zala, Gran Enciclopedia de Navarra
  2. José Solchaga Zala, Auñamendi Eusko Entziklopedia
  3. Thomas, Hugh. (2001). The Spanish Civil War. Penguin Books. London. p. 364
  4. Thomas, Hugh. (2001). The Spanish Civil War. Penguin Books. London. p. 395
  5. Beevor, Antony. (2006). The Battle for Spain. The Spanish Civil War, 1936-1939. Penguin Books. London. pp373-377